¡®Esmorzar de campions¡¯, de Kurt Vonnegut: Genialitat idiota o idiotesa genial

¡°Ens pren el p¨¨l, Kurt Vonnegut?¡±, es preguntava el cr¨ªtic Christopher Lehmann-Haupt en la seva ressenya d¡¯Esmorzar de campions, publicada al diari The New York Times el 2 de maig de 1973. ?s una forma de veure-ho. Una novel¡¤la on en el pr¨°leg el mateix autor ens confessa que la troba horrorosa i que som davant d¡¯una ¡°vorera plena de porqueria¡±, i on ens dibuixa un ull del cul, convida a la suspic¨¤cia i al desconcert. Per¨° aquests sentiments nom¨¦s poden agafar un vessant negatiu en tots aquells que desconeixen la figura i l¡¯obra de l¡¯iconoclasta autor d¡¯Indianapolis, portal cap a la lectura de tants joves que veien trontollar ¡ªal primer dibuix, al primer acudit o a la primera extravag¨¤ncia¡ª qualsevol apriorisme sobre la solemnitat o la formalitat de la literatura. Vonnegut disparava contra tot el que no funcionava en l¡¯¨¦sser hum¨¤ ¡ªi, molt especialment, destapava les mis¨¨ries de la societat americana¡ª amb el sentit de l¡¯humor, la fantasia, la ironia i l¡¯absurd. D¡¯alguna manera, tradu?a en paraules lliures i imprevisibles els gestos simb¨°lics i provocadors dels moviments pacifistes i antisistema amb els quals trenia tanta sintonia. Si la vida no tenia sentit i la realitat era tan trista i insuportable, la millor den¨²ncia i l¡¯¨²nica forma de protecci¨® radicava a riure-se¡¯n de tot plegat, la qual cosa no treia amargor al tema per¨° s¨ª que brindava un cert consol.

Setena novel¡¤la ¡ªi primera despr¨¦s d¡¯Escorxador 5, que el va convertir en una celebritat¡ª, sorgida en un context de crisi amb la ficci¨® per¨° tamb¨¦ d¡¯autohomenatge a la seva traject¨°ria en coincidir amb el seu mig segle de vida, Esmorzar de campions porta molt a l¡¯extrem la idiosincr¨¤tica visi¨® liter¨¤ria de l¡¯escriptor, resumible a combinar la cr¨ªtica social, la perip¨¨cia esbojarrada i la metaficci¨® per produir un artefacte inclassificable que transmet una visi¨® de l¡¯individu dolorosament divertida i estrafol¨¤riament colpidora. El punt de partida sembla haver estat indu?t per una generosa ingesta alcoh¨°lica ¡ªde fet, el t¨ªtol del llibre surt del fam¨®s esl¨°gan publicitari de la marca de cereals Whea?ties, per¨° en un exemple de gir burleta tan propi del Vonnegut es transforma en el comentari que deixa anar una cambrera cada cop que serveix un Martini¡ª: un escriptor de ci¨¨ncia-ficci¨®, Kilgore Trout (mena d¡¯alter ego de l¡¯autor), fa autoestop per arribar a un Festival de les Arts, al qual ha estat convidat per un empresari malvat, i que t¨¦ lloc a Midland City, localitat fict¨ªcia en bona part en mans de Dwayne Hoover, propietari d¡¯un concessionari automobil¨ªstic que est¨¤ perdent el seny per culpa dels productes qu¨ªmics dins del seu cos. La progressi¨® argumental sembla haver estat improvisada o lliurada a les decisions d¡¯un algoritme que optar¨¤ per un segment final definit per una traca metaliter¨¤ria i una doble declaraci¨® d¡¯amor filial que abasta la realitat i la imaginaci¨® (boom!). Ara b¨¦, dins d¡¯aquesta nau marciana, tamb¨¦ hi viatja un missatge ecologista, antiracista, que deplora les difer¨¨ncies econ¨°miques, l¡¯extensi¨® de la malaltia mental i les manipulacions publicit¨¤ries, entre d¡¯altres xacres. ¡°Tot el que se suposa que no has de fer mai a un cotxe, ells ho feien¡±, llegim en un moment del llibre. El mateix podem dir de Vonnegut i la novel¡¤la. Cinquanta anys despr¨¦s de la seva aparici¨®, Esmorzar de campions continua sent una genialitat idiota o una idiotesa genial, que ho jutgi cadasc¨².

Esmorzar de campions?

Kurt Vonnegut?
Traducci¨® d¡¯Irma Trigin¨¦. Males Herbes. 2022
329 p¨¤gines. 29,90 euros