Vinyetes biogr¨¤fiques

Dues biografies en c¨°mic. Dues maneres de retratar un personatge hist¨°ric. O de deixar-lo retratat.

D¡¯una banda, el c¨°mic sobre una pionera del cinema com Alice Guy (1873-1968), escrit per Jos¨¦-Luis Bocquet i amb el dibuix amable de Catel Muller. El t¨ªtol evita floritures, Alice Guy, i aix¨ª avisa que la biografiada s¡¯hi exposar¨¤ amb naturalitat i fins on sigui possible, sense idea?litzaci¨®. Per¨° ¨¦s dif¨ªcil no idolatrar Guy: una creadora excepcional que, tot i tenir-ho tot en contra (una dona, segle XIX), va provar que no anava errada en la seva idea del que donaria de si el nou art de la cinematografia (i el negoci que en resultaria). Tal com la pauta el gui¨® de Bocquet, la biografia es remunta a la infantesa de Guy, amb tots els seus revessos, i a poc a poc coneixem una jove amb empenta que es troba a Par¨ªs (el lloc adequat) en el moment (adequad¨ªssim) en qu¨¨ el set¨¨ art despunta. Tot est¨¤ per fer aleshores: als visionaris se¡¯ls concedeix l¡¯honor d¡¯obrir cam¨ª i deixar petja. Com que el retrat de personatge obliga al retrat d¡¯¨¨poca, llegim sobre la guerra de patents i la cursa per a la innovaci¨® que va estimular la formaci¨® del cinema; veiem els germans Lumi¨¨re traient-se el barret en pres¨¨ncia d¡¯una senyoreta, i M¨¦li¨¨s aprofitant l¡¯il¡¤lusionisme de la imatge animada per encisar el p¨²blic... En alguna vinyeta la necessitat de la recreaci¨® hist¨°rica pot ser una mica for?ada. Per exemple, a Guy li donen feina d¡¯estenodactil¨°grafa i, amb poca subtilesa, un personatge etziba el seg¨¹ent aclariment: ?L¡¯art de seguir amb l¡¯escriptura el discurs m¨¦s velo? us obrir¨¤ les portes d¡¯un nou m¨®n, senyoreta?. Per¨° el volum ¨¦s ple de detallets ben incorporats i, fins i tot, inclou informaci¨® extra del temps que va viure Guy i la gent amb qui va compartir-lo. El c¨°mic l¡¯encerta en la necessitat de reivindicar Guy i associar-la, de passada, amb les preocupacions d¡¯avui. Hi ha un moment #MeToo quan el Harvey Weinstein de torn vol abusar del seu poder i Guy se li planta, i un moment cr¨ªtic amb el blackface, quan Guy transgredeix les normes racistes contractant un elenc d¡¯actors negres. Guy ¨¦s una hero?na amb totes les lletres.

Passa tot el contrari a El fill del xofer (Norma, 2022) amb qu¨¨ Jos¨¦ Pablo Garc¨ªa adapta la biografia d¡¯Alfons Quint¨¤; ¨¦s a dir, la biografia antiheroica que ja va novel¡¤lar Jordi Amat. Garc¨ªa no ¨¦s nou en el camp de l¡¯adaptaci¨®, per¨° aqu¨ª l¡¯exercici ¨¦s m¨¦s period¨ªstic que literari. ?s prou astut que les vinyetes recorrin sovint als retalls d¡¯hemeroteca i els seus titulars, perqu¨¨ aix¨° ens recorda que tot plegat es fonamenta en una recerca exhaustiva, per¨° tamb¨¦ perqu¨¨ Quint¨¤ havia estat un dels homes m¨¦s decisius del periodisme catal¨¤ de la Transici¨® i de la democr¨¤cia postol¨ªmpica. A Quint¨¤ ¡ªcap sorpresa si s¡¯ha llegit el llibre d¡¯Amat, o s¡¯est¨¤ al cas ¡ª se¡¯l mostra sense pietat com un psic¨°pata, alg¨² incapa? d¡¯empatitzar amb els altres que prospera peti qui peti. Ens sorpr¨¨n el que sorprenia tothom: que un home que causa repulsa estigui tan ben connectat i el xantatge no li passi factura. Al contrari, Quint¨¤ ascendeix, es fa omnipresent, ocupa c¨¤rrecs clau. D¡¯en?¨¤ que neix a la Figueres franquista del 1943 fins que el 2016 se su?cida, despr¨¦s d¡¯assassinar la seva parella, Quint¨¤ viu en un perpetu Dia del Watusi que el posa en contacte amb l¡¯organigrama pujoli¨¤ i els tripijocs de l¡¯alta pol¨ªtica. Quint¨¤ diu el nom del porc (sobre el desmantellament de la sanitat p¨²blica, per exemple), per¨° tamb¨¦ juga brut i mou cartes sota la taula.

Les dues biogarafies, doncs, es formulen de manera oposada. L¡¯una ¨¦s una hagiografia admirada, respectuosa; l¡¯altra no pot evitar un aire grotesc com el personatge, i un cert humor que el faci m¨¦s tolerable.