Francesc Camb¨® i Jordi Pujol davant del mirall

?s que tu encara hi penses en el pa¨ªs? ?s que no has arribat ja a confondre el pa¨ªs amb els teus negocis, com s¡¯esdevingu¨¦ un dia amb un home que es deia Francesc Camb¨®?¡±. La carta de Josep Benet a Jordi Pujol est¨¤ datada el 15 de juliol de 1973. Quan la vaig descobrir, al¡¤lucinava. Benet feia anys que acumulava malestar, se sentia maltractat per Pujol. Despr¨¦s d¡¯enumerar tantes decepcions, acabava acusant-lo amb una comparaci¨® que volia ser f...

?s que tu encara hi penses en el pa¨ªs? ?s que no has arribat ja a confondre el pa¨ªs amb els teus negocis, com s¡¯esdevingu¨¦ un dia amb un home que es deia Francesc Camb¨®?¡±. La carta de Josep Benet a Jordi Pujol est¨¤ datada el 15 de juliol de 1973. Quan la vaig descobrir, al¡¤lucinava. Benet feia anys que acumulava malestar, se sentia maltractat per Pujol. Despr¨¦s d¡¯enumerar tantes decepcions, acabava acusant-lo amb una comparaci¨® que volia ser feridora. Si seguia actuant com havia fet, podria acabar confonent els negocis privats amb Catalunya. Com Camb¨®.

Aquell juliol, a Llofriu, Josep Pla redactava el pr¨°leg a la reedici¨® de la seva biografia de Camb¨®. Volum 25 de l¡¯obra completa de Destino, l¡¯editorial sorgida del setmanari del qual Pujol ja era accionista. La biografia havia estat un enc¨¤rrec de Camb¨®. 1928. Era una pe?a m¨¦s d¡¯una estrat¨¨gia per reposicionar-se com a l¨ªder del catalanisme reformista. Quan va llegir-ne els primers cap¨ªtols manuscrits, ?Joan Estelrich ¡ªel seu gestor cultural¡ª va fer aquests comentaris per carta. ¡°No hi veig realitzada, liter¨¤riament, art¨ªsticament, la necess¨¤ria, al meu entendre, fusi¨® entre l¡¯element anecd¨°tic, hist¨°ric, i l¡¯element doctrinal, te¨°ric¡±. Es pot llegir a Periodisme i llibertat, l¡¯epistolari entre Pla i Estelrich acabat d¡¯editar. Camb¨® volia controlar com s¡¯inscrivia en la hist¨°ria. En queda rastre al manuscrit, conservat al Mas Pla, i a les cartes que enviava al seu bi¨°graf.

Quan Francesc Camb¨®. Mate?rials per a una hist¨°ria es va publicar per primera vegada, va sotraguejar la conversa p¨²blica catalana. Quan l¡¯octubre de 1973 va reapar¨¨ixer, a la decad¨¨ncia del franquisme, ho va fer sense pena ni gl¨°ria. Feia un quart de segle que Camb¨® havia mort. All¨° que ell representava ¡ªper fer-ho curt: la burgesia catalanista¡ª estava desacreditada, com ho estava un Pla m¨¦s i m¨¦s reaccionari. Dies d¡¯hegemonia marxista. Al juny, per escrit, Pujol ho advertia a uns amics. ¡°El m¨®n pol¨ªtic catal¨¤ est¨¤ destrossat. Es fa inevitable una ruptura amb els criteris i les actituds pol¨ªtiques, mentals i ¨¨tiques de fons avui dominats a Catalunya¡±. Si hagu¨¦s conegut aquell m¨®n, Pla ¡ªmalgrat ser antipojulista epid¨¨rmic¡ª podria estar-hi d¡¯acord.

Revisant el llibre, Pla va emfasitzar la seva ¨°ptica conservadora. Per¨° aix¨° no era l¡¯essencial. Ho era la seva tesi cl¨¤ssica sobre Prat, Camb¨® i la direcci¨® de la Lliga. ¡°La manera d¡¯¨¦sser d¡¯aquest pa¨ªs ¨¦s un ferment que ha actuat sempre, per¨° sovint la seva actuaci¨® ha resultat crepuscular i petit¨ªssima. Ara b¨¦, en un moment determinat, aquest ferment fou convertit en una gran for?a pol¨ªtica¡±. Els homes de la Comissi¨® d¡¯Acci¨® Pol¨ªtica de la Lliga havien transformat el ferment nacional en autoritat pol¨ªtica i havien actuat amb mentalitat de govern. Interessava aquella lli?¨® el 1973? I ara?

Vides paral¡¤leles

Per fi Francesc Camb¨®. L¡¯¨²ltim retrat, de Borja de Riquer. La publicaci¨® d¡¯una de les biografies m¨¦s esperades dels darrers lustres ha coincidit amb l¡¯estrena a HBO Max de La sagrada familia, la s¨¨rie sobre els Pujol dirigida per David Trueba i de la qual ha estat director executiu Jordi Ferrerons ¡ªresponsable del documental sobre Trias Fargas que aviat s¡¯estrenar¨¤ a TV3¡ª. La coincid¨¨ncia m¡¯ha posat com una moto. Camb¨® em sembla la figura m¨¦s rellevant del catalanisme de la primera meitat del segle XX, Pujol de la segona. Llegia la biografia i mirava la s¨¨rie i m¡¯imaginava en una sala de miralls veient-los tots dos reflectits. Un com un cosmopolita pr¨ªncep del Renaixement, l¡¯altre com un Mois¨¨s missional que guanyava amb la m¨¤scara del menestral. Plutarc sabria posar-hi fil a l¡¯agulla.

En una tradici¨® pol¨ªtica al¡¤l¨¨rgica al poder, inevitablement van generar fascinaci¨® i controv¨¨rsia

L¡¯un i l¡¯altre se socialitzen en plataformes juvenils i minorit¨¤ries, vivers de dirigents del catalanisme: Camb¨® al Centre Escolar Catalanista, Pujol a grups de catolicisme de baixa intensitat nacionalista com el Torras i Bages o la Confraria de la Mare de D¨¦u de Virt¨¨lia. Als trenta anys edifiquen el seu carisma quan s¨®n v¨ªctimes de viol¨¨ncia pol¨ªtica: l¡¯atemptat d¡¯Hostafrancs, les tortures arran dels Fets del Palau. Impulsaran alhora cultura nacional i lideratge al moviment catalanista gr¨¤cies a fortunes amassades amb enginyeria financera aplicada en circumst¨¤ncies an¨°males: la creaci¨® de la CHADE per evitar la nacionalitzaci¨® d¡¯empreses alemanyes com a conseq¨¹¨¨ncia de la Primera Guerra Mundial, el tr¨¤fic de divises ideat per Florenci Pujol per enc¨¤rrec de la burgesia cotonera, que va permetre comprar laboratoris farmac¨¨utics i el banc que donaria origen a Banca Catalana. Tots dos, fascinats per la hist¨°ria i pensant el pa¨ªs en clau europea, van voler tamb¨¦ ser ide¨°legs.

Com a l¨ªders pol¨ªtics, estaven fascinats pel poder i, a la vegada, acaba?rien essent controvertits per la relaci¨® amb els diners. En una tradici¨® pol¨ªtica al¡¤l¨¨rgica a l¡¯amoralitat que tantes vegades comporta l¡¯exercici del poder i l¡¯autoritat, inevitablement ha?vien de generar fascinaci¨® i controv¨¨rsia. Per aix¨° s¨®n atractius. Perqu¨¨ s¨®n at¨ªpics. Per l¡¯afany de compatibilitzar poder pol¨ªtic i lideratge nacional. Perqu¨¨ tant en l¡¯esfera p¨²blica com en la privada s¨®n complexos, encarats davant de camins tr¨¤gics. En aquests instants sovint Camb¨® desapareixia de l¡¯escenari. Per¨° era en aquell moment, a l¡¯hora de triar, quan l¡¯opci¨® elegida els humanitzava i aix¨ª es trencava l¡¯est¨¤tua en la qual havien volgut convertir-se.

Camb¨® complet

¡°Si de la hist¨°ria de la burgesia catalana en podem dir ben b¨¦ que ¨¦s la hist¨°ria d¡¯una burgesia dependent, la hist¨°ria de la Lliga Regionalista ser¨¤ la hist¨°ria d¡¯un nacionalisme impossible¡±. Aix¨ª rematava Borja de Riquer la seva tesi doctoral sobre l¡¯origen de la Lliga. La llegeix el 25 de setembre de 1975. L¡¯oposici¨® acad¨¨mica s¡¯implicava amb una hegemonia que relligava l¡¯abolici¨® de l¡¯explotaci¨® de classe amb la lluita per l¡¯alliberament nacional. Ho dic amb el pr¨°leg de Josep Fontana i cito Riquer, que tamb¨¦ emprava el diccionari del PSUC. ¡°Potser les conclusions d¡¯aquest llibre poden servir per a entendre les limitacions de la burgesia catalana actual per a dur a terme una pol¨ªtica aut¨¨nticament nacionalista¡±. Ell mateix en definia els principis b¨¤sics: ¡°suposa partir del fet que la cosa priorit¨¤ria ¨¦s la consideraci¨® de l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una naci¨® catalana, que la sobirania resideix en el poble catal¨¤ i, per tant, que tota l¡¯actuaci¨® pol¨ªtica ha d¡¯anar cap a l¡¯exercici del dret a l¡¯autodeterminaci¨®¡±.

Ara, al cap de gaireb¨¦ mig segle, tamb¨¦ remata amb contund¨¨ncia la biografia del gran burg¨¨s catal¨¤: ¡°una visi¨® de conjunt ens porta a constatar el seu frac¨¤s¡±. Despr¨¦s d¡¯una recerca descomunal ¡ªde les cartes a Prat de la tesi fins a documentaci¨® empresarial passant per la correspond¨¨ncia amb Ventosa o Estelrich¡ª, despr¨¦s de diversos llibres sobre Camb¨®, conclusi¨® inapel¡¤lable. Frac¨¤s. No de classe. No de la seva societat, com Camb¨® es lamentava, sin¨® per no haver aconseguit la conc¨°rdia de Catalunya amb Espanya. Malgrat la seva excel¡¤l¨¨ncia com a home d¡¯estat, en comparaci¨® amb altres patums de la Restauraci¨®, el seu projecte vital ¡ªl¡¯autogovern¡ª no hauria estat reeixit. Frac¨¤s personal, catal¨¤, espanyol. Ahir com avui, raona a l¡¯ep¨ªleg. Llegit el llibre, malgrat que la tesi pol¨ªtica sigui plausible, discrepo. La cr¨ªtica que Estelrich va fer del Camb¨® de Pla il¡¤lumina els problemes del Camb¨® de Riquer.

Borja de Riquer remata amb contund¨¨ncia la seva biografia sobre el gran burg¨¨s catal¨¤: va fracassar

Una biografia demana la fusi¨® liter¨¤ria de molts elements, nom¨¦s aix¨ª pot construir-se una identitat narrativa per mostrar la complexitat d¡¯un personatge. Cal una feina de documentaci¨® infinita. Riquer l¡¯ha feta. Malgrat que no va poder buidar l¡¯Arxiu Camb¨®, avui ning¨² sap m¨¦s coses de Camb¨® que Riquer. Sap de tot. Ning¨² havia explicat tant. ?s una mina. Quantifica la fortuna, anomena amants, identifica silencis a les mem¨°ries i els denuncia amb proves. Per¨° com que la dimensi¨® pol¨ªtica del personatge ¡ªles 640 primeres p¨¤gines¡ª ¨¦s tan dominant, les altres dimensions no les fusiona en el relat. Les a?lla. Aix¨° fa que no es puguin visualitzar moments de plenitud que ho s¨®n, precisament, pel solapament de dimensions, quan l¡¯elitista Lorenzo de Medici del m¨®n d¡¯ahir resplendeix al mirall que eren els seus Botticelli.

Posem per cas 1917-1922. Els anys nuclears del rod¨® Alfonso XIII y Camb¨®, quan l¡¯admirat Camb¨® tensa la corda de la Restauraci¨®. Davant dels dos camins cr¨ªtics, opt¨¤ per l¡¯estabilitzaci¨® del r¨¨gim. Alhora que decideix entrar amb ministres en el govern d¡¯una monarquia ofegada, el seu cr¨¨dit catalanista queda en entredit Catalunya endins. La Lliga mai tornar¨¤ a ser vista com el partit central. Per¨° Espanya enfora Camb¨® esdev¨¦ un home de poder que multiplica quan comanda la creaci¨® de la CHADE. A l¡¯operaci¨® hi s¨®n els seus i l¡¯elit capitalista espanyola, amb regal d¡¯accions al rei. Com a financer esdev¨¦ un dels personatges del gran m¨®n de l¡¯Europa dels happy twenty. Com a milionari projecta socialment la seva fortuna a Catalunya. Es fa una casa art d¨¦co a la Via Laie?tana ¡ªl¡¯edifici m¨¦s alt de Barcelona, un dels molts immobles de la seva patrimonial¡ª, compra el iot Catalonia ¡ªSert, pinti el camarot¡ª i activa tot un programa d¡¯intervenci¨® intel¡¤lectual amb l¡¯objectiu de dotar el catalanisme d¡¯uns fonaments culturals com el de les grans cultures europees. Ho pensa. Ho executa.

Si s¡¯encreuen totes les dimen?sions, algunes en tensi¨® entre elles, es pot concloure que Camb¨® va fracassar? Nom¨¦s com a nacionalista estricte potser no va triomfar, per¨° com a figura del catalanisme, indiscutiblement. I la paradoxa ¨¦s que un factor del seu triomf personal, que va tenir una deriva nacional, va ser actuar com un cortes¨¤ i acceptar el ministeri.

La fam¨ªlia del virrei

¡°Cualidad de ambidextro. Su mano derecha est¨¢ saludando al Rey, est¨¢ cooperando con todo, y su mano izquierda, los hijos, est¨¢n participando en la campa?a Freedom for Catalonia, abucheos al Rey y dem¨¢s¡±. Enric Gonz¨¢lez a La sagrada familia. La s¨¨rie ¨¦s la primera aproximaci¨® biogr¨¤fica completa a Pujol incorporant les derivades del seu cas fins ara conegudes. Est¨¤ constru?da amb eleg¨¤ncia visual, amb material d¡¯arxiu molt bo i desenes d¡¯entrevistes (a d¡¯altres periodistes d¡¯aquesta casa tamb¨¦, com Llu¨ªs Bassets o Pere R¨ªos). ¡°Por una parte, ¨¦l cre¨ªa en el estado espa?ol y contribuy¨® muy seriamente a la gobernabilidad de Espa?a y, al mismo tiempo, estaba construyendo las futuras estructuras del futuro estado catal¨¢n¡±. Aquesta ¨¦s la teoria de Fernando ?nega sobre la praxi pol¨ªtica de Jordi Pujol.

Pujol hauria pogut aguantar aquesta contradicci¨® entre l¡¯estabilitzaci¨® de l¡¯ordre i el buidatge nacionalista de l¡¯Estat. Enfront d¡¯aquesta disjuntiva, la Lliga de Prat i Camb¨® van triar aviat: apuntalarien la Restauraci¨® des de la Setmana Tr¨¤gica. Pujol ho va poder compatibilitzar mentre l¡¯Estat del 78 va estar en construcci¨®, per¨° el tancament es produeix quan el bloc de poder conservador reseteja el model amb l¡¯aznarisme i el fa centralista. Per¨° aquesta tensi¨® no ¨¦s l¡¯eix de la s¨¨rie. Ho ¨¦s la inc¨°gnita que Francesc-Marc ?lvaro planteja al final del primer cap¨ªtol. ¡°?C¨®mo puede ser que un personaje de una innegable inteligencia pol¨ªtica como Jordi Pujol, que desde jovencito tiene claro que quiere ser president de Catalunya, que lo hace todo para serlo, deje sin atender la trastienda de su carrera y en esa trastienda, donde est¨¢n su esposa y sus hijos, ocurran cosas que van a reventar su legado?¡±.

Encara no disposem d¡¯una resposta clara. Ara mateix la resposta, com diu Josep Maria Brunet al final, la tenen els jutges: la s¨¨rie acaba amb la porta d¡¯un tribunal obrint-se i mostrant-nos una sala buida. La resposta period¨ªstica de La sagrada familia ¨¦s en blanc i negre.

La s¨¨rie de Trueba ¨¦s la primera aproximaci¨® a Pujol que incorpora les derivades del seu cas

Hi ha una fotografia que surt diverses vegades a la s¨¨rie. Els Pujol Ferrusola al sal¨® de casa. A la dreta, assegut i amb les mans encreuades, el patriarca. Darrere seu, dret i amb un posat inquietant, el primog¨¨nit d¡¯adolescent. Just despr¨¦s de la primera vegada que es projecta, Miquel Sellar¨¦s pronuncia el nom d¡¯un dels entrevistats m¨¦s rellevants: Llu¨ªs Prenafeta. Aquest cap¨ªtol, el segon, acaba amb la fotografia. Ara el detall ¨¦s a l¡¯extrem, posant en primer pla el president. La imatge puja per la foto. S¡¯escolta un tro, la c¨¤mera fa un zoom. El rostre del Ju?nior. L¡¯ep¨ªleg el pronuncia M¨¤rius Carol. ¡°Hay un momento en el que Pujol comete un error: las finanzas del partido dejan de estar controladas por Miquel Roca y lo que hace Jordi Pujol es poner all¨ª a su hijo¡±.

Aquesta decisi¨®, on convergien interessos familiars i de partit ¡ªautorepresentat com el partit de Catalunya¡ª, estava interrelacionada amb una decisi¨® de gran transcend¨¨ncia. La s¨¨rie ho toca d¡¯esquitllentes. ?s el moment tr¨¤gic de la biografia de Pujol, la lli?¨® Camb¨®. Fins a quin punt s¡¯havia de col¡¤laborar amb l¡¯executiu espanyol? Amb la governabilitat s¨ª, mai entrant al govern amb ministres. S¡¯evitava aix¨ª diluir el partit com a for?a nacionalista, per dir-ho amb la tesi de Riquer. Catalunya endins tallava tamb¨¦ contrapoders a la presid¨¨ncia de la Generalitat. El pare no ho veia clar, el seu fill gran ho tenia clar¨ªssim. Roca fora de les finances del partit. Tampoc ministre. Gonz¨¢lez ho ofereix. Un tens consell executiu de Converg¨¨ncia diu no. ¡°Error hist¨®rico¡±, va dir Roca en sortir i aix¨ª va titular la cr¨°nica El Pa¨ªs. La fam¨ªlia mana. A partir de l¡¯apoteosi ol¨ªmpica, com diu Antonio Franco, ¡°se estim¨® desde sectores del entorno de Pujol que era el momento de hacer cash¡±. El poder del 78 a Catalunya l¡¯administrarien ells. ?s el virregnat. Negocis p¨²blics, negocis privats.

Entre el triomf i el frac¨¤s

¡°Molts dels clix¨¦s que de vost¨¨ s¡¯han fet, i circulen, seran esmicolats per obra d¡¯aquestes belles p¨¤gines¡±. Camb¨® era a Buenos Aires i enviava cap¨ªtols de les mem¨°ries i dels seus dietaris a Barcelona. Al despatx de Via Laietana el seu col¡¤laborador Joan Baptista Solervicens ¡ªnotable humanista¡ª estava entusiasmat. ¡°Hi haur¨¤ sorpreses entre molts dels qui es creuen con¨¨ixer-lo¡±. Carta in¨¨dita del 8 de juliol de 1946. A Camb¨® li queda menys d¡¯un any de vida. Aquells dos llibres, revisats per un comit¨¨ de lectura de cambonians, trigaran trenta anys a poder-se llegir. Quan es publiquin passaran amb m¨¦s pena que gl¨°ria, malgrat que les Meditacions s¨®n una gran obra de l¡¯assaig catal¨¤ del segle XX. Eren els primers vuitanta. Ha passat tres quarts del mateix amb el Camb¨® de Pla. El t¨°pic del plut¨°crata seguia instal¡¤lat.

Aleshores el de Pujol dels anys de Banca Catalana comen?ava a superar-se. Des de la Transici¨® actuava i volia ser percebut com un home del nou estat, i aix¨ª era reconegut. El 1997 aquest Jordi Pujol en plenitud, va publicar a La Vanguardia un article titulat ¡°El Camb¨® que influy¨® en m¨ª¡± per commemorar els quaranta anys de la mort de Camb¨® a l¡¯Argentina. Era una s¨ªntesi biogr¨¤fica i una lectura pol¨ªtica que es complementava amb un parell de notes personals. Una era sobre la mort de Camb¨®, encavallada en el temps amb l¡¯inici de la polititzaci¨® de Pujol mateix. 6 de maig de 1947. Han passat nom¨¦s deu dies des de les Festes de l¡¯Entronitzaci¨®. ¡°Todav¨ªa hoy recuerdo c¨®mo me impresion¨® el recordatorio de la misa en su memoria que se celebr¨® en la Iglesia de Pompeia y en la cual figuraba una significativa cita b¨ªblica: ¡°?l dilat¨® la gloria de su pueblo¡±. Llibre dels Macabeus, III, 3. Ho s¨¦ perqu¨¨ el recordatori del funeral barcelon¨ª apareix fotografiat a la colossal recerca biogr¨¤fica de Riquer.

Francesc Camb¨® i Jordi Pujol es contemplen en la penombra al sal¨® dels miralls. Voldrien veure¡¯s com la imatge del versicle b¨ªblic. No seria tan n¨ªtida com anhelaren, per la vanitat i la culpa, per¨° es reconeixerien com van voler ser: un pr¨ªncep del Renaixement cosmopolita, un Mois¨¨s que interpretava el paper de menestral. Es veu el triomf, el frac¨¤s, la boira de les ombres.