Oh, contramestre, el meu contramestre!

No tinc bones not¨ªcies per donar-vos de La Perla Negra, el veler catal¨¤ naufragat l¡¯abril passar a Salmedina, el tra?dor escull davant del far de Chipiona, i rescatat amb penes i treballs ¡ªdespr¨¦s de ser saquejat per pirates moderns¡ª i enviat per carretera sobre un cami¨® g¨®ndola a una drassana gallega, tot un periple. L¡¯embarcaci¨®, on vaig viure les m¨¦s intenses de les meves comptades aventures marineres (per sort no el naufragi: aquell dia no hi era per pura xamba), es panseix a terra, com diria Conrad, i les darre...

No tinc bones not¨ªcies per donar-vos de La Perla Negra, el veler catal¨¤ naufragat l¡¯abril passar a Salmedina, el tra?dor escull davant del far de Chipiona, i rescatat amb penes i treballs ¡ªdespr¨¦s de ser saquejat per pirates moderns¡ª i enviat per carretera sobre un cami¨® g¨®ndola a una drassana gallega, tot un periple. L¡¯embarcaci¨®, on vaig viure les m¨¦s intenses de les meves comptades aventures marineres (per sort no el naufragi: aquell dia no hi era per pura xamba), es panseix a terra, com diria Conrad, i les darreres imatges que n¡¯he vist, capturades per un desolat capit¨¤ Javier Herrero, s¨®n el pat¨¨tic testimoni d¡¯un desastre sense pal¡¤liatius; fins on jo s¨¦, irremeiable. No tenia m¨¦s mal aspecte el vapor Nan-Shan del capit¨¤ MacWhirr arribant a Fu-chou despr¨¦s de travessar aquell terrible tif¨®, ¡°com si arrib¨¦s la fi del m¨®n, despr¨¦s d¡¯entreveure les costes del M¨¦s Enll¨¤ Etern, d¡¯on cap vaixell retorna per concedir rep¨°s, a terra ferma, a la seva tripulaci¨®¡±.

Per¨° sens dubte la pitjor not¨ªcia de La Perla Negra ¨¦s molt m¨¦s terrible: la mort la setmana passada a Madrid, amb 68 anys, del barcelon¨ª Eusebio Vidal-Ribas, ofici¨®s contramestre del veler. Contramestre: el responsable de la marineria, de l¡¯estiba i del manteniment de la nau, tan imprescindible en un vaixell com les quadernes i l¡¯¨¤ncora. L¡¯Eusebio, ¨¤nima de la tripulaci¨® que es duplicava com a cuiner a bord d¡¯una manera digna de Long John Silver, se¡¯ns n¡¯ha anat inesperadament a causa d¡¯un c¨¤ncer fulminant que l¡¯ha arrossegat com un hurac¨¤ de Jamaica. Ell tampoc hi era en el naufragi de La Perla Negra (probablement no hauria evitat l¡¯accident, per¨° tots haurien anat m¨¦s ben dinats) i malgrat tot un fil fosc del dest¨ª sembla que s¡¯est¨¦n com una corda entre totes dues desgr¨¤cies. Conrad, de nou, va escriure d¡¯aquell capit¨¤ del Hilda que va perdre inexplicablement el mascar¨® de proa ¡ªuna dona amb una t¨²nica blava de franges daurades, amb els bra?os blancs, nus, estesos com si estigu¨¦s nedant¡ª a la badia de Bengala, i es va obsessionar amb la idea que aquell succ¨¦s era un presagi de la seva pr¨°pia mort.

L¡¯Eusebio no era en realitat un mariner, almenys de primera vocaci¨®. Era economista i un de molt bo. Havia treballat a Merrill Lynch, entre altres firmes i empreses, i havia estat conseller de Casa Grande de Cartagena i home de confian?a de Rafael del Pino i de la seva fam¨ªlia, els amos de Ferrovial. Per¨° per a mi sempre ser¨¤ seri¨®s, reservat, adust i fins i tot esquerp i sorrut, insociable com era sovint, una mena de germ¨¤ gran, un pal per agafar-te en cas de tempestat. Va ser el meu concunyat, marit de la Nona, la meva cunyada, i el cel sap que la vida ens va fer navegar un temps per mars agitats en barques separades i fins i tot enfrontades, per¨° la nostra amistat i fins i tot la nostra estima m¨²tua (tot i que ell arrufaria les celles amb aquesta paraula i esbossaria aquell breu i aspre somriure seu de bucaner) van romandre sempre inc¨°lumes. Es feia estimar de pocs, en realitat els que l¡¯importaven, i s¡¯oferia en petites dosis, precioses com les ll¨¤grimes d¡¯Ahab. V¨ªctima d¡¯una infantesa desatesa i for?a infeli? de casa bona, es va protegir amb una cuirassa tan gran que un es pregunta com li ha pogut arribar la mort al cor. En tot cas, ja nom¨¦s per haver tingut un fill com el Lucas (i el Javi i el Pablo) se l¡¯ha de considerar un home de m¨¨rit, i un home bo.

?s curi¨®s pensar quines imatges deixem en els altres, tan estranyament selectives. Jo recordo l¡¯Eusebio veient les curses de F¨®rmula 1 a la tele, ali¨¨ que tots l¡¯esper¨¤vem, comen?ant per la seva soferta sogra Montse, per dinar a la casa d¡¯estiueig dels Poch a Sant Salvador; solit¨¤riament feli? entre la gent quan punxava ocasionalment discos al bar Tama de Carlos Mateu a Coma-ruga, o rescatant la germana d¡¯ell, Marta Mateu, que s¡¯havia endinsat imprudentment al mar amb una forta ressaca, i anant m¨¦s enll¨¤ en les perilloses aig¨¹es nocturnes del que qualsevol de nosaltres hauria gosat (aquell dia jo em vaig quedar tremolant al trencaones). Amarrats un cop a Tagomago vaig poder veure que la rutina del vaixell li anava molt b¨¦, medicina excel¡¤lent per als cors ferits i per calmar els esperits turbulents. Tamb¨¦ l¡¯evoco amb una mirada sard¨°nica quan en una sortida en format familiar ens bany¨¤vem amb una corda des del catamar¨¤ de Luis Campder¨¢ i a mi se¡¯m va quedar el banyador a l¡¯altura dels turmells, de manera que l¡¯¨²nica forma decent de sortir de la situaci¨® era deixar anar la corda i ofegar-me. Per¨° sobretot recordo l¡¯Eusebio rebent-me a bord de La Perla Negra quan jo corria amb el petate a les espatlles pel moll de Llevant, esquivant norais, sempre tard (coses de l¡¯ofici i dels meus dubtes a l¡¯hora d¡¯embarcar), amb el vaixell a punt de salpar, com si, malgrat tota la meva ignor¨¤ncia marinera i la meva por del mar, fos un m¨¦s de la tripulaci¨®, un d¡¯ells. ?s ben sabut que al mar no hi ha res com ser acceptat.

Tenia un costat hedonista (era membre d¡¯una societat gastron¨°mica, i va provar de tot: una nit inoblidable ens va convidar a bolets del riure al Bocaccio); tamb¨¦ autodestructiu en aquell mal h¨¤bit tan mascul¨ª de no cuidar-se i fins i tot de descuidar-se. I era ¨²ltimament feli? a l¡¯estil de De vita beata de Jaime Gil de Biedma (i valgui la comparaci¨® perqu¨¨ compartia casa amb una neboda del poeta, la Marta, viuda del seu gran amic Javier Casanovas) en la relativa solitud d¡¯un retir magn¨ªfic a la vil¡¤la que tenia a Sant Pere de Ribes, que ¨¦s on descansaran les seves cendres.

Tot i que la cosa hauria estat fer-li un enterrament v¨ªking-gallec a La Perla Negra desmantellada, amb la seva estimada gossa als peus (tampoc hi hauria desentonat un sergent de la Legi¨® Estrangera), a l¡¯Eusebio l¡¯hem acomiadat al molt m¨¦s prosaic tanatori de Las Rozas, tan lluny d¡¯un crepuscle enc¨¨s a l¡¯arxip¨¨lag de Mal¨¤isia. Fins all¨¤, Las Rozas, es van despla?ar els seus soferts companys de tripulaci¨®, marina i/o vital; Juan Marcos, Tit¨ªn, Marcos Salinas¡­ i tamb¨¦ un servidor, el grumet, de manera que en algun rac¨® all¨° va semblar l¡¯enterrament del llop de mar d¡¯aquell conte de Conrad (permanent convidat a aquesta cr¨°nica), Un somriure de la fortuna, al qual assistien commoguts tots els capitans del port de l¡¯illa de la Perla, homes sense barret i amb trajos foscos, conscients de la fugacitat de tot el que existeix sota el sol, vaixells, amics, germans. ¡°Les ll¨¤grimes els relliscaven per les cares, tan escomeses pels vents, com baixen les gotes de pluja per una vella i aspra paret¡±. Aix¨ª el vam acomiadar, camarada irreempla?able. ¡°Un somni deu ser que a la coberta/ hagis caigut fred i mort¡±. Oh, contramestre, el meu contramestre!