L¡¯elit de Franco a Barcelona i l¡¯escenificaci¨® de la vict¨°ria

No havia passat ni un mes de l¡¯ocupaci¨® de Barcelona i la guerra encara no havia acabat, per¨° Francisco Franco va voler escenificar qu¨¨ representava la conquesta de la capital catalana. Un dels cap¨ªtols m¨¦s fascinants de Barcelona, gener de 1939. La caiguda de l¡¯historiador Francesc Vilanova i Vila-Abadal ¨¦s, precisament, aquell que mostra i documenta qu¨¨ es va dir, que es va fer i a qui es va convidar al Desfile de la Victoria celebrat el 21 de febrer.

Durant els dies previs es van haver de fer una s¨¨rie d¡¯obres a casa dels Abadal Duran, un palauet a la Diagonal amb Capit¨¢n Arenas. Es van contractar tres fusters perqu¨¨ desmuntessin i muntessin mobles, naturalment es va comprar sab¨® i articles de tocador, es va fer una neteja intensiva (144 hores) i es faria un consum de fluid el¨¨ctric considerable per tal que el ¡°Caudillo¡± i la seva dona disposessin d¡¯aigua calenta. 2.190 pessetes que va pagar l¡¯Ajuntament.

Explica Vilanova que l¡¯Ajuntament va habilitar diversos pisos a tres edificis de la Diagonal per a convidats. La presid¨¨ncia seria a la Diagonal 508-510, una casa que era propietat de la comtessa de Claramunt. El dia 20 l¡¯Ajuntament va repartir un volant on es concretava l¡¯edifici i el balc¨® des del qual els convidats podrien seguir la desfilada. ¡°Antes de las 8 es preciso acudir al sitio que se indica porque a partir de esa hora quedar¨¢ interceptada la circulaci¨®n, no permiti¨¦ndose la entrada en el edificio que se indica en este volante¡±. Les persones que van rebre el volant eren la nova elit local, l¡¯elit de Franco a Barcelona. Arist¨°crates, encap?alats pels G¨¹ell, burgesos de fam¨ªlies ennoblides durant la Restauraci¨®, falangistes, membres de l¡¯extrema dreta mon¨¤rquica, espanyolistes que exercien professions liberals de prestigi, exregionalistes, industrials, financers, rendistes.

A quarts de nou del mat¨ª, Franco hi va arribar en cotxe descobert, acompanyat pel Ministre de la Guerra. Quan va baixar del cotxe, va sonar l¡¯himne nacional i es va encaminar cap al pis principal des del qual seguiria la desfilada militar. Divisions, batallons, regiments, generals a cavall, avions... Quan va acabar la desfilada, dos himnes m¨¦s: el carlista i el falangista. Tothom els va escoltar amb el bra? al?at.

Despr¨¦s el dictador es va traslladar al Palau de Pedralbes per celebrar un dinar oficial. Pernil, ensaladilla, marisc. Ous imperi, pollastres i patates. Formatges, flams, dol?os i fruita. Xeres, vi blanc i vi negre, xampany i licors. De tot plegat, i de l¡¯estada al Ritz d¡¯alguns generals, tamb¨¦ se¡¯n va fer c¨¤rrec l¡¯Ajuntament. Una altra factura: 11.737 pessetones m¨¦s.

Aquella escenificaci¨® de la vict¨°ria va ser presentada com la demostraci¨® d¡¯un alliberament. M¨¦s concretament, com la manifestaci¨® d¡¯una redempci¨®. Perqu¨¨ d¡¯aix¨° es tractava a Catalunya. ¡°Catalanes, no olvid¨¦is nunca que por la redenci¨®n de esta querida tierra entreg¨® Espa?a su mejor tesoro: ???La sangre generosa de su juventud!!!¡±. A Barcelona la redempci¨® va implicar l¡¯execuci¨® d¡¯un pla d¡¯eliminaci¨® de les dues principals cultures pol¨ªtiques de preguera: l¡¯anarquista i la catalanista. La cultura tamb¨¦ era l¡¯arma per construir el nou Estat.

Barcelona, gener de 1939. La caiguda

Francesc Vilanova Vila-Abadal
Ajuntament de Barcelona
250 p¨¤gines