Propera revoluci¨®: la m¨¤quina dins del cos

Hi ha llibres que agullonen la curiositat intel¡¤lectual, que tiren a terra les barreres que s¡¯entesten a separar coneixements en lloc de relacionar-los. Tu ets de ci¨¨ncies, tu ets de lletres, el mercat demana especialistes i des de ben jove t¡¯encaren cap a carreres amb sortides. De quines sortides parlen, si el que costa de trobar ¨¦s un camp professional que no estigui minat per la precarietat? Si el pensament vol anar m¨¦s enll¨¤ dels l¨ªmits preestablerts, com m¨¦s propulsors tingui, millor.

O ¨¦s que haurien estat possibles les fites de Galileu sense la sagacitat per apuntar amb el telescopi cap a la lluna, sense la creativitat, l¡¯art i la imaginaci¨® per interpretar les observacions que feia, sense la sensibilitat i la visi¨® per fer-se preguntes sobre l¡¯infinit i per embellir un telescopi fins a conv¨¨ncer emotivament de les seves descobertes? Hauria pogut enterrar creences i prejudicis que al segle XV es donaven per bons i absoluts? Cal llegir Si un dit assenyala la lluna, de Toni Pou, per adonar-se de l¡¯abast d¡¯aquests elements ¡ªcreativitat, imaginaci¨®, art, intu?ci¨®, pensament¡ª a l¡¯hora de fer avan?ar el coneixement cient¨ªfic. El llibre, tan divertit com divulgatiu, treu a ballar per igual refer¨¨ncies cient¨ªfiques, liter¨¤ries i culturals. Un David Foster Wallace al costat de L¡¯origen de les esp¨¨cies de Darwin o de la s¨¨rie Breaking Bad. Per tot aix¨° ¨¦s ben natural que Toni Pou parl¨¦s d¡¯aquesta reivindicaci¨® del coneixement ampli i interconnectat a la primera edici¨® del Festival Emp¨ªric, un festival de Literatura i Ci¨¨ncia que es va fer al novembre a Cerdanyola del Vall¨¨s, seu del sincrotr¨® Alba, una esp¨¨cie de nau espacial de la ci¨¨ncia. All¨¤ hi van celebrar alguns dels actes, amb convidats que contenen lletres i ci¨¨ncies, que esbotzen els compartiments estancs, com el mateix comissari del festival, Salvador Macip, o els tamb¨¦ escriptors Mart¨ª Dom¨ªnguez, Bel¨¦n Gopegui o Carme Torras.

El dit de Toni Pou m¡¯assenyala que nom¨¦s la visita al sincrotr¨® ja paga la pena, que ¨¦s tot un espectacle. A ell, el dit d¡¯Italo Calvino li va assenyalar un cam¨ª de recerca per fer un llibre, quan va afirmar que Galileu era el millor prosista itali¨¤ de la hist¨°ria. El lector ressegueix amb el dit, sense perdre el fil, les hist¨°ries que es van succeint al darrere de la persecuci¨® del telescopi de Galileu, de Flor¨¨ncia al desert d¡¯Atacama. A vegades el lector es fa menut amb algunes reflexions que Toni Pou fa circular: diu que la propera revoluci¨® ¨¦s la de la incorporaci¨® de les m¨¤quines al cos. Hi estem a punt? Li sembla que el dit li tremola. Es consola pensant que aix¨° tamb¨¦ els devia passar en algun moment del frenes¨ª creatiu a Galileu i a Calvino.