El barri de Fabric, a Timi?oara (Romania), sembla una Viena postapocal¨ªptica. Potser no a primera vista: en aquest barri perif¨¨ric, la vida transcorre de manera normal, s¡¯hi obren nous negocis, les fam¨ªlies passegen pel parc. Per¨° en els antics edificis esquerdats de colors c¨¤lids hi ha s¨ªmbols d¡¯una antiga civilitzaci¨® a la qual ja ning¨² fa cas, un record quasi prehist¨°ric comparat amb la dictadura de Ceau?escu o la Segona Guerra Mundial.

Com en les pel¡¤l¨ªcules de cat¨¤strofes nuclears, la poblaci¨® ha constru?t una nova civilitzaci¨® sobre les runes de l¡¯antiga que va quedar enfonsada per l¡¯hecatombe. L¡¯est¨¤tua mig trencada d¡¯un Hermes coronant un edifici, les donzelles gregues esquerdades que poblen una fa?ana, els dos guerrers nus i descolorits que sostenen un balc¨®. S¨®n els s¨ªmbols de l¡¯antic m¨®n, els detalls que ja ning¨² mira a Timi?oara, per¨° que observo embadalit perqu¨¨ s¨®n exactament iguals als que he estat veient els darrers dies a ?ustria, a Eslov¨¤quia, a Hongria. He creuat fronteres, per¨° l¡¯arquitectura no pot mentir: des de Viena fins aqu¨ª, a Timi?oara, hi ha una continu?tat cultural que va durar segles.

L¡¯Imperi Austrohongar¨¨s s¡¯estenia de Ven¨¨cia a Crac¨°via, de Praga a Sarajevo, de Viena a Transsilv¨¤nia. Era un imperi multi¨¨tnic regentat pels Habsburg, on se sentia parlar alemany, roman¨¨s, eslovac, hongar¨¨s, ucra?n¨¨s, itali¨¤, ¨ªdix, rus o txec. Tenia com a valors centrals el pluralisme i la protecci¨® de les minories. La seva capital, Viena, va ser el nucli culturalment m¨¦s innovador del segle XIX i principis del XX. Va sobreviure durant segles a una lluita geopol¨ªtica contra rivals europeus m¨¦s forts, com Pr¨²ssia, Fran?a o R¨²ssia. Llegint Stefan Zweig, que es va su?cidar ara fa 80 anys, podem escoltar els ecos d¡¯aquell temps.

Per davant de tot, l¡¯Imperi Austrohongar¨¨s ¨¦s l¡¯experiment hist¨°ric m¨¦s semblant que tenim a la Uni¨® Europea. Els fantasmes que assaltaven Viena no s¨®n tan diferents dels que actualment assetgen Brussel¡¤les. L¡¯Imperi Austrohongar¨¨s no ¨¦s simplement un imperi mort: ¨¦s un exemple del qual la Uni¨® Europea pot extreure lli?ons per tal de sobreviure com a polis i com a pot¨¨ncia.

Doble identitat

Un imperi necessita s¨ªmbols comuns i una fe comuna. A La cripta dels caputxins, de Joseph Roth, el protagonista viatja en tren des de Viena fins a la Gal¨ªtsia ucra?nesa i tot li sembla ¡°fami?liar i casol¨¤¡±. Continua sentint-se a casa, perqu¨¨, en arribar a la seva parada, l¡¯espera el mateix edifici-estaci¨® de color groc suau amb l¡¯escut dels Habsburg que tenien totes les estacions de tren de l¡¯Imperi. ?s un sentiment similar al que t¨¦ Zweig quan, a El m¨®n d¡¯ahir, recorda com a gran s¨ªmbol del modus de vida austrohongar¨¨s els caf¨¨s de tert¨²lia, que es podien trobar tant a la voluptuosa Budapest com en un poblet de la costa croata. Les estacions grogues de Roth ¡ªm¡¯hi vaig fixar quan recorria en tren aquelles terres¡ª encara s¨®n all¨¤.

L¡¯Imperi Austrohongar¨¨s ¨¦s un exemple del qual la UE pot extreure lli?ons per sobreviure com a polis i com a pot¨¨ncia

Si abans trob¨¤vem l¡¯¨¤guila bic¨¨fala dels Habsburg, ara trobem la bandera blava amb estrelles grogues de la Uni¨® Europea. Com durant l¡¯imperi, el s¨ªmbol apareix en llocs pr¨¤ctics: de l¡¯estaci¨® de tren als plafons d¡¯edificis en reconstrucci¨® finan?ats per fons europeus. La Uni¨® Europea, com l¡¯Imperi Austrohongar¨¨s, tamb¨¦ s¡¯est¨¦n com si no tingu¨¦s l¨ªmits, sense fronteres entre els seus pobles, amb banderes comunes onejant junt amb les banderes nacionals, en ajuntaments o parlaments, des de Lisboa a Bucarest.

Com passa ara a la Uni¨® Europea, durant el regnat dels Habsburg tamb¨¦ era possible identificar-se amb m¨¦s d¡¯una comunitat. Un eslovac o un txec podien sentir-se com a tals sense renunciar a sentir-se ciutadans de l¡¯imperi, com avui en dia un itali¨¤ es pot identificar com a itali¨¤ i alhora com a europeu sense problema. De fet, per a algunes minories, la supranacionalitat de l¡¯imperi garantia que no quedessin esclafades per grups nacionals m¨¦s grans. Tot i tenir tenir la capital a Viena, i malgrat els intents dels nacionalistes alemanys, l¡¯Imperi Austrohongar¨¨s mai va adoptar una ¨¨tnia o una llengua com la intr¨ªnsecament superior a les altres. L¡¯imperi era el valor superior i la pluralitat, la seva ess¨¨ncia. L¡¯imperi, en aquest sentit, era m¨¦s democr¨¤tic que els estats naci¨® que el van succeir, on a cada pa¨ªs havia de dominar una sola ¨¨tnia i una sola llengua, i la pluralitat restant havia de ser assimilada o expulsada. L¡¯Imperi Austrohongar¨¨s ofereix una nova manera d¡¯entendre el concepte d¡¯imperi en contrast amb l¡¯homogene?tat, molts cops violenta, de l¡¯estat naci¨®.

La monarquia dels Habsburg era la gran idea i fe cohesionadora de l¡¯Imperi. Amb arrels cat¨°liques, per¨° oberta a altres religions com el protestantisme, el cristianisme ortodox, el judaisme o l¡¯islam. La monarquia imperial com a s¨ªmbol aglutinador que unia un camperol roman¨¨s amb un jueu vien¨¨s. En paraules de Joseph Roth, l¡¯imperi com una ¡°cosa m¨¦s gran, m¨¦s extensa, m¨¦s sublim que una simple p¨¤tria¡±.

Quina seria la idea comuna equivalent en l¡¯Europa actual? Segurament la creen?a transversal en la democr¨¤cia i els drets humans, i en la Uni¨® Europea com el seu m¨¤xim garant i promotor. Idees que ja ressonaven als textos de Zweig. De fet, ¨¦s en terres de l¡¯antic Imperi Austrohongar¨¨s, a Europa central i de l¡¯est, on aquesta vinculaci¨® entre democr¨¤cia i el projecte europeu t¨¦ els seus defensors m¨¦s apassionats.

El contrap¨¨s imperial

A Eslov¨¤quia, tot s¨®n castells i valls. A dalt, al castell sobre la muntanya, els nobles hongaresos. A la vall, el poble eslovac. Aix¨ª va ser la divisi¨® social, ¨¨tnica i geogr¨¤fica de l¡¯actual Eslov¨¤quia durant segles. Els senyors feudals parlaven una llengua i els camperols una altra. Tant els hongaresos com els eslovacs es podien considerar minories dintre de l¡¯Imperi Austrohongar¨¨s, per¨°, com explica Claudio Magris a El Danubi, les relacions de poder entre els dos grups eren clarament desiguals.

Tot l¡¯imperi estava poblat de casos similars: Pieter M. Judson, a The Habsburg Empire, posa com a exemple els camperols ucra?nesos a Gal¨ªtsia, que es mostraven ferventment devots a l¡¯imperi per tenir-lo d¡¯aliat contra els nobles polonesos locals. En tots aquests contextos, les minories buscaven el poder supranacional de l¡¯imperi perqu¨¨ fes de contrap¨¨s a la majoria local o grup de poder nacional que els oprimia. ?s tot aix¨° tan diferent de les minories LGTBI o grups contra la corrupci¨® que, actualment, busquen aliances amb Brussel¡¤les per tal de contrarestar els seus governs nacionals a Hongria o a Pol¨°nia?

Curiosament, tant en l¡¯Europa actual com durant l¡¯imperi, Hongria ¨¦s al centre del debat. Durant l¡¯¨¨poca dels Habsburg, Hongria va assolir una ¨¤mplia autonomia i era el principal beneficiari de la pluralitat pol¨ªtica de l¡¯imperi. L¡¯exemple de la monarquia dual entre ?ustria i Hongria va ser una inspiraci¨® per al catalanisme conservador de principis del segle XX. Oferia una alternativa al centralisme homogene?tzador d¡¯inspiraci¨® francesa.

Alhora, l¡¯Hongria dels Habsburg va ser la minoria de l¡¯imperi que va exercir un proc¨¦s assimilador m¨¦s fort respecte de les altres ¨¨tnies que poblaven el seu territori. Tamb¨¦ era l¡¯element intern que podia trastocar m¨¦s l¡¯economia i la governabilitat de l¡¯imperi. Rivals geopol¨ªtics de Viena, com ara Pr¨²ssia, van intentar desestabilitzar els Habsburg encoratjant la revolta hongaresa.

Hongria es presenta tant abans com ara com una paradoxa. La seva difer¨¨ncia radical ¨¦s prova de la pluralitat pol¨ªtica de l¡¯imperi i de la UE. Al mateix temps, actua com a element corrosiu contra la pluralitat que representen les minories, abans intentant assimilar-les i ara intentant marginar-les del discurs p¨²blic.

Viena, Flor¨¨ncia, Atenes

L¡¯antiga casa-consulta de Freud ¨¦s una met¨¤fora perfecta de la cultura vienesa de fi de segle: est¨¤ absolutament buida. Per recrear el barroquisme del despatx de Freud, ple d¡¯est¨¤tues eg¨ªpcies, llibres vells i catifes perses, un ha de fer volar la imaginaci¨® a trav¨¦s de les fotografies en blanc i negre distribu?des pel museu. Un esfor? similar s¡¯ha de fer quan es visiten els hist¨°rics caf¨¨s de Viena dels que parlava Zweig: com a la resta d¡¯Europa, els intel¡¤lectuals diletants han estat substitu?ts pels turistes atrafegats. Viena encara t¨¦ cultura per oferir, per¨° ¨¦s essencialment austr¨ªaca. La polis multicultural que va arribar, durant el segle XIX i principis del XX, a les cotes d¡¯innovaci¨® cultural d¡¯una Flor¨¨ncia o una Atenes ¨¦s essencialment un record de museu.

En contrast amb altres polis europees, en moments de crisi imperial la cultura vienesa dels Habsburg no va prendre el cam¨ª de la decad¨¨ncia i la repetici¨®, sin¨® el de la creativitat radical. Com explica Carl E. Schorske a Fin-de-si¨¨cle Vienna: Politics and Culture, Freud, Hofmannsthal, Klimt o Kokoschka van florir en aquestes etapes de crisi. Ho van fer en un ecosistema cultural-econ¨°mic on la burgesia, per assemblar-se a l¡¯aristocr¨¤cia vienesa tradicional, culta i hedonista, va comen?ar a finan?ar artistes i a fer-se veure amb ells per tal d¡¯augmentar el seu capital social. Fins i tot quan l¡¯art va agafar formes radicals, la burgesia local va redoblar l¡¯aposta finan?adora.

La idea comuna seria la creen?a transversal en la democr¨¤cia i els drets humans i en la UE com a m¨¤xim garant

Aquest magma d¡¯innovaci¨®, mecenatge i cultura ¨¦s impossible de trobar a cap ciutat europea actual. Els xocs tect¨°nics creatius que ara trasbalsen el m¨®n no s¨®n culturals sin¨® tecnol¨°gics. La cultura es mou entre un escepticisme mals¨¤ contra el capitalisme i el Poder en abstracte i, al mateix temps, dep¨¨n m¨¦s que mai del canal econ¨°mic consensualista que representa l¡¯Estat. La burgesia treu m¨¦s r¨¨dit social de les causes humanit¨¤ries o de desenvolupar tecnologies m¨¨diques o verdes. La cultura ja no ¨¦s capital risc: s¡¯assembla m¨¦s a un conjunt de petits estanys tranquils que a un oce¨¤ en tempesta.

?s aquesta decad¨¨ncia inevitable? Si no es mou res, ¨¦s dif¨ªcil imaginar el canvi. Per¨° ens trobem davant del naixement d¡¯una nova Europa que s¡¯assemblar¨¤ m¨¦s als temps dels Habsburg que al continent que hem conegut en les ¨²ltimes d¨¨cades.

Pluralisme o nost¨¤lgia

Encara que sembli una paradoxa, un dels grans s¨ªmbols del cat¨°lic imperi dels Habsburg eren les sinagogues. A ciutats mitjanes d¡¯Eslov¨¤quia o Romania es poden trobar antigues sinagogues que van florir durant l¡¯Imperi Austrohongar¨¨s i que ara, despr¨¦s que la poblaci¨® jueva fos exterminada o fug¨ªs, funcionen sovint com a centres culturals. L¡¯exemple m¨¦s viu d¡¯aix¨° ¨¦s la gran sinagoga de Budapest, ciutat on encara hi ha una important comunitat jueva. A la capital d¡¯Hongria, com a la resta de l¡¯imperi, els jueus van ser un dels grans motors econ¨°mics i culturals. Tamb¨¦ van assolir la igualtat de drets, impensable en altres contrades europees, que van perdre amb la caiguda de l¡¯imperi i amb el naixement dels estats naci¨®. Els jueus austrohongaresos com Zweig simbolitzen que l¡¯aposta per la pluralitat era, alhora, un ¨¨xit economicocultural i una alternativa a la viol¨¨ncia homogene?tzadora.

L¡¯Imperi Austrohongar¨¨s demostra que la pluralitat ¨¨tnica i religiosa ¨¦s possible a Europa. Aix¨° ¨¦s una veritat hist¨°rica essencial per a la Uni¨® Europea: davant la crisi demogr¨¤fica continental actual, l¡¯¨²nica alternativa realista ¨¦s la immigraci¨®. Europa necessita una identitat multicultural per poder sobreviure demogr¨¤ficament. El pluralisme intern austrohongar¨¨s ¨¦s un antecedent, a gran escala, de les comunitats ¨¤rabs, africanes o ¨ªndies que creixen actualment a les ciutats europees. L¡¯islam no ¨¦s cap excepcionalitat del present: la B¨°snia musulmana va formar part de l¡¯imperi dels Habsburg i va encaixar-hi com la resta de comunitats religioses.

Aquest pluralisme ¨¨tnic s¡¯ha de combinar amb el pluralisme pol¨ªtic. A la novel¡¤la Los d¨ªas contados, de Mikl¨®s B¨¢nffy, el protagonista d¡¯arrels hongareses-transsilvanes s¡¯horroritza en con¨¨ixer que certs cercles de Viena volen centralitzar l¡¯imperi i aixafar l¡¯autonomia hongaresa. La soluci¨® centralitzadora i la soluci¨® tecnocr¨¤tica s¨®n dues cares de la mateixa moneda, perqu¨¨ busquen superar, il¡¤lus¨°riament, la pluralitat essencial i conflictiva de la pol¨ªtica. L¡¯imperi necessitava les seves nacionalitats i les nacionalitats necessitaven l¡¯imperi; la Uni¨® Europea necessita els estats i els estats necessiten la Uni¨®. L¡¯Imperi Austrohongar¨¨s era m¨¦s imperfecte, incoherent i pactista que altres imperis. Tamb¨¦ la Uni¨® Europea ho ¨¦s. Per¨° ambd¨®s han estat solucions supranacionals que, dintre de les seves limitacions, han funcio?nat, han persistit i han redu?t la viol¨¨ncia als m¨ªnims possibles. Nom¨¦s cal comparar la vida de Zweig durant la Viena imperial pluralista i durant la posterior homogene?tzaci¨® for?osa dels estats naci¨®.

Si l¡¯Imperi Austrohongar¨¨s es va enfonsar no va ser per la seva composici¨® o la seva ess¨¨ncia pluralista. Va ser aix¨ª durant segles i no va caure. Quan va arribar la Primera Guerra Mundial, per¨°, el poder imperial va imposar una dictadura militar i va ser incapa? de proveir la protecci¨® i els b¨¦ns b¨¤sics que la poblaci¨® necessitava. Va deixar de ser lliure i va deixar de funcionar. Va deixar de ser necessari. El fantasma austrohongar¨¨s ¨¦s esperan?a per a l¡¯Europa actual, per¨° tamb¨¦ advert¨¨ncia.

La geopol¨ªtica de la intel¡¤lig¨¨ncia

Banderes ucra?neses i m¨¦s banderes ucra?neses. Me les trobava arreu dels territoris de l¡¯antic Imperi Austrohongar¨¨s on vaig viatjar. La guerra no era un conflicte lluny¨¤: tant Hongria com Eslov¨¤quia o Romania fan frontera directa amb Ucra?na. Com en temps dels Habsburg, la Uni¨® Europea es troba sota pressions geopol¨ªtiques que posen en risc la seva superviv¨¨ncia com a pot¨¨ncia.

Si una caracter¨ªstica va definir l¡¯Imperi Austrohongar¨¨s, tal com explica A. Wess Mitchell a The Great Strategy of the Habsburg Empire, no va ser el seu gran ex¨¨rcit, o les seves tecnologies de guerra, o la seva mobilitzaci¨® de la poblaci¨® interna, sin¨® la seva brillant estrat¨¨gia militar, que utilitzava de manera efectiva els escassos recursos amb qu¨¨ comptava. La situaci¨® geopol¨ªtica ho demanava: al contrari que altres imperis, els Habsburg estaven rodejats pel nord (Pr¨²ssia), sud (otomans), est (R¨²ssia) i oest (Fran?a). En comparaci¨®, la Uni¨® Europea ara ¨¦s m¨¦s geogr¨¤ficament privilegiada: est¨¤ protegida pel nord i l¡¯oest per oceans, i les seves fronteres calentes s¨®n l¡¯oriental amb R¨²ssia, la sud amb el Mediterrani i la sud-est amb Turquia ¡ªcom a canal que connecta Europa amb Orient Mitj¨¤. La guerra tamb¨¦ ha canviat: la tecnologia ha escur?at les dist¨¤ncies geogr¨¤fiques i, alhora, les armes nuclears han redu?t les possibilitats de xocs directes entre pot¨¨ncies.

L¡¯Imperi Austrohongar¨¨s mai va ser l¡¯estat m¨¦s poder¨®s d¡¯Europa, per¨°, a l¡¯¨¨poca de Metternich, va ser el que va treure m¨¦s profit de l¡¯equilibri de poder i de l¡¯arquitectura de seguretat basada en ¡°lleis¡± de l¡¯¨¨poca postnapole¨°nica. Viena tamb¨¦ es va presentar com la defensora dels petits estats davant de les grans pot¨¨ncies depredadores d¡¯Europa.

Els paral¡¤lelismes amb la Uni¨® Europea actual s¨®n clars. En una posici¨® intersticial entre els Estats Units i la Xina, per¨° sense el seu poder dur, la UE dep¨¨n d¡¯utilitzar els equilibris de poder de manera intel¡¤ligent, marcar els est¨¤ndards internacionals mitjan?ant el seu gran mercat i aix¨ª augmentar la seva influ¨¨ncia global, i presentar-se com una pot¨¨ncia ¡°conservadora¡± que doni suport a les petites nacions atacades per pot¨¨ncies revisionistes. Com demostra l¡¯exemple de l¡¯imperi dels Habsburg, el fet de no ser la pot¨¨ncia m¨¦s poderosa pot ser una virtut: no es genera la por de voler engolir els altres i, alhora, s¡¯¨¦s capa? de defensar els propis interessos.