¡®El conte de l¡¯alfabet¡¯, de X¨¨nia Dyakonova: El nomadisme de les paraules

En un principi, un diccionari seria una obra que recull el significat de les paraules d¡¯una determinada llengua, a vegades acompanyat amb informacions de naturalesa gramatical o fon¨¨tica, normalment disposades en un ordre alfab¨¨tic, per¨° de diccio?naris n¡¯hi ha de tota mena, des del que s¡¯encarrega de reportar els mites i els s¨ªmbols del nazisme fins al que aclareix els conceptes de la m¨²sica cl¨¤ssica, des del que busca ordenar cr¨ªticament una literatura fins al que intenta explicar les avantguardes cl¨¤ssiques: en qualsevol cas, un diccio?nari ¨¦s sempre una de les maneres m¨¦s f¨¨rtils d¡¯organit...

En un principi, un diccionari seria una obra que recull el significat de les paraules d¡¯una determinada llengua, a vegades acompanyat amb informacions de naturalesa gramatical o fon¨¨tica, normalment disposades en un ordre alfab¨¨tic, per¨° de diccio?naris n¡¯hi ha de tota mena, des del que s¡¯encarrega de reportar els mites i els s¨ªmbols del nazisme fins al que aclareix els conceptes de la m¨²sica cl¨¤ssica, des del que busca ordenar cr¨ªticament una literatura fins al que intenta explicar les avantguardes cl¨¤ssiques: en qualsevol cas, un diccio?nari ¨¦s sempre una de les maneres m¨¦s f¨¨rtils d¡¯organitzar no nom¨¦s el saber, sin¨® tamb¨¦ el pensament. Voltaire va escriure el seu diccionari filos¨°fic com si fos una reuni¨® d¡¯assajos sobre les q¨¹estions que m¨¦s l¡¯inquietaven; al Diccionari del diable Ambrose Bierce va satiritzar el m¨®n sencer, i tant Czeslaw Milosz com Ida Vitale ¡ªa Abecedari, a L¨¦xico de afinidades, uns llibres h¨ªbrids que conjunten hist¨°ria personal, cr¨°nica, narraci¨® i reflexi¨® moral¡ª van valdre¡¯s d¡¯aquest format per organitzar a trav¨¦s de l¡¯ordre alfab¨¨tic una nova cosmogonia, talment com si les definicions de les paraules fossin insuficients per descriure amb exactitud la seva mirada sobre el seu m¨®n particular, o com si divergissin del seu sentit filol¨°gic.

L¡¯obra tamb¨¦ es pot llegir com l¡¯itinerari que l¡¯autora ha seguit per esdevenir una escriptora de molt bon llegir

¡°Las palabras son n¨®madas; la mala poes¨ªa las vuelve sedentarias¡±, va escriure Ida Vitale, una observaci¨® v¨¤lida i del tot aplicable tamb¨¦ a El conte de l¡¯alfabet: a trav¨¦s de les trenta-tres lletres de l¡¯alfabet cir¨ªl¡¤lic, X¨¨nia Dyakonova (Sant Petersburg, 1985), poeta i traductora de Leskov i Bulg¨¤kov, que escriu en prosa amb ¡°tot el que ha de tenir la poe?sia de deb¨°: ritme, intel¡¤lig¨¨ncia, picardia...¡±, situant-se sens dubte en contra de la vida sedent¨¤ria i objectiva de les paraules fossilitzades pels diccionaris, despertant-les, fuetejant-les i subjectivitzant-les d¡¯acord amb les experi¨¨ncies viscudes, ja sigui personalment o vic¨¤riament, convoca trenta-tres paraules per tra?ar un diccionari ¨ªntim de la seva mem¨°ria i, de rebot, de la idiosincr¨¤sia i de la cultura russes, de l¡¯esplendor i l¡¯horror del car¨¤cter d¡¯una societat sempre violenta i sempre extrema. A vegades el protagonisme recau en les vicissituds dels fami?liars de l¡¯autora ¡ªi aqu¨ª cal no oblidar el t¨ªtol del llibre, on tan important ¨¦s la paraula alfabet com conte: cada entrada, en efecte, est¨¤ concebuda com una narraci¨® d¡¯una estructura altament efica?¡ª, des del rebesavi que col¡¤laborava en una prestigiosa col¡¤lecci¨® de biografies, que va traduir Thackeray, que el 1938 ¨¦s acusat d¡¯espionatge i li cau una condemna a ¡°deu anys sense dret a correspond¨¨ncia¡± ¡ªl¡¯eufemisme que amagava la pena de mort¡ª, fins a la seva bes¨¤via, que el 13 de gener del 1939 va a esperar a la seu del KGB una amiga seva que hi ha estat empresonada dos anys, detinguda ¡°perqu¨¨ l¡¯editorial de literatura infantil on treballava no havia incl¨°s glorificacions directes de Stalin en cap dels seus llibres¡±. Per¨° X¨¨nia Dyakonova no recull nom¨¦s l¡¯anecdotari dram¨¤tic generat per l¡¯autoritarisme i la repressi¨® poli?cial sovi¨¨tica, sin¨® que tamb¨¦ analitza la import¨¤ncia dels lladres i els ganduls en la literatura russa, com si fossin uns herois de la transgressi¨® de l¡¯oficialitat; no es priva de seguir una tradici¨® on l¡¯humor i la s¨¤tira constitueixen dues eines fonamentals per enfrontar-se a la realitat, i en tot moment aconsegueix que en els textos bategui un anhel enorme de concedir a la literatura un poder gaireb¨¦ redemptor: al cap i a la fi, El conte de l¡¯alfabet tamb¨¦ es pot llegir com l¡¯itinerari que l¡¯autora ha seguit per esdevenir una escriptora de molt bon llegir.

I ¨¦s aix¨ª com el lector es familiaritza amb paraules com mat ¡ªel vocabulari proscrit per la societat benpensant, el l¨¨xic de la vida marginal¡ª, com nadriv ¨Caquella confessi¨® personal extremament exacerbada que tan plau als personatges de Dostoievski¡ª, o com graf¨°man, que ¨¦s alg¨² que ¡°escriu de manera compulsiva i prol¨ªfica; est¨¤ disposat a llegir la seva obra al primer que arribi, per¨° no far¨¤ mai res de bo, perqu¨¨ no t¨¦ o?da, no vol saber-ne res i no accepta les cr¨ªtiques¡±. I m¨¦s endavant afegeix: ¡°Tot escriptor t¨¦ por de descobrir en ell mateix el tumor de la grafomania, i el perill que els altres l¡¯hi endevinin el turmenta ¨ªntimament¡±, per¨° el lector, despr¨¦s de disfrutar tant amb el talent d¡¯El conte de l¡¯alfabet, est¨¤ conven?ut del tot que X¨¨nia Dyakonova, una escriptora de veritat, pot estar ben tranquil¡¤la.