Aprendre i desaprendre

¡°No s¨¦ si m¡¯explico!¡±

Els alumnes del seminari del curs 1997-1998 em van regalar al final del quadrimestre una pilota amb les seves firmes i una dedicat¨°ria que explicava el vertigen que fins llavors havia sentit en aquella aula de la planta quarta de Blanquerna. No havia pensat mai que em dedicaria a la doc¨¨ncia fins que Francesc Marc ?lvaro, Mar?al Sintes i Albert S¨¢ez em van conv¨¨ncer que a la universitat hi havia un cert inter¨¨s pel periodisme esportiu i molt pel Bar?a. Tot i que no s¨¦ ni com em van conv¨¨ncer, recordo que vaig posar la condici¨® que deixaria de compar¨¨ixer el dia que sent¨ªs el buit de la classe de la mateixa manera que en el seu dia vaig renunciar a ser un hereu pag¨¨s quan em vaig adonar que no sabia com gestionar l¡¯hort de casa meva a Perafita. ¡°M¡¯explico o no m¡¯explico?¡±, insistia jo, m¨¦s aprenent que no pas professor, examinat pels estudiants de quart de Periodisme.

Amb el temps vaig anar copsant ¨Cen qualsevol cas sempre amb el mateix temor reverencial del dia que vaig arribar al carrer Valldonzella, 23¨C que tot el que sabia i assimilava de l¡¯exercici de l¡¯ofici ho podia compartir i debatre amb els qui aspiraven a ser protagonistes en pocs mesos d¡¯una cerim¨°nia de graduaci¨® a Blanquerna. Tot i que no he deixat mai de reflexionar sobre la s¨ªndrome de l¡¯impostor, el vincle amb els alumnes i els c¨¤rrecs de la universitat s¡¯ha mantingut durant 25 anys, mentre la tensi¨® educativa ha estat la mateixa que la informativa, com si el periodista i el professor fossin la mateixa persona, tots dos addictes a la informaci¨® i a la necessitat d¡¯esfor?ar-se permanentment, preocupats per la possibilitat que els posi en evid¨¨ncia l¡¯alumne, l¡¯oient, l¡¯espectador o el lector d¡¯EL PA?S.

La meva preocupaci¨® va comen?ar fa uns tres anys, quan em vaig adonar que el m¨®n universitari no parava de canviar mentre que jo no m¡¯havia mogut del lloc on vaig arribar el 1997. Ja no reconeixia molts professors, alguns dels qui havien estat companys havien assumit altres responsabilitats, no hi havia manera que em familiaritz¨¦s amb la burocratitzaci¨® i les exig¨¨ncies administratives, i de sobte em veia com un estrany en un escenari que m¡¯havia fet meu amb el consentiment dels alumnes i l¡¯anu¨¨ncia de Blanquerna. Tot i que la meva adrenalina es mantenia, a poc a poc vaig anar perdent motivaci¨®, for?a i il¡¤lusi¨® i he acabat renunciant en el moment en qu¨¨ la jubilaci¨® m¡¯ho permet; ¨¦s millor anticipar-se i no esperar que et facin fora, en tinguis 65 o 70.

Tot all¨° que sabia fer i tenia una utilitat, el que d¡¯alguna manera va importar durant un parell de d¨¨cades, ha caducat i, per tant, ¡°lo m¨ªo no me alcanza¡± ¨Ccom diria Messi¨C. No aconsegueixo actualitzar-me, necessito ajuda d¡¯especialistes i ja no gaudeixo sin¨® que m¨¦s aviat pateixo, com si hi hagu¨¦s una dist¨¤ncia infinita entre els estudiants i el professor. Les necessitats no s¨®n les mateixes i no vull ser un tap, tampoc un destorb i encara menys un mal conseller des que no aconsegueixo fer interessant all¨° important ¨Chabitualment es confon tamb¨¦ el que ¨¦s urgent amb l¡¯essencial¨C i no soc capa? de suspendre ni tan sols els qui em prenen el p¨¨l.

No queda clar de qu¨¨ serveix la pir¨¤mide invertida ni per qu¨¨ cal jerarquitzar les not¨ªcies, de la mateixa manera que no penalitza escriure b¨¦ o malament, el treball de camp no puntua i es premien m¨¦s l¡¯opini¨® i l¡¯entreteniment, f¨®rmules que s¡¯utilitzen sovint com a dreceres informatives i no com una evoluci¨® del periodisme cl¨¤ssic que obliga a buscar not¨ªcies i a saber que la paraula escrita t¨¦ un valor.

No soc ning¨² per buscar culpables i naturalment n¡¯eximeixo els alumnes. Un bon amic em recorda que sovint ¡°quan el que passa amb els joves ens resulta estrany o mortificant ¨¦s que ens hem fet vells¡±. Jo vull envellir b¨¦ per m¨¦s que em preocupen les reflexions de savis que teoritzen amo?nats sobre la moda de la felicitat i l¡¯¨¨poca de l¡¯infantilisme en detriment del pensament cr¨ªtic, som si parlar de Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, ?lex J. Botines o Josep Maria Planas supos¨¦s ser un vell xaruc.

Tinc la sensaci¨® que per continuar em caldria tornar a aprendre i, per tant, desaprendre, un esfor? que m¡¯obligaria a retornar com a alumne quan he abandonat com a professor. Abans, necessito agafar dist¨¤ncia despr¨¦s de gaudir de l¡¯estima expressada pel personal de la facultat i pels estudiants, del primer seminari a l¡¯¨²ltim ¨Ctamb¨¦ n¡¯hi deu haver d¡¯insatisfets¨C, afortunat com he estat sense altre lema que el de ¡°passar-ho b¨¦ sense perdre el temps¡±. No m¡¯hauria imaginat mai que podria arribar a ser tan feli? com a docent fins que he deixat de ser-ho.

No crec que sigui l¡¯¨²nic que es troba en una situaci¨® similar. Aix¨ª que m¡¯agradaria recollir el sentiment de molts, la majoria en pau amb si mateixos, allunyats dels retrets i de qualsevol exercici de nost¨¤lgia, i en canvi agra?ts, responsabilitzats ¨C¨¦s una professi¨® seriosa¨C i alliberats, conscients que es comen?a amb un ¡°no s¨¦ si m¡¯explico¡± i s¡¯acaba amb un ¡°no s¨¦ si m¡¯enteneu¡± ¨Cl¡¯¨²ltima dedicat¨°ria consensuada del curs 2022-2023¨C. No ¨¦s precisament el mateix: al principi et desvius per arribar fins als alumnes, despr¨¦s lluites perqu¨¨ no se t¡¯escapin i al final acabes ven?ut perqu¨¨ se te n¡¯han anat, tot i que continu?n asseguts a l¡¯aula.

El problema no ¨¦s com et veuen sin¨® com et sents, i jo sento que ¨¦s el moment de dir adeu, donar les gr¨¤cies i esperar que m¡¯agafin les ganes de tornar.