Ca?adors de paraules

La lexicografia t¨¦ un primer, entretingut, pas: la recol¡¤lecci¨® de vocables. L¡¯estudi¨®s o els seus col¡¤laboradors recorren un determinat territori ling¨¹¨ªstic, bussegen en els arxius locals i parlen amb els nadius per documentar termes, locucions, fon¨¨tiques¡­ S¨®n els ca?adors de paraules.

Joan Coromines va estar a Ma?anet de Cabrenys (a partir d¡¯ara, Ma?anet) durant la seva tasca de recollida de l¨¨xic i dedicaci¨® a l¡¯onom¨¤stica. Ho esmenta al seu Diccionari Etimol¨°gic quan parla de la ¡°cresteria desfregada i trencad¨ªssima¡± del cim del Roc de Fraussa i la seva llarga carena de portells i enderrocs entre Costoja i el ja citat Ma?anet, poblaci¨® fronterera de l¡¯Alt Empord¨¤. Coromines clama contra la barbaritat que alguns ho anomenin Roc de Fransa, nom totalment impensable perqu¨¨ els francesos, explica, no van arribar a aquelles terres fins al 1656. I prossegueix: sembla evident que ac¨ª ha d¡¯entrar el mot ¡°frau¡±. Per¨° si fos una formaci¨® llatina seria impossible. I llavors busca una explicaci¨® en la hip¨°tesi que es tract¨¦s d¡¯un terme sorot¨¤ptic i el seu sentit seria ¡°la serra que es trenca, la serra dels afraus¡± on ¡°afrau¡± significa en catal¨¤ ¡°fondalada¡±, pas estret entre muntanyes. L¡¯idioma sorot¨¤ptic, terme encunyat pel propi ling¨¹ista, ¨¦s una presumpta llengua indoeuropea prec¨¨ltica de l¡¯Edat de Bronze que Coromines va identificar en unes tauletes trobades a Am¨¦lie-les-Bains, una poblaci¨® del Vallespir.

Tamb¨¦ ¨¦s m¨¦s que probable que Moss¨¨n Antoni Maria Alcover, autor del Diccionari Catal¨¤, Valenci¨¤, Balear trepitg¨¦s aquest poble. Al mapa que publica el diccionari amb els llocs que van visitar els seus tres m¨¦s destacats redactors figura que ell i Francesc de B. Moll van ser a Agullana i que Alcover va treballar a Costoja, el primer poble, ja del Vallespir, que es troba despr¨¦s de Ma?anet cap al Nord. Amb l¡¯actual carretera, est¨¤ a 16 quil¨°metres. Com ho est¨¤ Agullana, sortint de Ma?anet en la direcci¨® contr¨¤ria. En qualsevol cas, em diuen que el meu avi Tom¨¤s, forner que tenia una botiga on venia de tot a la pla?a, va ser un dels seus corresponsals. Voluntariosos ve?ns que, amb m¨¦s o menys encert, omplien unes fitxes amb les paraules que remetien al despatx d¡¯Alcover. Aquells primers col¡¤laboradors van arribar a aportar m¨¦s de 700.000 c¨¨l¡¤lules lexicogr¨¤fiques que es guardaven en 33 calaixos -al final, van ser 120-. Uns redactors que Alcover va comen?ar a mobilitzar el 1900 amb la seva Lletra de Convit a tots els amics de la llengua catalana. El meu avi segurament no va ser un informador prol¨ªfic perqu¨¨ el seu nom no figura a la llista d¡¯agra?ments, que el propi diccionari publica, amb els col¡¤laboradors m¨¦s intensius.

La g¨¨nesi del diccionari no va ser pl¨¤cida. Molestava que s¡¯anomen¨¦s ¡°catal¨¤¡± les variants mallorquines o valencianes i aquest projecte s¡¯enfrontava amb el diccionari mallorqu¨ª-castell¨¤ que la Sociedad Econ¨®mica de Amigos del Pa¨ªs de Palma de Mallorca impulsava per ajudar la migraci¨® cap a ¡°el habla nacional¡±. Per¨° aquest no va ser l¡¯¨²nic problema. El seu amic Moll, que escriu la introducci¨® del diccionari (edici¨® de 1968), defineix Alcover com un capell¨¤ camperol i entusiasta per¨°, tamb¨¦, amb un car¨¤cter bel¡¤lic¨®s i agressiu. Alcover, que havia estat president de la secci¨® Filol¨°gica de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans, va trencar amb la instituci¨® perqu¨¨ no va acceptar la normativa fabriana. Per guanyar-se les simpaties de les zones mallorquina i valenciana va canviar el nom del diccionari, que va prosseguir gr¨¤cies a una ajuda durant sis anys de governs d¡¯Alfons XIII. Alcover va publicar el primer volum (1930) amb l¡¯ortografia cism¨¤tica i despr¨¦s de la seva mort es va imprimir un segon volum. Va ser Moll qui, en assumir l¡¯edici¨® de l¡¯obra a la postguerra, la va subjectar a la normativa de l¡¯Institut i va reimprimir els dos primers volums. Ma?anet, per tant, no ¨¦s ali¨¨ a aquests dos insignes ca?adors de paraules. ¡°Ca?aires¡±, en deien a Ma?anet dels ca?adors (de senglars i conills).

Per aix¨° t¨¦ l¨°gica que el seu ajuntament hagi publicat ara un Vocabulari Ma?anetenc amb m¨¦s de 800 entrades. La parla de Ma?anet pertany al catal¨¤ oriental i s¡¯inclou en el catal¨¤ septentrional de transici¨® entre el dialecte central i el rossellon¨¨s. El llibre recull la tasca de desenes d¡¯anys de l¡¯historiador local Pere Roura, que anava anotant paraules de les seves converses amb ve?ns, que mantenia sense avisar al contertuli¨¤ del seu afany. ?bviament no s¨®n paraules exclusives de Ma?anet. Ha tingut l¡¯ajuda del fil¨°leg Jean-Paul Escudero per a termes compartits amb el Vallespir i va passar el llibre a la revisi¨® de Pep Vila, professor i historiador de la literatura del Rossell¨® que signa amb rang de coautor. ¡°El t¨ªtol fa refer¨¨ncia al fet que s¨®n paraules genu?nes del poble. No suposa que siguin exclusives. Moltes s¨®n compartides amb el Vallespir perqu¨¨ la gent de Ma?anet anava all¨ª per a treballs agr¨ªcoles temporals. Tamb¨¦ a la parla de La Garrotxa es troben expressions comunes. La frontera era Figueres, els ma?anetencs no acostumaven a anar m¨¦s lluny. Per aquest motiu els avis feien servir un llenguatge fortament dialectal. Ho vaig advertir quan vaig arribar a Girona per estudiar i vaig comen?ar a treballar. Aquella manera de parlar no era la de Ma?anet¡±. Ara, ¨°bviament, s¡¯ha trencat aquell a?llament i la parla s¡¯estandarditza.

A Roura, algunes paraules li agraden especialment. Per exemple, ¡°recossirar¡± (buscar amb insist¨¨ncia, examinar alguna cosa atentament) o ¡°xapar¡± (trencar). M¨¦s enll¨¤ d¡¯una llista alfab¨¨tica, a for?a entrades de l¡¯inventari, Roura inclou explicacions sobre l¡¯origen. Per exemple, ¡°farandola¡±, ball reivindicatiu d¡¯origen occit¨¤ que es ballava a les festes particularment¡­ pels liberals i els republicans! Com escriu al pr¨°leg, moltes informacions sobre el l¨¨xic tenen un valor etnogr¨¤fic, reflecteixen la ¡°hist¨°ria menuda¡± d¡¯una gent.