Normalitzaci¨® i ca?a major

D¨¨iem fa un parell de setmanes en aquest mateix espai que l¡¯enguany 2023 es presentava interessant des del prisma del futur immediat de la llengua, a causa de les diverses not¨ªcies que es podien produir, i no han trigat gaire les forces del costat fosc a mirar de construir el relat contrari. S¨®n com uns vasos comunicants. All¨¤ el 1981 els esfor?os per la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica van presenciar astorats el Manifiesto de los 2.300, mentre que poc abans de la Llei de pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica del 1998 va apar¨¨ixer el Foro Babel...

D¨¨iem fa un parell de setmanes en aquest mateix espai que l¡¯enguany 2023 es presentava interessant des del prisma del futur immediat de la llengua, a causa de les diverses not¨ªcies que es podien produir, i no han trigat gaire les forces del costat fosc a mirar de construir el relat contrari. S¨®n com uns vasos comunicants. All¨¤ el 1981 els esfor?os per la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica van presenciar astorats el Manifiesto de los 2.300, mentre que poc abans de la Llei de pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica del 1998 va apar¨¨ixer el Foro Babel i mentre es negociava el nou Estatut va treure el cap el manifest de Ciutadans. Si ara hi tornen ¨¦s, precisament, perqu¨¨ en alguns ¨¤mbits el catal¨¤ s¡¯est¨¤ posant les piles i perqu¨¨ el catalanoparlant ja no est¨¤ per brocs.

El que no ens pens¨¤vem ¨¦s que s¡¯arribaria a la banalitzaci¨® del franquisme. En un article a The Objective i les piulades conseg¨¹ents, la diputada de Ciutadans i fil¨°loga hisp¨¤nica Sonia Sierra s¡¯alineava amb les tesis (tampoc tan noves, aix¨° ho diu tamb¨¦ gent de l¡¯esquerra cosmopolita) que durant la dictadura no n¡¯hi havia per tant, que la llengua no estava prohibida, que b¨¦ pod¨ªem publicar el Cavall Fort i treure el can?oner quan an¨¤vem al cau. Evidentment no han trigat les respostes i Twitter s¡¯ha omplert de testimonis que al seu dia van rebre insults, clatellots i trompades pel fet de parlar catal¨¤. ¡°Pero no estaba prohibido¡±, nye-nye-nye, repeteix Sierra en una defensa pat¨¨tica de l¡¯indefensable.

El cas, per¨°, va una mica m¨¦s enll¨¤. No es tracta tan sols d¡¯un intent maldestre de revisionisme hist¨°ric, sin¨® de traslladar al present aquest revisionisme. Com diu Sier?ra, ¡°la normalizaci¨®n ling¨¹¨ªstica se sostiene sobre una mentira: que durante el franquismo estaba prohibido el catal¨¢n¡±. En el fons, tant ¨¦s el que signifiqu¨¦s el franquisme per a la llengua catalana, poc importa si la no oficialitat equivalia a una prohibici¨®, o si la reclusi¨® al folklore era una manera d¡¯arraconar i treure prestigi a la llengua i no la podies ni aprendre. Ara ¨¦s el moment de la ca?a major i el que cal ¨¦s impugnar tota la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica com a projecte que ha aglutinat la majoria de la societat catalana dels ¨²ltims quaranta anys i que alguns necessiten donar per concl¨°s.

Tamb¨¦ trobem la pretensi¨® de soscavar la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica a l¡¯article signat per Rafael Arenas ¡°Pol¨ªticas i derechos ling¨¹¨ªsticos¡±, que proclama al seu destacat una frase ben rotunda: ¡°El derecho a vivir en catal¨¢n no existe¡±. La normalitzaci¨® neix dels pactes de la Transici¨® com una f¨®rmula per la qual als territoris amb llengua cooficial se¡¯ls permet de beneficiar la llengua pr¨°pia mentre no es resolguin les desigualtats ling¨¹¨ªstiques derivades del franquisme (i que ara Sierra nega), i la doctrina de la constitucionalitat d¡¯unes mesures tals ¨¦s ben coneguda. Ara b¨¦, el perill d¡¯aquesta pretesa normalitat ¨¦s que els catalanoparlants puguem prescindir de la lengua com¨²n, en tant que l¡¯aven? d¡¯una llengua comporta per for?a la reculada de l¡¯altra i, per tant, la construcci¨® d¡¯un ecosistema ling¨¹¨ªstic en el qual el castellanoparlant, en algun moment, hagi de fer servir sisplau per for?a la llengua catalana. D¡¯aqu¨ª els laments perpetus que l¡¯administraci¨® auton¨°mica i local siguin per defecte en catal¨¤, perqu¨¨ s¡¯interpreta com una imposici¨® el fet d¡¯haver d¡¯abandonar el monoling¨¹isme ni que sigui per llegir un r¨¨tol.

?s cert que, com a tal, el dret de viure en catal¨¤ no existeix, per¨°, com a tal, tampoc existeix en castell¨¤. De fet, la Constituci¨® permet tots dos monoling¨¹ismes. D¡¯acord amb l¡¯Estatut tenim el dret d¡¯¨²s de la llengua catalana, mentre que del castell¨¤ tenim, a m¨¦s del dret, el deure constitucional del coneixement, de manera que res no ens obliga a fer-lo servir. L¡¯¨²nica difer¨¨ncia entre totes dues lleng¨¹es, doncs, ¨¦s que tenim el deure de saber castell¨¤ per¨° no catal¨¤, cosa que va en detriment, precisament, dels que no parlen catal¨¤. ?s greu que jo estigui obligat a saber castell¨¤? No pas, diria que ¨¦s una sort i tot, i trobo que ¨¦s m¨¦s aviat un greuge per als que no tenen el deure de saber catal¨¤, que sempre tindran menys bagatge en una societat biling¨¹e.

Diuen els apologetes del biling¨¹isme que el biling¨¹isme ¨¦s llibertat, i tenen ra¨®: en tant que estic constitucionalment equipat amb dues lleng¨¹es, tinc el poder de decidir amb quina em relaciono a cada moment, cosa que per descomptat no poden fer aquells que de lleng¨¹es nom¨¦s en tenen una. Potser ¨¦s d¡¯aix¨° que pateixen, perqu¨¨ la decisi¨® de viure en catal¨¤ no deixa de ser un exercici de llibertat.