¡®Profecia¡¯, de Ra¨¹l Garrigasait: Despr¨¦s de l¡¯esplendor

No ¨¦s fins a la p¨¤gina 167 que el lector sap que Ra¨¹l Garrigasait (Solsona, 1979) ambienta Profecia en un futur pr¨°xim, quan acompanya la comitiva del Parlament de la Uni¨® Europea que visita Barcelona per estu?diar la misteriosa invasi¨® de senglars estesa arreu de la ciutat: el Palau de la Generalitat ¨¦s el Museu de l¡¯Autogovern Catal¨¤ i, entre les joies que s¡¯hi exhibeixen, destaquen les declaracions solemnes del Parlament de Catalunya dels ¨²ltims trenta anys ¡ªtant a favor del dret de tots els pobles de la Terra a accedir a aigua potable com a favor ¡°de la dignitat en totes les seves formes i variants possibles en tots els nivells de la realitat, des de les part¨ªcules subat¨°miques fins a les gal¨¤xies m¨¦s allunyades, sense excloure qualsevol forma d¡¯exist¨¨ncia que es descobr¨ªs en el futur¡±¡ª; en una paret tamb¨¦ figura impresa en car¨¤cter de dos pams una xifra amb molts d¨ªgits dif¨ªcil de llegir ¡ªs¨®n ¡°el nombre total de paraules de les declaracions solemnes i universalistes del Parlament: el c¨¤lcul prec¨ªs de la bondat¡±¡ª, i, a trav¨¦s d¡¯una finestreta, es pot contemplar ¡°com feinejava un home seri¨®s i discret que deien que era el cent trenta-sis¨¨ president de Catalunya¡±. ?s una informaci¨® nova, certament, tot i que queda molt lluny d¡¯il¡¤luminar la mescla informe de distopia, de trifulgues juvenils ¡ªde pis d¡¯estudiants¡ª i conflictes familiars, de divertiment intel¡¤lectual al voltant de salms, d¡¯etologia i de sarcasme pol¨ªtic, que es dispersa sense ordre ni mesura al llarg de la novel¡¤la.

Una mescla de distopia, trifulgues juvenils i conflictes familiars es dispersa sense ordre ni mesura al llarg de la novel¡¤la

Fins llavors el lector era conscient que una plaga de senglars amena?ava el centre de Barcelona, que l¡¯Ajuntament havia volgut tranquil¡¤litzar l¡¯esverament de la ciutadania contractant els serveis d¡¯un especialista, el professor Andreu Garom, i que la seva filla, la D¨¨bora, estudiant de sem¨ªtiques ¡ªi que humilia i maltracta el seu n¨°vio de tota la vida¡ª ha renyit a?radament amb el pare perqu¨¨ el responsabilitza de l¡¯accident mortal que va sofrir la mare. Una vegada s¡¯assabenta que tot passa en aquest futur pr¨°xim, per¨°, el lector de Profecia continua igual de desorientat, no tant perqu¨¨ no s¨¤piga comprendre l¡¯amena?a de les b¨¨sties irrompent a la ciutat, una manera bastant clara d¡¯advertir que el mal ¡ªo potser qualsevol altra cosa, ¨¦s igual¡ª ja est¨¤ contaminant la comunitat, o que la D¨¨bora no s¡¯equivoca quan escriu que ¡°la profecia glorifica la destrucci¨® com a pas necessari per a la renovaci¨®¡±, sin¨® perqu¨¨ Ra¨¹l Garrigasait no sembla que s¡¯hagi esfor?at gaire en el moment de dominar el ritme de la trama, articular les accions paral¡¤leles, ocultar amb destresa les dades, disseminar les pistes necess¨¤ries per abduir el lector i conduir-lo fins a un desenlla? pertinent: no n¡¯hi ha prou amb l¡¯¨²s d¡¯una llengua flexible, en els seus millors moments d¡¯una contund¨¨ncia tan austera com la de les hist¨°ries prof¨¨tiques de l¡¯Antic Testament que omplen la mem¨°ria de la D¨¨bora, i nom¨¦s cal llegir el cap¨ªtol on ella i el seu n¨°vio s¡¯aventuren pels boscos de Collserola per enyorar el que Profecia no ha sabut ser.

M¨¦s enll¨¤ de la descripci¨®, sens dubte portentosa, de les carreres dels senglars amunt i avall de Barcelona, a vegades es t¨¦ la sensaci¨® que Profecia va avan?ant sense que hi hagi cap lligam entre els diferents trams narratius, i que en cada un s¡¯opta per seguir la soluci¨® m¨¦s previsible: la vida intel¡¤lectual de la D¨¨bora en el pis d¡¯estudiants i la relaci¨® amb el seu n¨°vio tot sovint poden fer pensar que es tracta de la par¨°dia d¡¯alguna novel¡¤la juvenil sobre l¡¯amor i el desamor; l¡¯aventura del pare amb una estudiant de veterin¨¤ria ¨¦s inversemblant i causa tanta vergonya des del primer moment que, quan copulen al terra de la sala de dissecci¨®, despr¨¦s d¡¯haver obert de cap a cap un senglar, el lector ja no sap immutar-se; i els episodis protagonitzats pel regidor H¨¨ctor Graus, com si es persegu¨ªs el triomf de l¡¯esperpent, no s¡¯acaba d¡¯entendre si busquen la cr¨ªtica o la comicitat. Tampoc s¡¯ent¨¦n que Ra¨¹l Garrigasait es conformi amb uns girs argumentals basats en exclusiva en la casualitat m¨¦s generosa, com si no li import¨¦s gens aconseguir que les circumst¨¤ncies personals dels personatges passin i es despleguin sense cap viol¨¨ncia, de forma natural i l¨°gica: despr¨¦s de l¡¯esplendor d¡¯Els estranys, costa de creure que Ra¨¹l Garrigasait hagi escrit una novel¡¤la tan decebedora com Profecia.

Profecia?

Ra¨¹l Garrigasait?
Edicions de 1984, 2023
238 p¨¤gines. 17,50 euros