¡®Taller d¡¯interpretaci¨®¡¯, de Nick Drnaso: Inseguretat ciutadana

L¡¯excepcionalitat de Nick Drnaso (EUA, 1989) la il¡¤lustra prou b¨¦ el fet que amb Sabrina (2018) va aconseguir que el premi Booker, fins llavors dedicat a destacar les millors novel¡¤les en angl¨¨s, nomin¨¦s una obra de c¨°mic per primera vegada a la hist¨°ria. Aix¨° va situar Drnaso en el mapa; el mapa general de narradors, independentment de si treballen amb novel¡¤la de tota la vida o amb vinyetes i bafarades... Al final es tracta d¡¯explicar amb certa gr¨¤cia una hist¨°ria, i Drnaso ho fa amb molt m¨¦s que gr¨¤cia, combinant els recursos gr¨¤fics i els de la literatura amb un talent inusual, enve...

L¡¯excepcionalitat de Nick Drnaso (EUA, 1989) la il¡¤lustra prou b¨¦ el fet que amb Sabrina (2018) va aconseguir que el premi Booker, fins llavors dedicat a destacar les millors novel¡¤les en angl¨¨s, nomin¨¦s una obra de c¨°mic per primera vegada a la hist¨°ria. Aix¨° va situar Drnaso en el mapa; el mapa general de narradors, independentment de si treballen amb novel¡¤la de tota la vida o amb vinyetes i bafarades... Al final es tracta d¡¯explicar amb certa gr¨¤cia una hist¨°ria, i Drnaso ho fa amb molt m¨¦s que gr¨¤cia, combinant els recursos gr¨¤fics i els de la literatura amb un talent inusual, envejable.

L¡¯¨²ltima obra de l¡¯autor, Taller d¡¯interpretaci¨® (Finestres, 2022), ¨¦s novament excepcional. Imposa la desolaci¨® m¨¦s absoluta en l¡¯¨¤nim del lector m¨¦s joi¨®s perqu¨¨ el fa conviure amb una colla de personatges ofegats per la vida a ciutat. Tres exemples d¡¯aquesta desesperaci¨® dominant, carveriana, que porta els personatges a rendir-se a alguna mena de revelaci¨®, la que sigui: hi ha una parella hetero no tan sols fastiguejada de ser-ho, sin¨® amb problemes seriosos de maltractament psicol¨°gic sota la forma aparent de la franquesa; hi ha un pobre home que, posats a somiar l¡¯ideal (si poguessis triar la vida perfecta qu¨¨ desitjaries?), s¡¯acontentaria de ser un gos que obeeix ordres clares i a qui una m¨¤ providencial grata el cap de tant en tant; n¡¯hi ha uns quants, de personatges, sotmesos a feines de merda (un d¡¯ells s¡¯estrena en una d¡¯aquestes feines mec¨¤niques, humiliants, i l¡¯instructor, que amb els anys ha adm¨¨s la derrota, li diu: ¡°Fa temps que vaig aprendre a no vincular l¡¯autoestima amb la feina¡±).

L¡¯autoestima ¨¦s una q¨¹esti¨® determinant en la narraci¨® perqu¨¨ ¨¦s una falla comuna en tots els personatges

Precisament la q¨¹esti¨® de l¡¯autoestima ¨¦s determinant en la narraci¨® de Drnaso, perqu¨¨ ¨¦s una falla comuna en la vida de tots els personatges. ?s el que els for?a a apuntar-se a un taller d¡¯interpretaci¨® (la primera classe gratis!) que coordina un home peculiar: els seus gestos s¨®n benevolents, sembla disposat a provocar grans transformacions amb les seves paraules, per¨° sospitem que s¡¯alimenta de la baixa autoestima, la desorientaci¨® o la ineptitud social dels altres. Com que Drnaso s¡¯encarrega d¡¯explotar el que tenen de tr¨¤gic la timidesa, la inseguretat i els problemes per comunicar-nos amb l¡¯entorn, d¡¯incomoditat social (aix¨° inclou una conversa incomod¨ªssima als urinaris masculins) n¡¯hi ha en totes les escenes del c¨°mic. I moltes d¡¯elles s¨®n lli?ons de narrativa (o de dramat¨²rgia), de com tensar els di¨¤legs i que del no-res es vagi produint una escalada de tensi¨®, de desconfort que s¡¯encomana al lector.

Val a dir que el dibuix de personatges ¨¦s terrible (aquest qualificatiu ha estat llargament meditat i no ¨¦s possible de trobar-ne un altre), un estil incapa? de distingir entre unes cares i unes altres, incapa? de deixar que les emocions pugin fins a la cara. Les figures tenen el hieratisme i la monotonia pr¨°pies del clip art dels fulletons informatius, o la dels mems que no es prenen la mol¨¨stia de dibuixar una expressi¨® nova a cada secci¨® de l¡¯acudit sin¨® que copien i enganxen. Per a m¨¦s inri (si us plau, que s¡¯entengui l¡¯entusiasme que tota aquesta negativitat provoca), quan els personatges per fi somriuen, el somr¨ªs no satisf¨¤ la funci¨® de lubricant so?cial perqu¨¨ tothom es relaxi, sin¨® que desperta l¡¯efecte contrari: com passa amb les nines de porcellana i els robots antropomorfs quan somriuen, es crea aquell efecte sinistre que anomenem uncanny valley.

En el dibuix d¡¯arquitectures, en canvi, observem una altra actitud per part de l¡¯autor (hi ha menys descuran?a o menys poca tra?a): l¡¯arquitectura ¨¦s severa i les perspectives triades han de conduir cap a l¨ªnies de fuga que no deixen escapat¨°ria.

Per¨° encara hi ha una altra de les tries formals de Drnaso que tamb¨¦ contribueix a l¡¯asf¨ªxia general. ?s una tria intel¡¤ligent: cada p¨¤gina queda dividida en una quinzena de vinyetes. Moltes. Quan aix¨° ho fa un ¨¤lbum europeu din¨¤mic i simpaticot, amb marsupilamis amunt i avall o capitans que reneguen pels descosits, cap problema, per¨° quan ho fa una mena de Daniel Clowes (el dels moments m¨¦s agres), el resultat ¨¦s una reiteraci¨® de l¡¯ensopiment i l¡¯ab¨²lia expressada en el rostre dels personatges.

Quan la desolaci¨® i l¡¯art d¡¯explicar-la assoleixen un grau tal alt, potser no ¨¦s mala idea rendir-se al talent i passar una mala estona ben profitosa.