Triangle de poder (cl¨¤ssic)

¡°A n¡¯ell no li conv¨¦, i a mi em costaria gran viol¨¨ncia no dir-li el que penso de la seva conducta¡±, li escriu Francesc Camb¨® al seu fidel i efica? propagandista Joan Estelrich, tots dos incapa?os de perdonar ¡°l¡¯exaltaci¨® roja¡± en la qual creuen que ha caigut Carles Riba, que ha anat expressament a Par¨ªs aquell perill¨®s 1937 per entrevistar-se amb el mecenes i pol¨ªtic per parlar del dif¨ªcil avenir de la Fundaci¨® Bernat Metge (FBM) amb la Guerra Civil. Sis anys despr¨¦s, el poeta li escriuria una carta per desfer malentesos i interpretacions malicioses, en qu¨¨ aclaria que la iniciativa de salvar la FBM pel procediment del decom¨ªs el 1936 no havia estat seva, alhora que rebutjava ¡°l¡¯est¨²pida llegenda¡± segons la qual se¡¯n volia apropiar per al seu profit¡­ L¡¯autor de les Elegies de Bierville, per¨°, desist¨ª d¡¯enviar-li la carta ¡°per dignitat¡±, tal com hi anotaria ja el 1954.

Dif¨ªcilment hi podia haver a Catalunya tres personalitats m¨¦s diferents, per¨° des de 1922 caminaven m¨¦s o menys plegades: Camb¨®, d¡¯uns 40 anys, multimilionari, amb una carrera pol¨ªtica que anava pel pedregar i que volia redre?ar com a mecenes cultural; Estelrich, d¡¯uns 25 anys, hiperactiu i nacionalista, presentat per Josep Carner a un Camb¨® que hi detect¨¤ una capacitat ins¨°lita per a l¡¯activisme cultural i la propaganda pol¨ªtica; i Riba, ja amb 30 anys, cap de cartell de la intel¡¤lectualitat seriosa, del m¨¨tode i dels coneixements. Ells seran els pals de paller de la Bernat Metge, un dels projectes m¨¦s s¨°lids i homologables amb el m¨®n culte europeu que ha donat mai la cultura catalana: la col¡¤lecci¨® de cl¨¤ssics grecs i llatins encara avui, 98 anys despr¨¦s, viva. Si ells van resistir plegats i la s¨¨rie encara ho fa ara ¨¦s pel capital simb¨°lic d¡¯aquest grapat de cl¨¤ssics, un inopinat instrument de poder.

¡°L¡¯objectiu ¨¦s integrar la cultura catalana dins la llatinitat, dins l¡¯Europa essencial¡±, deia l¡¯opuscle promocional que el 1922 Estelrich, com a director de la FMB, havia redactat i que la millor premsa (Josep Pla a La Publicidad, Carles Soldevila a La Veu de Catalunya...) havia saludat amb orgull, entre d¡¯altres raons pel rutilant estol de col¡¤laboradors (Gabriel Alomar, Llu¨ªs Nicolau d¡¯Olwer, Josep Maria de Sagarra, Joaquim Balcells, Joan Crexells...), on l¡¯oblit dels periodistes o la murrieria d¡¯Estelrich havien esborrat un Riba que exigiria explicacions al director. El poeta tampoc era entre els convidats de l¡¯equip de col¡¤laboradors que el 9 d¡¯abril de 1923, al lux¨®s Ritz, van celebrar en un sopar de gala l¡¯aparici¨®, poc abans, del primer volum, De la natura, de Lucreci.

En el parlament, Camb¨® van dir que la col¡¤lecci¨® ¡°estimular¨¤ l¡¯estat d¡¯equilibri i mesura¡± a Catalunya, de la mateixa manera que Estelrich parlava del seu ¡°efecte pacificador, harmonitzador¡± en la Barcelona dels anys del pistolerisme entre patrons i obrers. Era ut¨°pic, com el projecte mateix: el llist¨® estava molt alt, i excepte el mateix Riba o el llatinista i catedr¨¤tic Balcells, ni el pol¨ªtic ni l¡¯ide¨°leg eren conscients que una col¡¤lecci¨® aix¨ª es pogu¨¦s dur a terme a Catalunya, on no hi havia prou ments qualificades. Potser per aquesta inconsci¨¨ncia va tirar endavant el projecte.

Cr¨ªtiques inicials a banda (Octavi Saltor, a La Revista, deia que hauria calgut que la direcci¨® es deix¨¦s en les ¡°mans doctes¡± d¡¯un Riba o un Nicolau d¡¯Olwer, i no en les d¡¯un ¡°agent administratiu¡± com Estelrich; moss¨¨n Alcover enumerava, fins i tot, els articles del Codi Can¨°nic que infligia la filosofia d¡¯Epicur que destil¡¤lava Lucreci, per no parlar del ¡°catal¨¤ baldufesch¡± de la gent de l¡¯IEC), la col¡¤lecci¨® va sacsejar espiritualment tantes coses que fins i tot la va fer immune a la divisi¨® del catalanisme pol¨ªtic que representaven la Lliga, que perdia hegemonia, i la pujant Acci¨® Catalana que n¡¯havia sorgit d¡¯ella mateixa. Tot plegat es constatava en viu i en directe al mateix despatx de la FMB, al pis de sota d¡¯on vivia Camb¨®, propietari de l¡¯edifici estil Chicago de Via Laietana, 30, amb Estelrich, per una banda, i Nicolau d¡¯Olwer, Crexells o Riba per l¡¯altra.

La col¡¤lecci¨® va resistir-ho tot: la divisi¨® del catalanisme, recels interns, Primo de Rivera, la societat de masses, la guerra...

No calia, per¨° la dictadura de Primo de Rivera va refor?ar encara m¨¦s el car¨¤cter simb¨°lic de la col¡¤lecci¨®, que el 1928 tocaria sostre, amb 1.800 subscriptors, tots de classe alta o dirigents de l¡¯¨¨poca (els G¨¹ell, Gili, Arn¨²s, Marqu¨¦s de Comillas...) o professionals liberals i homes de lletres (de Gaud¨ª a Foix, o el mateix Riba, un dels pocs col¡¤laboradors que havia de pagar-se la subscripci¨®), que compren amb devoci¨® els sis t¨ªtols que surten cada any, en tiratges de fins a 3.000 exemplars. Cap casualitat que Xenofont o el Plutarc de les Vides paral¡¤leles fossin llavors els tradu?ts: evocaven personatges de fort sentit moral en moments dictatorialment immorals, com ve a detectar amb subtilesa l¡¯escriptor i hel¡¤lenista Ra¨¹l Garrigasait a Els fundadors (Ara Llibres), on la sal i el pebre s¨®n al subt¨ªtol: Una hist¨°ria d¡¯ambici¨®, cl¨¤ssics i poder, sobre la FBM.

Tan forta i tot¨¨mica ¨¦s ja la col¡¤lecci¨® que aguanta fins i tot l¡¯envestida de la nova societat de masses que encarna el Manifest groc de Salvador Dal¨ª, Llu¨ªs Montany¨¤ i Sebasti¨¤ Gasch (1928), que critica no tant la s¨¨rie com el ¡°classicisme kitsch¡± de la proposta d¡¯Eugeni d¡¯Ors i troba els valors de la Gr¨¨cia cl¨¤ssica en l¡¯enginyeria industrial o els sportmen del moment. Per¨° el paper substitutori de la FBM com a activitat pol¨ªtica durant la dictadura perd sentit amb l¡¯adveniment republic¨¤ i les subscripcions s¡¯ensorren, ¡°la inflaci¨® simb¨°lica¡± cau, tal com ho defineix Garrigasait, que tamb¨¦ deixa const¨¤ncia de la tensi¨® que genera a Camb¨® que Estelrich faci una intensa vida intel¡¤lectual i social fora de la fundaci¨®, mentre l¡¯activista mallorqu¨ª, influ?t pels informes de la seva amant, la lligaire Paulina Pi de la Serra, veia en Riba alg¨² que li volia fer el llit. Nom¨¦s li faltava aix¨° a qui ja lamentava que fossin els nous exaltats d¡¯ERC els que semblessin els continuadors de la Renaixen?a catalana i no la gent de la Lliga. ERC guanya: ¡°Visca Maci¨¤, mori en Camb¨®!¡±, es crida pels carrers. La tasca de la FBM havia fracassat.

Amb Camb¨® navegant per l¡¯Adri¨¤tic a bord del seu iot Catal¨°nia i Estelrich a la Roma eterna amb l¡¯amant, esclata la Guerra Civil i Riba es troba tot sol amb la col¡¤lecci¨® a les mans. El 14 d¡¯agost de 1936, la Generalitat la confisca i designa comissari d¡¯apropiaci¨® el poeta, per a desesperaci¨® de Camb¨® i Estelrich. Fins que va morir (1959), Riba en port¨¤ la direcci¨® editorial efectiva.

La guerra i la postguerra seran mis¨¨ries una darrere l¡¯altra, amb tots els cantons del triangle de poder en fals (Riba al costat d¡¯anarquistes i estalinistes; Camb¨® i Estelrich, amb els feixistes), l¡¯¨¨xode o la desfeta dels col¡¤laboradors, alguna edici¨® clandestina fent-la passar per antiga amb peu d¡¯impremta anterior a 1939 i altres passats per censura (Riba torna a rebre: el 1942, el seu volum VIII de les Vides de Plutarc ser¨¤ l¡¯¨²nic volum que apareixer¨¤ sense traductor). Per¨° la mateixa FBM generar¨¤ els anticossos: el franquisme la utilitzar¨¤ com a element propagand¨ªstic exquisit per demostrar que no s¡¯havien carregat tota la cultura ni tampoc tot el catal¨¤. Que fos 1945 i els aliats acabessin amb Hitler i Mussolini tamb¨¦ hi va ajudar.

Juntament amb els trens de Sarri¨¤, la FBM era l¡¯¨²nica instituci¨® que funcionava a Catalunya en el t¨²nel franquista, deia Joan Oliver. Per¨° amb poqu¨ªssima difusi¨® i un to molt filol¨°gic. El 2016, el Grup Som se la va quedar i va promoure La Casa dels Cl¨¤ssics, que dirigeix Garrigasait, per revitalitzar-la: de l¡¯alta burgesia passava al cooperativisme cultural. Avui, a ra¨®, per¨°, de quatre t¨ªtols l¡¯any i gaireb¨¦ uns 500 subscriptors, ¨¦s la col¡¤lecci¨® catalana m¨¦s antiga. ?s el poder secret dels cl¨¤ssics.