Messi val 50 euros

Era el pitjor cas d¡¯embotellament hum¨¤: el que no avan?a. Com si fos una tarda qualsevol al Portal de l¡¯?ngel, els voltants del Mercat de Sant Antoni de Barcelona eren plens de gent diumenge al mat¨ª. Dempeus, ancorats al seu trosset de terra, cadasc¨² buscava la millor i feli? oferta per canviar cromos. En definitiva, tothom anava al darrere dels que no tenia. ¡°No havia vist mai tant de furor a Espanya pels cromos com aquest any¡±, m¡¯explica Llu¨ªs Torrent, director general de Panini a Espanya. Vaig regatejar persones amb m¨¦s paci¨¨ncia que nervi fins que vaig topar amb un accent familiar.

...

Era el pitjor cas d¡¯embotellament hum¨¤: el que no avan?a. Com si fos una tarda qualsevol al Portal de l¡¯?ngel, els voltants del Mercat de Sant Antoni de Barcelona eren plens de gent diumenge al mat¨ª. Dempeus, ancorats al seu trosset de terra, cadasc¨² buscava la millor i feli? oferta per canviar cromos. En definitiva, tothom anava al darrere dels que no tenia. ¡°No havia vist mai tant de furor a Espanya pels cromos com aquest any¡±, m¡¯explica Llu¨ªs Torrent, director general de Panini a Espanya. Vaig regatejar persones amb m¨¦s paci¨¨ncia que nervi fins que vaig topar amb un accent familiar.

-?Sos argentino?

-S¨ª.

-?De qu¨¦ cuadro (equip) sos?

- De Racing.

No em va caldre saber res m¨¦s. Em vaig ficar la m¨¤ a la butxaca, vaig agafar el feix dels repetits (uns 50, entre els quals hi havia algunes perles, com Neymar i Ansu Fati) i l¡¯hi vaig entregar al nen, que no s¨¦ ni com es diu ni quants anys t¨¦. Nom¨¦s sabia tres coses. Dues d¡¯importants (nacionalitat i equip); la tercera, simplement circumstancial, vam coincidir en l¡¯espai i el temps. La seva cara, amb el feix a la m¨¤, va passar de la incredulitat a l¡¯alegria. I jo estava content, no nom¨¦s perqu¨¨ acabava de completar el meu ¨¤lbum, sin¨® perqu¨¨ vaig trobar en la felicitat compartida una bona manera de celebrar-ho. De vegades, cal aferrar-se als t¨°pics, sobretot quan en tens m¨¦s de 40 i est¨¤s canviant cromos.

Vaig cr¨¦ixer amb la mare que no es cansava de repetir-me: ¡°Te¡¯n penedir¨¤s, de voler ser gran¡±. La frase tenia el mateix efecte que els 10 manaments de l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica (menys matar, evidentment, la resta van anar caient tots). La ignorava, per¨° amb culpa. La pitjor de les culpes: la que ni tan sols acabes d¡¯entendre. Ning¨² ¨¦s conscient del valor de la infantesa mentre la viu. La infantesa neix com a passat. Per aix¨°, amb una mica de sort (com en general ha estat en el meu cas), ¨¦s un record bonic. Jo no he trobat millor benzina per a la meva mem¨°ria que un viatge al pati de l¡¯escola durant tres diumenges seguits al Mercat de Sant Antoni.

L¡¯¨¤lbum del mundial m¡¯havia arribat a les mans de casualitat: en van apar¨¨ixer un parell a la taula de la redacci¨®. No ho vaig entendre com un senyal del dest¨ª perqu¨¨ ja havia vist que a la Cadena Ser tamb¨¦ havien passat els nois de m¨¤rqueting de Panini per avan?ar el Nadal. Me¡¯n vaig endur un a casa sense gaire convicci¨®, fins que la Martita (la meva dona), sense dir-me res, es va presentar un mat¨ª amb 10 paquets de cromos. Un regal vestit de Delorean que em va enviar de dret al 1990. Amb el mundial d¡¯It¨¤lia com a excusa i l¡¯ajuda dels meus germans (soc el petit i, probablement, d¡¯aqu¨ª neix aquesta tara a l¡¯estil Tom Hanks a Big) vaig acabar el meu primer ¨¤lbum de cromos. El d¡¯aquest any en t¨¦ 670. El sobre, que en porta cinc, val un euro. Pura matem¨¤tica: 20 c¨¨ntims la pe?a.

El meu problema d¡¯entrada, o aix¨° ¨¦s el que em pensava, era que em faltarien els meus companys d¡¯escola. La meva primera trucada va ser al meu amic Thiago Arantes, fetitxista en general, amant dels cromos en particular. ¡°Les figurinhas s¨®n una manera de retenir la hist¨°ria. En veig una de Rom¨¢rio del 94 i connecto amb el meu jo del mundial dels Estats Units¡±, m¡¯explicava mentre m¡¯ensenyava una caixa plena de cromos vells de mundials, eurocopes i lligues brasileres. La segona persona que vaig contactar va ser l¡¯immens Lu Mart¨ªn. Sempre est¨¤ b¨¦ trucar-li, ¨²til com pocs quan cal rec¨®rrer a q¨¹estions de picardia, indispensable quan necessito l¡¯olfacte del carrer. Pocs coneixen Barcelona tan b¨¦ com ell. ¡°Nin, tu fes-me cas. Primer entra al Mercat. Hi trobar¨¤s els que venen els cromos. Queda¡¯t amb els preus al cap i despr¨¦s ves a canviar al carrer. No en canvi?s un de car per un de barat¡±, em va aconsellar.

Jo, mentrestant, aprenia a gestionar el pas del temps. Com que ja no podia retenir el nom de tots els jugadors, em vaig fer una plantilla d¡¯Excel, amb les seves f¨®rmules i colors. No era digna de Silicon Valley, per¨° era prou cridanera perqu¨¨ la meva amiga i col¡¤lega de la secci¨® de cultura Noelia Ram¨ªrez em pesqu¨¦s un dissabte apuntant els meus cromos. ¡°Tio, qu¨¨ fas? Aix¨° ho has d¡¯explicar¡±. La il¡¤lusi¨® de l¡¯Excel, per¨°, me la va matar el meu nebot. ¡°Ets un boomer, hi ha una aplicaci¨® que es diu Figuritas¡±. Seguia els nous consells i alhora m¡¯aferrava als vells, comprava cromos sempre a diferents quioscos. ¡°Aix¨° s¨®n mites, llegendes. Imagini¡¯s el cost de log¨ªstica que pot tenir repartir els cromos segons els barris. I tamb¨¦ es fabriquen exactament els mateixos cromos de tots. No n¡¯hi ha menys de Messi¡±, m¡¯assegura Torrent.

El cromo de Messi, per¨°, es va fer esperar. Ni tan sols el trobava als llocs de venda de cromos. ¡°Els m¨¦s coneguts, com Cristiano, Neymar o Lewandowski, no els tenim a les carpetes. Estan a banda. Tots valen cinc euros, menys el de Messi, que en val 10. Per¨° ara no el tenim¡±, explicava un venedor del Mercat. Un altre comerciant (aquest m¨¦s aficionat, dels que es planten al carrer) m¡¯explicava els valors que tenien. ¡°Els cromos dels que han guanyat la Pilota d¡¯Or valen m¨¦s, tamb¨¦ els que tenen un futur prometedor, com Pedri o Ansu Fati¡±, em deia. I Messi? ¡°El Leo ja val 50¡å, em va deixar anar. No havia ni travessat el carrer i el valor de Messi s¡¯havia multiplicat per cinc. Sort que ja corre per Par¨ªs, si no el Laporta transformaria el cromo de l¡¯argent¨ª en una altra palanca per atacar els deutes del Bar?a.

A l¡¯espera de Messi, passava hores i hores canviant cromos, per moments a terra, poques vegades amb nens, gaireb¨¦ sempre amb adults, per¨° tots amb la mateixa il¡¤lusi¨®. No era cap sorpresa, llavors, que se sentissin poc els famosos ¡°tengui¡± i ¡°falti¡± i molt els ¡°FCW10¡å, ¡°ARG7¡å, ¡°ESP18¡å (noms dels cromos). ¡°El meu marit almenys ve amb la nostra filla. Tu est¨¤s sol¡±, em va desafiar, entre riures, una dona que mirava de ser simp¨¤tica. D¨¦u ja la jutjar¨¤. Per¨° la veritat ¨¦s que tenia ra¨®: els carrers del Mercat s¡¯havien convertit en el pati d¡¯escola dels adults. Un placebo al pas del temps? Segurament. S¨®n curiosos, els temps moderns, sembla com si Disney hagu¨¦s colonitzat totes les edats.

Per cert, em va tocar Messi. I, per si hi ha cap dubte, vaig deixar que l¡¯enganx¨¦s la meva filla Greta. No va ser culpa, nom¨¦s mirava de ser un bon pare.