Raimon: ¡°Ens hem adaptat al confort. Si tens alguna cosa no la vols perdre¡±

Hui moria el dictador i acabava una llarga nit de quaranta anys. Raimon, un dels s¨ªmbols de la resist¨¨ncia cultural en aquella grisor, un dels joves irats d¡¯aquell temps, hui en t¨¦ quasi 82. I el vent del temps l¡¯ha reconvertit. Aquesta setmana estrena cam¨ª. La Fundaci¨® Raimon i Annalisa organitza la seua primera activitat. Unes ?Converses sobre Joan Fuster? on dialogaran el propi Raimon, l¡¯historiador Antoni Furi¨® i el ling¨¹ista Josep Palomero. Ser¨¤ a X¨¤tiva, all¨¤ on comen?a l¡¯horta i acaba el sec¨¤.

PREGUNTA. El carrer Blanc. La X¨¤tiva de pobra i humil. Quin simbolisme t¨¦?

RESPOSTA. Ah¨ª estan els or¨ªgens reals, la meua vida: el carrer Blanc, el taller d¡¯ebanisteria del pare, l¡¯¨¤via que tant em volia. Mai vaig deixar d¡¯anar all¨ª mentre vivia ma mare. ?s el territori de la infantesa.

P. I enyora aquell m¨®n, aquell temps?

R. Enyorar el temps de postguerra, no. Mon pare, que havia presidit el sindicat de la Fusta ¨Ci que era de la CNT¨C entrava i sortia de la pres¨® perqu¨¨ algun fill de puta el delatava. Aix¨° ¨¦s el que vaig viure de menut. ?s cert que jug¨¤vem al carrer i que una antiga monja ¨Cdonya Nieves¨C ens donava classes als cagons i m¡¯enseny¨¤ a llegir als sis anys... Per¨° tamb¨¦ fou un temps de delators. Gent que et delatava encara que fora amb falses acusacions. Al meu carrer hi havia un. I a casa ens deien que no jug¨¤rem amb els seus fills.

P. Ara torna a X¨¤tiva. Potser el darrer viatge: el del seu llegat. Qu¨¨ espera de la Fundaci¨® Raimon i Annalisa?

R. Volem deixar const¨¤ncia d¡¯uns fets i d¡¯una hist¨°ria que pot tenir inter¨¦s per a la poblaci¨® de X¨¤tiva. Que tot all¨° que hem fet i tenim ¨Cdiscos, llibres, pintures, obres d¡¯art¨C vaja a parar a la Fundaci¨®.

P. I no vol que siga un mausoleu; vol que tinga vida.

R. Exacte. El projecte ¨¦s que el monestir de Santa Clara de X¨¤tiva aculla un Centre Raimon d¡¯Activitats Culturals: el CRAC. Perqu¨¨ fomente activitats culturals, impartisca ensenyament art¨ªstic i musical, i mostre el llegat que donem. Potser nosaltres no ho veurem, perqu¨¨ va per a llarg. Per¨° la Fundaci¨® ja est¨¤ en marxa.

P. I comen?a aquest dimarts a X¨¤tiva amb un acte sobre Joan Fuster. Tota una declaraci¨® d¡¯intencions.

R. S¨ª. Fuster ¨¦s un autor imprescindible per a qualsevol persona culta de l¡¯¨¤mbit catal¨¤. Un gran escriptor i un gran amic.

¡°No he tornat a cantar ni a tocar la guitarra. La pand¨¨mia ho va capgirar tot. I cinc anys despr¨¦s ja en tens cinc m¨¦s¡±

P. Qu¨¨ li interessa m¨¦s de Joan Fuster avui?

R. Als aforismes sempre trobe coses diferents. A Nosaltres, els valencians hi torno de tant en tant. ?s curi¨®s, perqu¨¨ la pol¨¨mica d¡¯aquell llibre no es va suscitar fins que va publicar en castell¨¤ El Pa¨ªs Valenciano i comen?¨¤ la dreta a cagar-se en ell. La dreta post-franquista nom¨¦s ha sabut prohibir i empresonar a gent.

P. Fuster ens va previndre front als fanatismes i els prejudicis.

R. I tant!

P. Mal temps per al seu credo.

R. Sempre ser¨¤ mal temps per al que demana Fuster. Perqu¨¨ Fuster ¨¦s molt exigent, i la societat no ha sigut mai tan exigent com ell volia. Les bones idees costen molt en fer-se presents.

P. Qu¨¨ pensaria hui Fuster de la seua terra i de la seua llengua?

R. Haur¨ªem de parlar-ho amb ell... Per¨° Fuster tenia una virtut: no es quedava quiet. El seu pensament evolucionava i es corregia a si mateix, si calia. No es creia en possessi¨® de cap evangeli.

P. Entre els seus deixebles hi ha massa ¡°evangelistes¡±?

R. No t¡¯ho sabria dir. Per¨° deixebles reals en t¨¦ pocs.

P. A Fuster li agradaven les paradoxes. Diu en una: ¡°La gran felicitat del burg¨¨s ¨¦s que ¨¦s burg¨¨s sense adonar-se¡¯n¡±.

R. Clar, perqu¨¨ aix¨ª no t¨¦ remordiments.

P. Exacte! ?I vost¨¦ pensa si l¡¯edat, el pas del temps o la posici¨® social l¡¯han pogut aburgesar? Cosa que seria natural...

R. No tinc eixa impressi¨® per tot all¨° que he fet i per la gran quantitat de prohibicions i d¡¯obstacles que m¡¯han posat en la vida. Intentem viure el millor possible dins de les nostres possibilitats, per¨° aburgesar-nos, no. He cantat debades per a una quantitat de gent que no et pots ni imaginar!

P. En qu¨¨ ¨¦s rebel hui?

R. Em rebel¡¤laria contra l¡¯edat, si pogu¨¦s! En aix¨° no he canviat. La rebel¡¤lia forma part de la meua manera de ser i de viure. I aix¨° morir¨¤ amb mi.

P. I del present, qu¨¨ el mou al crit?

R. La divisi¨®. Creure que el desig ¨¦s immediatament realitzable. Que el desig ¨¦s suficient per superar totes les circumst¨¤ncies i transformar la societat. No: no hi ha prou amb el desig. Aix¨° porta a l¡¯equivocaci¨® i la frustraci¨®. El cam¨ª per complir un desig col¡¤lectiu sempre ¨¦s llarg i dif¨ªcil.

P. Va dir Josep Pla que era vost¨¨ el gran poeta del pa¨ªs.

R. Exagerat!

P. En prosa ha conreat una obra, diguem-ne, secreta: els seus dietaris. Va a editar-los? Tinc ent¨¦s que est¨¤ treballant en ells.

R. S¨ª, estic treballant en els dietaris entre l¡¯any 80 i l¡¯any 90. Aleshores sort¨ªem de la dictadura i pensava que calia una nova societat. Una societat distinta de la dels Su¨¢rez i els Abril Martorells. Vaig escriure durant aquella d¨¨cada amb const¨¤ncia. Ara estem mirant qu¨¨ hi ha d¡¯aprofitable en tot all¨°. Estem passant-los a m¨¤quina. I quan ho tinga m¨¦s clar, veurem qu¨¨ hi fem.

P. Han passat cinc anys des de l¡¯ad¨¦u. Ha tornat a tocar la guitarra?

R. No. La pand¨¨mia ho va capgirar tot. Els projectes, les idees... I cinc anys despr¨¦s ja en tens cinc m¨¦s.

P. I ha cantat, en aquests cinc anys?

R. No, no. No ho he fet.

P. Troba a faltar l¡¯escenari?

R. No m¡¯he parat a pensar-ho... Per¨° hi havia un punt final i s¡¯ha acabat.

P. Amb la que est¨¤ caient i les incerteses, creu que la nost¨¤lgia li est¨¤ menjant terreny a la utopia?

R. S¨ª: avui ¨¦s menor la confian?a en el futur que quan jo era jove. Hi ha hagut una adaptaci¨® al confort. Abans venies d¡¯un no-res i la lluita era clara. Ara, quan tens alguna cosa, no la vols perdre.

P. Una curiositat: Qu¨¨ se¡¯n va fer d¡¯aquell amic asturi¨¤ que condu?a la Vespa en el m¨ªtic viatge del 59 on vost¨¦ va concebre ¡°Al vent¡±?

R. El vaig tornar a veure al cap de 25 o 30 anys, a Ast¨²ries. I ja no l¡¯he vist m¨¦s.

P. Com li deien?

R. Andr¨¦s Mori. No s¨¦ si estar¨¤ viu...

P. Una altra curiositat: Quines tres can?ons seues salvar¨¤ el pas del temps?

R. Ni ho podem saber ni em preocupa. Jo ja estar¨¦ al cel. Perqu¨¨ jo pense anar al cel, eh?

P. Ha fet m¨¨rits?

R. Clar! Per exemple: les entrevistes llargues tenen molt de m¨¨rit!

P. Doncs acabem, aix¨ª no ens tiraran del cel ni a vost¨¦ ni a mi. Seria bonic, per a sa mare, veure que ha complit la vella promesa. Que torna a X¨¤tiva, prop del carrer Blanc.

R. I tant que s¨ª, i tant que s¨ª!