Josep Cun¨ª o la lli?¨® dels cl¨¤ssics

A la dreta, els papers que va portant l¡¯equip. A l¡¯esquerra, una tassa del programa, la pe?a de fruita per menjar a mig mat¨ª i la pila de diaris que consultar¨¤ si li cal buscar un detall. Mira el responsable de control, demana pels anuncis que queden en aquella hora, ¡°Gisela, hora i pregunta¡±, sobre la marxa reorganitza els minuts seg¨¹ents i, a la vegada, mant¨¦ la concentraci¨® per fer l¡¯entrevista al convidat. Mentrestant, els opinadors esperem habituats a un espectacle que sembla normal, per¨° que no ho ¨¦s. I aleshores passa. La conversa amb el pol¨ªtic de torn anava com estava previst, per¨° ell ha intu?t que aquella expressi¨® d¡¯aquella resposta li permetr¨¤ estirar el fil que porta cap a una informaci¨®, cap a l¡¯expressi¨® del dubte que trenca amb el gui¨®, cap a la contradicci¨® que el periodisme ha de gosar evidenciar. L¡¯entrevistat mira el seu cap de premsa. Els han pillat.

?s Josep Cun¨ª. Aix¨ª treballa l¡¯home que els ¨²ltims anys se l¡¯ha pogut veure caminant a ¨²ltima hora de la matinada pel passeig de Gr¨¤cia en direcci¨® cap el carrer Casp. Un dia, un altre, un altre dia. Puja al despatx, treballa amb l¡¯equip, baixa a l¡¯estudi -el seu h¨¤bitat natural- i aleshores passa. ?s un animal del directe i contemplar-ho ha estat com assistir a la classe magistral rutin¨¤ria d¡¯un cl¨¤ssic que es resisteix a ser contemplat com a tal. Perqu¨¨ fins al darrer dia, fins al darrer programa, Cun¨ª sobretot ha volgut ser reconegut com all¨° que ¨¦s i ha volgut ser: un gran periodista en acci¨®.

El novembre passat es van celebrar unes jornades sobre el c¨¤non del nostre periodisme. Per in¨¨rcia professoral les disquisicions dels que hi vam participar viraven cap a l¡¯¨¨poca dels grans escriptors de diari, la de les figures que han saltat de les hemeroteques a les hist¨°ries de la literatura. Per¨° all¨° m¨¦s pertinent, de fet, hauria estat reflexionar sobre aquest c¨¤non, no des de la literatura, sin¨® des del punt de partida d¡¯una professi¨® c¨ªvicament necess¨¤ria ahir i avui: la feina de la recerca i transmissi¨® d¡¯informaci¨® bona i contrastada.

Per obtenir informaci¨® de qualitat hi ha d¡¯haver llibertat i per aix¨° la democr¨¤cia ¨¦s condici¨® necess¨¤ria perqu¨¨ hi hagi bon periodisme. Aqu¨ª, Cun¨ª. Des de la seva responsabilitat a la primera Catalunya R¨¤dio, quan ja acumulava anys de feina, i fins la darrera temporada al matinal de la Ser, Josep Cun¨ª ha volgut informar amb qualitat. A l¡¯endemig ho va fer a altres r¨¤dios o a la televisi¨®. Als matins a TV3 i a les nits a 8TV en un programa que va ser clau pel pa¨ªs durant una etapa cr¨ªtica. Sempre amb independ¨¨ncia professional, potser massa; sempre amb exig¨¨ncia amb ell mateix i amb els seus, a vegades desbordant. Amb la mirada posada en la llibertat deontol¨°gica i la professionalitat met¨°dica dels seus referents nord-americans, Cun¨ª ha fet i fa bon periodisme. Amb rigor i amb valors. Un periodista can¨°nic? S¨ª, un cl¨¤ssic viu. I moltes gr¨¤cies!