Pablo Tall¨®n: ¡°M¡¯han avisat: no portis pol¨ªtics a la r¨¤dio, que baixar¨¤ l¡¯audi¨¨ncia¡±

Ha intentat altres camins vitals, per¨° a Pablo Tall¨®n (Terrassa, 1987) aix¨° de la r¨¤dio li venia de s¨¨rie. Aquest periodista ja se les va enginyar de petit per convertir els seus Plastidecor en una base de micr¨°fons per a un programa que emetia des de la seva habitaci¨® i gravava en un radiocasset. Els seus col¡¤laboradors? Els companys de l¡¯equip de b¨¤squet. ¡°L¡¯altre dia vaig trobar una de les cintes. Va ser un xou que va tenir molts noms, per¨° el q...

Ha intentat altres camins vitals, per¨° a Pablo Tall¨®n (Terrassa, 1987) aix¨° de la r¨¤dio li venia de s¨¨rie. Aquest periodista ja se les va enginyar de petit per convertir els seus Plastidecor en una base de micr¨°fons per a un programa que emetia des de la seva habitaci¨® i gravava en un radiocasset. Els seus col¡¤laboradors? Els companys de l¡¯equip de b¨¤squet. ¡°L¡¯altre dia vaig trobar una de les cintes. Va ser un xou que va tenir molts noms, per¨° el que m¨¦s va perdurar va ser Try Again (Torna-hi). Em fa gr¨¤cia quan ho penso, perqu¨¨ sempre convencia tothom per gravar durant aquella hora que ten¨ªem abans de l¡¯entrenament. Ho feien per no trepitjar la biblioteca¡±, rememora.

Al cap d¡¯unes d¨¨cades, despr¨¦s de llicenciar-se en Administraci¨® d¡¯Empreses, cursar un m¨¤ster de Periodisme, provar com a cantautor pop-rock amb la seva guitarra en alguns bars de Barcelona (¡°per sort nom¨¦s va ser els anys d¡¯universitat¡±) i bregar-se en els quarters informatius de R¨¤dio Barcelona a Casp, Tall¨®n ja no necessita subornar ning¨² perqu¨¨ aparegui al seu programa. Des del passat mes de setembre dirigeix i condueix Aqu¨ª Catalunya, el matinal de la SER que pren el relleu de les quatre temporades de Josep Cun¨ª a Aqu¨ª.

Pregunta. Quin repte assumir el programa. Com ho porta?

Resposta. Molt il¡¤lusionat, encara que no m¡¯ho esperava. Jo vivia feli? a Madrid i havia deixat la SER quan m¡¯ho van oferir.

P. Com va anar?

R. Havia fet gaireb¨¦ tota la meva carrera a R¨¤dio Barcelona i necessitava un canvi. Aqu¨ª vaig comen?ar de becari el 2011, i es va allargar amb substitucions fins que va arribar un ERO i les coses es van complicar. Vaig passar a ser corresponsal d¡¯Europa Press al Vall¨¨s, vaig tornar a Casp i vaig ser cap de Pol¨ªtica el 2019 i despr¨¦s cap d¡¯Informatius. Ho vaig deixar a l¡¯estiu del 2021 per treballar a la Moncloa.

P. Qu¨¨ hi feia?

R. Era assessor al gabinet de la Secretaria de Comunicaci¨®. B¨¤sicament, els informava sobre qu¨¨ passava a Catalunya. Era una feina molt t¨¨cnica, per¨° va durar poc, hi vaig estar nou mesos fins que em van oferir tornar.

P. Com el van conv¨¨ncer?

R. Jo de fet estava m¨¦s enganxat a Madrid que a la feina en si. M¡¯hi hauria quedat una temporada m¨¦s per viure la ciutat i perqu¨¨ volia canviar laboralment, fins i tot vaig pensar a fer documentals, anava amb el xip cap a una altra cosa a la meva vida. Per¨° n¡¯hi va haver prou amb un dinar suposadament informal en qu¨¨, en el caf¨¨, em van oferir el nou matinal de dues hores. Em van dir que es convertiria en p¨°dcast i que a m¨¦s seria com un plat¨® en directe. Em va descol¡¤locar, per¨° no podia dir que no perqu¨¨ a mi, en el fons, m¡¯apassiona la r¨¤dio.

P. Com definiria Aqu¨ª Catalunya a qui no l¡¯ha sentit mai?

R. ?s un matinal molt enganxat a l¡¯actua?litat, per¨° m¨¦s proper, vull donar sensaci¨® de comunitat, d¡¯aprendre alguna cosa nova i que l¡¯oient es pugui divertir. Sobretot, l¡¯objectiu ¨¦s que no sigui pesat, i no donar la intensitat i la transcend¨¨ncia a certs temes a aquestes hores del mat¨ª. Vull que ens ho passem b¨¦.

P. Aix¨° de la intensitat va per la informaci¨® pol¨ªtica?

R. S¨ª, fem un producte molt diferent perqu¨¨ a aquesta hora en altres emissores ja hi ha molta tert¨²lia, an¨¤lisi i informaci¨® pol¨ªtica. A mi m¡¯interessen m¨¦s altres alternatives i curiositats informatives.

P. Ho diu qui va cobrir informativament tot el proc¨¦s. Creu que la gent s¡¯ha cansat de la pol¨ªtica?

R. S¨ª. Potser ens hem passat informant de les min¨²cies dels partits. La gent ha desconnectat totalment. Quan em vaig proposar fer el programa, la gent del sector de la comunicaci¨® em va avisar: ¡°No portis pol¨ªtics a la r¨¤dio, que baixar¨¤ l¡¯audi¨¨ncia. La gent ja no vol pol¨ªtics¡±. Per descomptat que hi han de ser, per¨° en la seva rellev¨¤ncia justa. No fa falta cada dia una entrevista pol¨ªtica.

P. En tots aquests anys de carrera, quin ha estat el pitjor moment a l¡¯hora d¡¯informar?

R. Tot ha estat molt intens, no tinc mals records, la veritat. He viscut una d¨¨cada crucial i molt emocionant: des del moviment dels indignats al proc¨¦s, amb molt¨ªssimes hores de dedicaci¨® i tensi¨®. Com ara anar-te¡¯n a dormir amb por que alg¨² rebenti una exclusiva i que t¡¯enxampi amb la gu¨¤rdia baixa al mat¨ª. En termes de salut, tots vam acabar fatal.

A l¡¯extrema dreta no li donar¨¦ veu. A ¡®Aqu¨ª Catalunya¡¯ no sonar¨¤ Vox. I si sona, ser¨¤ per desmentir les seves boles

P. Ho recorda negativament?

R. De cap manera. Penso en aquells anys i m¡¯ho vaig passar molt b¨¦. L¡¯altre dia em van preguntar: tornaries a viure el proc¨¦s, anar al carrer a informar d¡¯aquella manera? Per descomptat que s¨ª.

P. Fins i tot reviure l¡¯atemptat del 17-A?

R. Mira, ironies de la vida, era el primer dia que em tocava coordinar la redacci¨® com a cap d¡¯Informatius a l¡¯estiu.

P. Quina estrena.

R. Com que ten¨ªem l¡¯alerta que en qualsevol moment podria passar, ens vam mobilitzar tots. Tothom va tornar de vacances. Va ser dur¨ªssim pel xoc emocional d¡¯informar de la teva ciutat, de la teva gent, per¨° tamb¨¦ va ser un dels moments de r¨¤dio m¨¦s potents que he viscut. Vaig ser all¨¤, al carrer, ho vaig cobrir, per¨° aquells dies s¨®n com una nebulosa al cap. Com si ho hagu¨¦s somiat.

P. Ara els conductors de r¨¤dio han esdevingut estrelles de la xarxa, els seus apunts se solen viralitzar. El preocupen les xarxes?

R. No m¡¯agraden gaire. No tinc ni Instagram. Faig servir Twitter per seguir coses de la feina, per¨° tampoc m¡¯apassiona. S¨ª que soc conscient de la repercussi¨®: hi ha editorials que es fan virals, no saps per qu¨¨; hi ha gent a qui li encanten, per¨° tamb¨¦ t¡¯insulten. ?s una bombolla molt petita, hi dono una import¨¤ncia molt relativa.

P. Li agrada opinar?

R. Jo no volia fer editorials, per¨° em semblava estrany comen?ar amb una bateria de titulars tal qual. Aix¨ª que faig una petita reflexi¨® di¨¤ria per¨° sense pontificar. ?s m¨¦s anal¨ªtica, per posar l¡¯oient en context.

P. En moments tan polaritzats com els que vivim, el periodisme ha d¡¯oferir les dues versions de la hist¨°ria?

R. Jo a l¡¯extrema dreta no li donar¨¦ veu. Ho vaig decidir com a cap d¡¯Informatius de la SER i a Aqu¨ª Catalunya no sonar¨¤ Vox. I si sona, ser¨¤ per desmentir les seves boles.