El Born: del memorial sagrat a la reflexi¨® cr¨ªtica
Un espai destinat a explicar el passat, una entitat en disputa, transitada i tornejada per les tensions de la mem¨°ria col¡¤lectiva, torna a repensar-se
Avegades els noms es revelen exactes. Etimol¨°gicament, born significa justa o torneig. Fa molts segles, el terreny del mercat ¡ªque ja existia a cel obert¡ª era una pla?a on se celebraven tornejos medievals. Vist des d¡¯aquesta banda del temps, potser aquell vell esperit no ha canviat tant.
El Born Centre de Cultura i Mem¨°ria (BCCM) ¨¦s una instituci¨® que jeu sobre un signe d¡¯interrogaci¨®, un que pregunta quines poden ser les maneres de retornar la nostra hist¨°ria al present. ?s un lloc destinat a explicar e...
Avegades els noms es revelen exactes. Etimol¨°gicament, born significa justa o torneig. Fa molts segles, el terreny del mercat ¡ªque ja existia a cel obert¡ª era una pla?a on se celebraven tornejos medievals. Vist des d¡¯aquesta banda del temps, potser aquell vell esperit no ha canviat tant.
El Born Centre de Cultura i Mem¨°ria (BCCM) ¨¦s una instituci¨® que jeu sobre un signe d¡¯interrogaci¨®, un que pregunta quines poden ser les maneres de retornar la nostra hist¨°ria al present. ?s un lloc destinat a explicar el passat, una entitat en disputa, transitada i tornejada per les tensions de la mem¨°ria col¡¤lectiva: la que va des d¡¯una interpretaci¨® del passat est¨¤tica, amb la data de la derrota contra les tropes de Felip V el 1714 fixada a foc, fins a una lectura oberta que vol invocar diferents passats.
Com la mem¨°ria o el passat mateix, el Born ¨¦s, en realitat, un ens plural. ?s un espai de 8.000 metres quadrats que acumula segles d¡¯experi¨¨ncia humana, un terreny que acull capes successives d¡¯hist¨°ria miraculosament protegides de la destrucci¨® del temps gr¨¤cies a la construcci¨® de la base de l¡¯equipament del mercat al segle XIX.
Per¨° el BCCM ¨¦s, sobretot, un grandi¨®s trencaclosques. Acull un jaciment arqueol¨°gic de principis del segle III dC, les restes de la brutal destrucci¨® de bona part del barri de la Ribera per la Guerra de Successi¨®, l¡¯espectacular arquitectura de ferro que va cobrir les parades del mercat en temps de la revoluci¨® industrial, la mem¨°ria de ser el gran eix distribu?dor de fruita i verdura de la ciutat ¡ªfins que va arribar Mercabarna a la Zona Franca el 1971¡ª i, des del tardofranquisme i fins al 2001, el record d¡¯haver estat un important indret de reivindicaci¨® pol¨ªtica, social i cultural a la part vella de la ciutat.
Per Mar¨ªn-D¨°mine, cal obrir espais de mem¨°ria menys institucionals, menys can¨°nics
Davant les grandiloq¨¹¨¨ncies hist¨°riques envers el Born, aquell moment d¡¯agitaci¨® ve?nal no ¨¦s poca cosa. De fet, gr¨¤cies a l¡¯activisme c¨ªvic el mercat no va ser enderrocat, i fins i tot l¡¯estructura arquitect¨°nica de Josep Fontser¨¦ va ser restaurada. D¡¯aquesta manera, sota els ferros vells i despr¨¦s renovats es van viure m¨ªtings, festes, trobades, exposicions, fires de discos i de moda. Un lloc obert a tot i a tothom, on a finals de la d¨¨cada dels setanta es va representar un Tenorio dirigit per Mario Gas, amb Assumpta Serna i S¨ªlvia Munt com a protagonistes. Un gran espai on van cantar Joan Manuel Serrat, Llu¨ªs Llach o Nina Simone.
On es va celebrar l¡¯exposici¨® Catalunya, f¨¤brica d¡¯Espanya, on Jordi Tard¨¤ organitzava la Fira del Disc del Col¡¤leccionista.
El seu dest¨ª, recordem-ho, era reconvertir-se en biblioteca provincial fins que les obres van fer apar¨¨ixer les restes arqueol¨°giques de l¡¯antic barri del Born dels segles XVII i XVIII. Llavors diferents forces de la ciutat ¡ªpol¨ªtics, mitjans de comunicaci¨® (aqu¨ª EL PA?S hi va jugar un paper destacat), gent de la cultura, del m¨®n de l¡¯arquitectura i l¡¯arqueologia, ve?nat¡ª van tenir un formidable debat sobre qu¨¨ s¡¯havia de fer amb aquella troballa extraordin¨¤ria. Finalment, es va decidir transformar l¡¯antic mercat en recinte arqueol¨°gic i crear un centre cultural.
¡°Zona zero¡± dels catalans
Un cat¨¤leg d¡¯una exposici¨® del centre de fa uns anys deia que ¡°cada moment t¨¦ el seu relat hist¨°ric i cada r¨¨gim impregna l¡¯espai urb¨¤ de monuments i s¨ªmbols que representen la seva versi¨® de la hist¨°ria¡±. Llegit ara, aix¨° tamb¨¦ sembla revelar-se exacte. El 2013 el nou Born va ren¨¦ixer condicionat per l¡¯alineaci¨® nacionalista a banda i banda de la pla?a de Sant Jaume, amb Xavier Trias i Artur Mas com a alcalde de Barcelona i president de la Generalitat, respectivament. I aix¨° va marcar els primers passos del centre.
L¡¯espai, batejat amb el nom de Born Centre Cultural (BCC), va obrir les portes al p¨²blic l¡¯Onze de Setembre d¡¯aquell any amb l¡¯exposici¨® Fins aconseguir-ho! El setge de 1714, comissariada per Xavier Hern¨¢ndez i Quim Torra ¡ªnomenat responsable del centre el setembre del 2012¡ª, en el marc de la commemoraci¨® dels 300 anys de la derrota del 1714. A l¡¯acte d¡¯inauguraci¨®, Torra va subratllar que el Born era la ¡°zona zero¡± dels catalans i que, per tant, aix¨° havia de marcar i impregnar la instituci¨® ¡°de manera profunda¡±.
¡°Jo arribo en el moment que el Born ja ha estat salvat, i es tira endavant la proposta de convertir-lo en un centre cultural que es concentri en l¡¯explicaci¨® del 1714: les conseq¨¹¨¨n?cies pol¨ªtiques i socials per a la ciutat i la naci¨®, i tamb¨¦ la p¨¨rdua de la llibertat. ?s a dir, la fi de l¡¯estat catal¨¤¡±, explica Quim Torra, exresponsable del Born i president del govern catal¨¤ del 2018 al 2020.
Durant el seu mandat al davant d¡¯aquesta instituci¨®, l¡¯espai va funcionar com un centre d¡¯interpretaci¨® sobre el setge de les tropes de Felip V fins a la capitulaci¨® l¡¯11 de setembre de 1714. Per¨° el 2015, amb la vict¨°ria dels Comuns d¡¯Ada Colau, amb Xavier Dom¨¨nech com a comissionat d¡¯Estudis Estrat¨¨gics i Programes de Mem¨°ria del consistori primer, i amb l¡¯historia?dor Ricard Vinyes com a comissionat de Mem¨°ria municipal despr¨¦s, tot va canviar.
L¡¯espai es va rebatejar amb el nom de Born Centre de Cultura i Mem¨°ria (BCCM) i va modificar substancialment el seu enfocament. La idea era anar ¡°m¨¦s enll¨¤ de la recerca dels fets de la Guerra de Successi¨® i afegir una nova l¨ªnia de programaci¨® sobre la mem¨°ria pol¨ªtica i social del passat des d¡¯una mirada contempor¨¤nia¡±, segons explicitava un document de la nova proposta cultural. Ara l¡¯objectiu fonamental era ¡°fomentar el coneixement sobre la pluralitat memorial i les seves representacions¡±.
El centre vol ser un espai urb¨¤ modelat pel patrimoni i la mem¨°ria sense l¨ªmits cronol¨°gics ni tem¨¤tics
El canvi d¡¯enfocament no va agradar gens a les files nacionalistes i independentistes. A l¡¯altra banda del tel¨¨fon, Torra ¡°lamenta molt¨ªssim que aquests ¨²ltims anys no s¡¯hagi parlat gaireb¨¦ m¨¦s del 1714, i que s¡¯hagi agafat una altra l¨ªnia. El 1714 ¨¦s la mare de totes les repressions, ¨¦s quan passem a ser quatre prov¨ªncies i deixem de ser pa¨ªs¡±, diu. L¡¯expresident reconeix, per¨°, que les iniciatives que est¨¤ portant a terme el centre per posar llum a la repressi¨® franquista li semblen ¡°molt interessants¡±.
Dessacralitzaci¨®
Per Ricard Vinyes, art¨ªfex del canvi en la l¨ªnia memorial¨ªstica del centre, el cop de tim¨® es dona perqu¨¨ ¡°era important dessacralitzar el Born¡±, de manera que pass¨¦s a ser una instituci¨® cultural, social i c¨ªvica ¡°normal, com totes les de la resta de la ciutat¡±.
Per Vinyes, catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la Universitat de Barcelona, la reflexi¨® darrere d¡¯aquell moviment ¨¦s que l¡¯exercici memoria?l¨ªstic ¨¦s un dilema, per¨° mai ha de ser una obligaci¨®. ¡°La mem¨°ria no ¨¦s un deure, sin¨® un dret civil. Per aix¨° les administracions p¨²bliques tenen el deure de fer una pol¨ªtica p¨²blica destinada a garantir l¡¯exercici d¡¯aquest dret, per¨° no imposar-lo¡±. ?s a dir, no es pot exigir a la ciutadania ¡°el deure de mirar un lloc com el Born com un espai sagrat¡±, explica.
L¡¯historiador barcelon¨ª creu que en els seus primers temps el nou Born ¡°va patir totes les derives del proc¨¦s, la qual cosa transcendia tot l¡¯inter¨¨s cultural que pogu¨¦s tenir el centre¡±. Vinyes recorda que es vivia una tensi¨® gran i que, amb el canvi de mandat, els nous equips municipals van haver de fer un important esfor? ¡°de desc¨¤rrega pol¨ªtica i ideol¨°gica¡±.
En aquesta nova etapa es va convocar un concurs de direcci¨® ¡ªque va guanyar el 2017 l¡¯antrop¨°loga i muse¨°?loga Montserrat Iniesta¡ª i es va comen?ar a donar un nou perfil al centre, m¨¦s lligat a la reflexi¨® del fenomen de la mem¨°ria col¡¤lectiva, a la relaci¨® amb el ve?nat del barri, amb la resta de la ciutat i, tamb¨¦, amb certa voluntat d¡¯irradiaci¨® internacional.
La feina no va ser f¨¤cil, aix¨° queda clar. ¡°?s un espai complicat, per¨° aix¨°, m¨¦s que un problema, ¨¦s un repte¡±, reconeix Vinyes, per a qui la identitat del centre com a principal pol de la mem¨°ria i la hist¨°ria de Barcelona i Catalunya est¨¤ encara en construcci¨®. ¡°Les mem¨°ries no s¡¯han de sumar, sin¨® que han de dialogar, han d¡¯estar presents¡±, diu. M¨¦s enll¨¤ de batalles patrimonials i monumentals, per a ell l¡¯inter¨¨s del debat de la mem¨°ria consisteix a posar llum als processos de construcci¨®, investigar ¡°com es traspassen aquestes mem¨°ries¡±.
Menys monuments, m¨¦s fragilitats
Marta Mar¨ªn-D¨°mine, nova directora del centre des de finals d¡¯estiu del 2021, ¨¦s fidel a aquesta l¨ªnia d¡¯obertura i de mirada m¨²ltiple. Aquesta escriptora i investigadora, que va dirigir el Center for Memory and Testimony Studies a la Wilfrid Laurier University de Waterloo (Canad¨¤), valora aquesta pluralitat f¨ªsica i simb¨°lica del centre. ¡°La recepci¨® del p¨²blic que arriba al Born t¨¦ moltes perspectives: per a alguns ¨¦s un memorial, per a d¡¯altres ¨¦s un lloc d¡¯informaci¨® hist¨°rica o cient¨ªfica, i altres el visiten m¨¦s com un espai de recerca sobre la vida quotidiana de la ciutat¡±, explica.
Per Mar¨ªn-D¨°mine, ¨¦s important obrir espais de mem¨°ria menys institucionals, amb una aproximaci¨® menys can¨°nica. ¡°Un jaciment no pot detallar tota la hist¨°ria de la ciutat. Aix¨° s¨®n missatges pol¨ªtics, i la visi¨® de Catalunya no es pot cenyir a un any o una derrota¡±, diu. En conversa al seu despatx, explica que hi ha gent que es pensa que al centre encara ¡°fan 1714¡å, i que reben positivament que ara l¡¯espai vagi m¨¦s enll¨¤. ¡°Crec que el p¨²blic agraeix un lloc on debatre i reflexionar sobre mem¨°ries i accions culturals diverses. Recordem que aquest ¨¦s un indret que tamb¨¦ va formar part del paisatge de la vida de molta gent¡±, reflexiona.
Especialista en temes d¡¯exili, mem¨°ria, her¨¨ncies i oblit, la directora dona molta import¨¤ncia a la visi¨® rea?lista del m¨®n, a no deixar-nos enganyar per imaginaris que no van existir: ¡°No m¡¯agraden les mitificacions. La mem¨°ria a vegades genera nost¨¤lgia, i aix¨° fa por, perqu¨¨ la nost¨¤lgia mitifica massa¡±, diu.
L¡¯exposici¨® Altre fi. LA RESTA. Art i antifranquisme, comissariada per Amanda Cuesta i Nora Ancarola, i que es pot visitar fins al 16 d¡¯abril, ¨¦s una declaraci¨® de principis d¡¯aquesta nova etapa del centre amb Mar¨ªn-D¨°mine al capdavant. Un document sobre aquesta proposta parla de la voluntat d¡¯allunyar el centre de la idea de mem¨°ria com un monument gran i rotund, i de les ganes de treballar un relat ¡°fet a partir de fragilitats, desitjos i retalls, a escala humana, que defuig binarismes que superposen una viol¨¨ncia a una altra sense plantejar noves preguntes als nous temps¡±.
Mar¨ªn-D¨°mine tamb¨¦ vol filar xarxes, obrir portes i repensar com ens expliquem a nosaltres mateixos el que han viscut els nostres avantpassats. Per exemple, parla de les possibilitats culturals i art¨ªstiques que pot oferir el fet que el centre estigui al costat de l¡¯Estaci¨® de Fran?a, un lloc de mem¨°ria vital de molts barcelonins i barcelonines, molts d¡¯ells familiars de persones migrades que van arribar a Barcelona des del sud d¡¯Espanya a bord del tren anomenat popularment Sevillano a la recerca d¡¯un futur i una vida m¨¦s digna. I tamb¨¦ subratlla la mem¨°ria de fam¨ªlies que des d¡¯aquesta mateixa estaci¨® de Fran?a van agafar trens cap al nord, buscant arribar a diferents indrets d¡¯Europa, fugint de la guerra o la brutal repressi¨® del franquisme, o per trobar feina a f¨¤briques franceses, alemanyes o su?sses.
Sacsegar llocs comuns
En aquesta nova etapa, el centre vol ser un agent catalitzador, transformar-se en un espai urb¨¤ modelat pel patrimoni i la mem¨°ria sense l¨ªmits cronol¨°gics ni tem¨¤tics. Alguns exemples del tipus d¡¯activitats que s¡¯oferiran a curt i mitj¨¤ termini seran un mon¨°leg de la dramaturga Llu?sa Cunill¨¦ sobre la Barcelona que desapareix i una gran exposici¨® sobre la figura de Jorge Sempr¨²n, supervivent dels camps nazis, gran escriptor de temes de mem¨°ria i pol¨ªtic, que s¡¯est¨¤ preparant de cara al proper hivern. I tamb¨¦ hi ha en marxa una s¨¨rie d¡¯activitats de reflexi¨® amb el nom provisional de Per qu¨¨ la guerra?, lligades a l¡¯actualitat del ferotge conflicte entre Ucra?na i R¨²ssia i desenvolupades a partir de la correspond¨¨ncia entre Sigmund Freud i Albert Einstein a principis de la d¨¨cada dels trenta del segle passat, en un punt tenebr¨®s entre la Primera i la Segona Guerra Mundial.
¡°Volem oferir mem¨°ries del m¨®n que sacsegen els llocs comuns, que interpel¡¤len a tothom¡±, diu Mar¨ªn-D¨°mine. I per fer-ho la seva aposta ¨¦s parlar de la mem¨°ria a partir de l¡¯escriptura i l¡¯art. ¡°M¡¯interessa molt aquest to no dogm¨¤tic, de punt d¡¯interrogaci¨®, que no confronta, sin¨® que pregunta¡±, detalla.
Des de l¡¯Ajuntament de Barcelona, Jordi Rabassa, regidor de Mem¨°ria Democr¨¤tica, est¨¤ d¡¯acord en el fet que la mem¨°ria de la ciutat ha d¡¯oferir una mirada generosa. ¡°Com interpretem i veiem el passat no ha de tenir una limitaci¨® temporal ni nacional. Hem de pensar m¨¦s enll¨¤ de les fronteres estrictes, i interpretar els nostres passats en plural¡±, reflexiona.
Per Rabassa, el nou enfocament envers les pol¨ªtiques de mem¨°ria i la nova identitat del centre tamb¨¦ s¡¯exemplifiquen amb l¡¯exposici¨® de Cuesta i Ancarola, un projecte ¡°que demostra com les arts poden interactuar amb tot l¡¯edifici del Born, i tamb¨¦ amb el jaciment¡±, explica. Aix¨° s¨ª, el tamb¨¦ regidor de districte de Ciutat Vella reconeix que el Born ¨¦s un espai complex. ¡°?s un equipament in¨¨dit, amb un jaciment ¨²nic, del qual van sorgint noves informacions sobre la nostra ciutat. ?s un espai que ha de continuar investigant i coneixent el passat¡±.
Un dia s¨®n 40.000 anys
Diu el professor i historiador Ricard Vinyes que un dia s¨®n, en realitat, 40.000 anys. Avui som aqu¨ª els vius, en una relaci¨® ben llunyana amb aquells que caminaven, potser atribolats, en un territori com ara el nostre, mirant el mar, fa desenes de milers d¡¯anys, per¨° queda la seva petjada. I la seva ¨¦s tamb¨¦ la nostra hist¨°ria.
Una tarda de gener, en una sala petita del BCCM, se celebra un taller amb el nom Desarxivar la mem¨°ria sobre el conflicte, organitzat per l¡¯equip de mediaci¨® del centre. ?s una trobada gratu?ta, de menys de vint persones de perfils diversos que ¡ªcom d¡¯altres que ofereix el Born¡ª convida a pensar plegats sobre l¡¯experi¨¨ncia humana del conflicte i la resili¨¨ncia, i a imaginar maneres diferents de conviure.
En aquesta tarda d¡¯hivern no s¡¯arriba a parlar d¡¯un passat tan antediluvi¨¤ de m¨¦s de 40.000 anys, per¨° a la conversa del taller hi ha un acord tan rotund que cap de la vintena de les persones presents gosa dubtar: la hist¨°ria s¡¯esborrar¨¤ cada vegada m¨¦s de pressa.
Simona Malatesta, una de les professores del taller, explica que fa un temps va fer una xerrada a un grup d¡¯estudiants de Comer? i Economia i cap d¡¯ells havia sentit a parlar del moviment antiglobalitzaci¨® de finals del segle XX i principis del XXI, ¡°i aix¨° que va haver-hi una pel¡¤l¨ªcula de Hollywood que es deia La batalla de Seattle, i la protagonitzava Charlize Theron!¡±, va detallar, entre riallera i alarmada.
Llavors, com ens organitzem per explicar-nos els uns als altres qu¨¨ va viure, qu¨¨ va fer ¡ªi qu¨¨ no¡ª la nostra gent en successius temps passats? La resposta no ¨¦s senzilla, tot i que bona part de nosaltres estem fets de trossos d¡¯hist¨°ria. ¡°La mem¨°ria col¡¤lectiva, la mem¨°ria hist¨°rica i la veritat s¨®n conceptes diferents. No tothom parla en la mateixa dimensi¨®¡±, exposa S¨°nia Herrera al taller. Tot i les dificultats, quan parlem de mem¨°ria la intenci¨® hauria de ser ¡°recuperar, reconstruir, resignificar¡±, segons Herrera.
El perfil cultural del Born ha anat experimentant derives successives, per¨° ara, segons la directora Marta Mar¨ªn-D¨°mine, vol ser un ¡°lloc per pensar¡± adaptat a les pr¨¤ctiques c¨ªviques, reflexives i cr¨ªtiques d¡¯una ciutadania del segle XXI. Activitats com el taller Desarxivar la mem¨°ria sobre el conflicte conviden un grup de persones que fa cinc minuts no es coneixien a parar una mica i reflexionar conjuntament sobre el passat. Deia Susan Sontag que la mem¨°ria ¨¦s l¡¯¨²nica relaci¨® que podem mantenir amb els morts. Pensem, doncs, sobre aix¨°.