¡®L¡¯¨¨tica algor¨ªtmica¡¯, de Francesc Torralba: Pot un algoritme filosofar?

Els robots, els algoritmes i la intel¡¤lig¨¨ncia artificial destrueixen llocs de treball en la majoria de sectors. Llevat de la filosofia, on s¨®n motiu de festa. D¡¯entrada, sabem que les grans companyies tecnol¨°giques han comen?at a contractar humanistes per dissenyar ¨¨ticament els seus productes i serveis, de manera que una xarxa social no promogui la depressi¨®, un algoritme de recerca no ens mostri resultats esbiaixats, o un robot militar aut¨°nom s¡¯asseguri de no estar infringint el dret internacional si decidei...

Els robots, els algoritmes i la intel¡¤lig¨¨ncia artificial destrueixen llocs de treball en la majoria de sectors. Llevat de la filosofia, on s¨®n motiu de festa. D¡¯entrada, sabem que les grans companyies tecnol¨°giques han comen?at a contractar humanistes per dissenyar ¨¨ticament els seus productes i serveis, de manera que una xarxa social no promogui la depressi¨®, un algoritme de recerca no ens mostri resultats esbiaixats, o un robot militar aut¨°nom s¡¯asseguri de no estar infringint el dret internacional si decideix pr¨¦mer el gallet. Per¨° hi ha una deriva no menys fecunda per al matrimoni entre filosofia i noves tecnologies, que ¨¦s, precisament, el de posar nom a tots aquests nous problemes filos¨°fics.

L¡¯¨¨tica algor¨ªtmica, del fil¨°sof Francesc Torralba, ¨¦s un exemple de la febre de l¡¯or editorial que han encetat els altrament sospitosos algoritmes. Estructurat en forma de cap¨ªtols breus m¨¦s o menys autoconclusius, el llibre de Torralba fa inventari de tots els temes que fa anys que ens arriben dispersos a les not¨ª?cies sobre tecnologia, des de la protecci¨® de la privadesa en el big data fins al g¨¨nere que ha de tenir un assistent de veu, passant per excursos menys pr¨¤ctics com ara els robots a la literatura i el cinema, o la possibilitat de digitalitzar la consci¨¨ncia. No hi ha un argument que vagi acumulant forces, sin¨® una mirada general que repassa el temari.

La ironia del llibre ¨¦s que el podria haver escrit un algoritme, cosa que no queda clar si refor?aria la postura de l¡¯autor

El resultat ¨¦s un llibre period¨ªstic. No parlem d¡¯una reducci¨® en la dificultat del registre, el gest del fil¨°sof que es vol fer llegidor rebaixant paraules t¨¨cniques, sin¨® d¡¯una ren¨²ncia a la disposici¨® filos¨°fica. Torralba, conegut per haver-se apropat sistem¨¤ticament a molts aspectes de la condici¨® humana i haver desenvolupat un vocabulari propi amb ¨¨xit, no s¡¯ha llan?at amb les seves armes contra les noves tecnologies, sin¨® que s¡¯ha limitat a recollir an¨¨cdotes, jurisprud¨¨ncia i opinions esteses sobre els problemes de la cornuc¨°pia digital i els ha exposat al costat de conceptes i teories d¡¯altres fil¨°sofs que s¨ª que han treballat una postura original. El lector de Torralba que busqui la barreja marca de la casa entre neoaristotelisme i existencialisme cristi¨¤ moderat, un sant Tom¨¤s barrejat amb Kierkegaard parlant de qu¨¨ parlem quan parlem de tel¨¨fons intel¡¤ligents, no ho trobar¨¤ pas.

Evidentment, s¨ª que ho trobar¨¤, per¨° en un segon ordre. Les presumpcions filos¨°fiques de l¡¯autor guien del principi al final els sobreentesos del llibre. Pot un algoritme tenir responsabilitat moral? No, perqu¨¨ nom¨¦s l¡¯¨¤nima humana est¨¤ subjecta a la feblesa de la voluntat. Pot un robot proporcionar un sentiment de companyia comparable al d¡¯un hum¨¤? No, perqu¨¨ el cara a cara entre persones ¨¦s insubstitu?ble. ?s desitjable digitalitzar la consci¨¨ncia buscant la vida eterna? No, perqu¨¨ la vida bona dep¨¨n d¡¯acceptar els l¨ªmits de la condici¨® humana. Torralba dibuixa un extrem tecnoutopista i un de tecn¨°fob i procura situar-se en una raona?b¨ªlis??si??ma ?de???mocr¨¤cia cristiana digital.

El problema ¨¦s que la filosofia ¨¦s la disciplina que demostra que dir que una cosa ¨¦s prefilos¨°fica ¨¦s, de fet, una postura filos¨°fica. Just aquest ¨¦s el gran tema de l¡¯¨¨tica algor¨ªtmica! Com Torralba ens repeteix una vegada i una altra, el gran repte del progr¨¦s tecnol¨°gic ¨¦s abandonar la creen?a que la tecnologia ¨¦s neutral. M¨¦s que repensar l¡¯¨¨tica convencional, el que hi ha en joc ¨¦s un desvetllament t¨ªpic de la filosofia existencialista, que tamb¨¦ sol ser bona literatura. Torralba fa palesa la necessitat d¡¯una veu filos¨°fica que faci amb els algoritmes el que Martin Heidegger va fer amb el llenguatge i digui coses com que ¡°els algoritmes s¨®n la casa de l¡¯¨¦sser¡±. El fil¨°sof que crea conceptes que ens ensenyen a mirar, m¨¦s que el que ens diu qu¨¨ veure.

No seria just demanar a Torralba que fos Heidegeer 4.0. Torralba ¨¦s un bon divulgador que actualitza els referents compartits al nou context, demostra que ha incorporat les noves veus de refer¨¨ncia i sap amenitzar la lectura amb exemples ben triats. Ara b¨¦, el principi que salvar¨¤ la filosofia de l¡¯atur tecnol¨°gic rau, precisament, en la creaci¨® de criteris nous irreductibles als criteris que el programa ja coneix. La ironia de L¡¯¨¨tica algor¨ªtmica ¨¦s que el que podria haver escrit un algoritme, cosa que no queda clar si refor?aria o soscavaria la postura moderadament protecnol¨°gica de l¡¯autor.