¡®L¡¯home dalt del pont. Diari d¡¯Hiroshima i Nagasaki¡¯, de G¨¹nther Anders: Esperan?a antiapocal¨ªptica

L¡¯any 1958, G¨¹nther Anders viatja al Jap¨® amb motiu del IV Congr¨¨s Mundial contra les Bombes At¨°miques i d¡¯Hidrogen i a favor del desarmament, i fa de les seves impressions a L¡¯home dalt del pont. Diari d¡¯Hiroshima i Nagasaki un poder¨®s mitj¨¤ d¡¯observaci¨® reflexiva. Preocupat per la transmissi¨® i la mobilitzaci¨® dels seus contemporanis, el format ¨¦s nou per al seu prop¨°sit de sempre. Alumne de Husserl i Heidegger, a qui criticar¨¤ de manera contundent, i primer marit d¡¯Arendt, Anders fugir¨¤ de la sistematicitat per exercir la filosofia. L¡¯exploraci¨® de formes al llarg de la seva obra ho ...

L¡¯any 1958, G¨¹nther Anders viatja al Jap¨® amb motiu del IV Congr¨¨s Mundial contra les Bombes At¨°miques i d¡¯Hidrogen i a favor del desarmament, i fa de les seves impressions a L¡¯home dalt del pont. Diari d¡¯Hiroshima i Nagasaki un poder¨®s mitj¨¤ d¡¯observaci¨® reflexiva. Preocupat per la transmissi¨® i la mobilitzaci¨® dels seus contemporanis, el format ¨¦s nou per al seu prop¨°sit de sempre. Alumne de Husserl i Heidegger, a qui criticar¨¤ de manera contundent, i primer marit d¡¯Arendt, Anders fugir¨¤ de la sistematicitat per exercir la filosofia. L¡¯exploraci¨® de formes al llarg de la seva obra ho demostra, a L¡¯obsolesc¨¨ncia de l¡¯home, amb la carta oberta al fill d¡¯Eichmann, o amb la correspond¨¨ncia amb Eatherly. Aquest dietari no ¨¦s per tant cap accident en la seva constel¡¤laci¨® particular.

El primer atribut que Anders otorga a la humanitat at¨°mica ¨¦s el de ser una, unida per la conviv¨¨ncia sense excepcions amb l¡¯amena?a de l¡¯aniquilaci¨® preparada des de dins. Cal transformar el vincle entre humans perqu¨¨ ¡°la inseguretat infinita no s¡¯acabi mai¡±, i que el fet de posseir la tecnologia i els coneixements que calen per arribar-hi no ens dirigeixi a l¡¯apocalipsi, sin¨® a l¡¯esperan?a d¡¯un pensament antiapocal¨ªptic. El codi de relaci¨® entre humans en l¡¯¨¨poca at¨°mica passa per convertir el nuclear en tab¨² infamant i estructurador: ¡°tothom qui es planteg¨¦s la possibilitat de servir-se d¡¯aquest mitj¨¤ (...) s¡¯exposaria a la indignaci¨® de la humanitat en pes¡±.

La transformaci¨® profunda de la humanitat fa que la llengua no pugui quedar intacta. Si la uneix el perill, la uneix tamb¨¦ la lluita i els seus mitjans. En paral¡¤lel al front moral, hi ha el front ling¨¹¨ªstic. Els aparells nuclears, ¡°monstruosos i catastr¨°fics¡±, no s¨®n armes perqu¨¨ no hi ha objectiu que els justifiqui, ni ¨²s que es restringeixi al seu objectiu. Ni ¡°bomba neta¡±, ni una dicotomia que contraposi ¡°guerra i pau¡± s¨®n sintagmes v¨¤lids: el que est¨¤ en joc ¨¦s la pau o l¡¯aniquilaci¨®. Anders planteja acceptar i promoure un empobriment deliberat de l¡¯¨²s de la llengua per a ocasions en qu¨¨ la comunicaci¨® ¨¦s l¡¯objectiu primordial.

La humanitat ¨¦s una i ¨¦s nova. ?s nova perqu¨¨ l¡¯¨¦sser hum¨¤ s¡¯ha tornat ¡°anacr¨°nic¡± a causa de la tecnologia que ha estat capa? d¡¯inventar. ?s nova ¡°perqu¨¨ la nostra sensibilitat no pot processar el que preparem si no en veiem l¡¯efecte ni la v¨ªctima¡±, perqu¨¨ hi ha una ¡°invisibilitzaci¨® de la culpa¡±. I ¨¦s nova, finalment, perqu¨¨ ¡°s¡¯ha extingit el record dels extints, el record dels extingidors i, per tant, la resist¨¨ncia contra els extingidors de dem¨¤¡±. La reconstrucci¨® dels llocs atacats ¨¦s la culminaci¨® de la destrucci¨®, i ¡°els supervivents tornen a estar a punt¡±.

El viatge exterior, f¨ªsic, de G¨¹nther Anders, tradu?t al catal¨¤ per Joan Ferrarons, t¨¦ l¡¯efecte d¡¯una meditaci¨®, ¨¦s a dir, d¡¯un viatge interior en qu¨¨ qui el protagonitza i qui l¡¯acompanya en surten canviats. La transformaci¨® queda enregistrada com amb un sism¨°graf, sensible a la realitat concreta i amb una gran capacitat per aportar dades i material per a la reflexi¨® de llarg recorregut. Com sigui de llarg nom¨¦s dependr¨¤ de nosaltres i de la nostra facultat d¡¯imaginar, que ¨¦s ¡°la condici¨® moral indispensable de la veritat¡±, on la moral ha de ser nova, i altra. G¨¹nther Anders obre la via a una pedagogia de la imaginaci¨® per a la nova humanitat at¨°mica, que, en el moment en qu¨¨ ens trobem els seus lectors d¡¯ara, ja fa temps que ¨¦s nova.