Un any decisiu?

?s evident que l¡¯esdevenir d¡¯una llengua ¨¦s un continu dif¨ªcil d¡¯afitar i compartimentar, per¨° sembla que l¡¯enguany 2023 promet ser rellevant per al futur proper de la llengua catalana, o si m¨¦s no afegir-se als canvis de mentalitat i percepci¨® de la salut de la llengua que s¡¯estan operant des que va arrencar la d¨¨cada. Qui sap, potser un catalanoparlant del futur mirar¨¤ enrere i contemplar¨¤ els anys vint del segle XXI com una ¨¨poca en qu¨¨ es va salvar el catal¨¤, tal com nos?altres fem de temps pret¨¨rits. O a l¡¯inrev¨¦s, potser el veur¨¤ com un intent debades i de fet el subjecte en q¨¹esti¨® ja no ¨¦s ni catalanoparlant.

L¡¯any 2023 ¨¦s important perqu¨¨ s¡¯hi ha d¡¯elaborar la nova Enquesta d¡¯Usos Ling¨¹¨ªstics de la Poblaci¨®. No en veurem els resultats fins l¡¯any que ve, per¨° l¡¯EULP ¨¦s la millor fotografia que tenim sobre la situaci¨® de la llengua, i mantindr¨¤ la seva vig¨¨ncia durant cinc anys; per tant, ser¨¤ decisiva per al disseny i posada en marxa de la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica del proper quinquenni. A m¨¦s, per fi tindrem dades dels usos ling¨¹¨ªstics dels nens i nenes que van abandonar la llengua al pati de l¡¯escola i que ara entren a l¡¯enquesta; at¨¨s que l¡¯EULP nom¨¦s recull dades a partir dels 15 anys, fins ara est¨¤vem mancats de dades que corroboressin la intu?ci¨® col¡¤lectiva que entre els m¨¦s joves el grau d¡¯abandonament de la llengua ¨¦s m¨¦s que maj¨²scul.

Venim d¡¯un any, el 2022, que ens n¡¯ha donat de fredes i de calentes, en especial en dues de les potes m¨¦s importants per sostenir el catal¨¤, l¡¯escola i l¡¯audiovisual. Pel que fa a l¡¯escola, tot han sigut desprop¨°sits de part d¡¯un Departament d¡¯Educaci¨® que no ha sabut contrarestar el setge judicial (despr¨¦s d¡¯haver-ho prom¨¨s), que no ha posat en marxa l¡¯ambici¨®s pla de formaci¨® de tot el cos docent davant l¡¯alarmant abandonament del catal¨¤ a les aules, i que es va acontentar a crear un comit¨¨ d¡¯experts que va presentar una llista de 50 propostes (alg¨² n¡¯ha tingut m¨¦s not¨ªcia?). Pel que fa a l¡¯audiovisual, en canvi, els ¨²ltims progressos permeten un 2023 optimista: s¡¯ha eixamplat el doblatge i la subtitulaci¨® a les plataformes digitals, s¡¯ha explorat la producci¨® de programes com Euf¨°ria, s¡¯ha rellan?at la programaci¨® infantil i juvenil i s¡¯han doblat al catal¨¤ pel¡¤l¨ªcules de taquilla generosa com ¨¦s Avatar. Fins i tot l¡¯¨¨xit d¡¯Alcarr¨¤s ens ha acompanyat.

El 2023 veurem una cosa in¨¨dita, ja anunciada en roda de premsa al novembre passat, com ¨¦s la mesura de govern que l¡¯Ajuntament de Barcelona posar¨¤ en marxa al primer trimestre. Est¨¤ encara per veure en qu¨¨ consistiran les accions projectades i quin impacte tindran, per¨° ¨¦s fonamental que la tercera instituci¨® en pressupost adopti una certa pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica pr¨°pia, com ho seria que d¡¯altres ciutats mitjanes i grans assumissin la difusi¨® del catal¨¤ com a part de les seves pol¨ªtiques p¨²bliques. Si no s¡¯hi posen contrapesos, Barcelona patir¨¤ doblement la reculada de la llengua catalana: d¡¯una banda, per la l¨°gica de p¨¨rdua de parlants general que presenta el catal¨¤ arreu; de l¡¯altra, per la conversi¨® de la ciutat en meca tur¨ªstica i d¡¯expats i el degoteig d¡¯expulsions de la poblaci¨® local.

Aquest any hem de veure tamb¨¦ el Pacte Nacional per la Llengua, a hores d¡¯ara una inc¨°gnita que promet decebre¡¯ns a m¨¦s d¡¯un. Fa tota la sensaci¨® que es tractar¨¤ d¡¯un pacte de m¨ªnims signat a cinc bandes (ERC, Junts, ECP, PSC i CUP) amb ben poques mesures concretes de foment del catal¨¤. Pel que es diu, tot el conjunt de propostes resultant del proc¨¦s participatiu passar¨¤ a engrossir la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica dels propers anys, mentre que el text del Pacte pret¨¦n operar un tomb en el marc mental col¡¤lectiu sobre la percepci¨® de la llengua. Estem en un ?pa¨ªs? en qu¨¨ n¡¯hi ha molts que pensen que amb el catal¨¤ no n¡¯hi ha per tant, que ja s¡¯hi troben b¨¦ tal com estem, com encara ¨¦s molt alt el percentatge de catalanoparlants que canvien de llengua si l¡¯altre parla en castell¨¤ o que directament fan servir aquesta llengua amb els estranys. De la mateixa manera que s¡¯ha normalitzat que un ciutad¨¤ an¨°nim indocumentat exigeixi a crits, en un acte p¨²blic, que la persona que pronuncia unes paraules salti al castell¨¤, perqu¨¨ s¨ª, sota la coartada de la bona educaci¨®, la comprensi¨® m¨²tua o el cosmopolitisme s¨°mines. L¡¯esperem amb ¨¤nsia, aquest tomb prom¨¨s pel Pacte, i seria una not¨ªcia excel¡¤lent que els pol¨ªtics s¡¯hi posessin al davant.