¡°Tenim un exc¨¦s d¡¯identificaci¨® en la mem¨°ria¡±

L¡¯escriptora Marta Mar¨ªn-D¨°mine (Barcelona, 1959) va marxar fa dues d¨¨cades al Canad¨¤ ¡°amb unes ganes terribles de deixar enrere amors i feina i l¡¯ambient petulant de l¡¯inici de segle, veritables devoradors de les ideologies d¡¯esquerres¡±. Aix¨ª ho va escriure el 2019 a Fugir era el m¨¦s bell que ten¨ªem (Club Editor), celebrat assaig sobre la seva biografia familiar. Mar¨ªn-D¨°mine va tornar l¡¯any passat a Barcelona per ser nomenada directora del Born Centre de Cultura i Mem¨°ria (BCCM). Avalada per una dilatada recerca acad¨¨mica, ha estat professora de Literatura Testimonial a la Universitat Laurier i directora del Centre per a l¡¯Estudi de la Mem¨°ria i el Testimoni d¡¯aquesta universitat canadenca.

Pregunta. Vost¨¨ ha afirmat que no voldria que Barcelona fos ¡°una ciutat del dolor¡±. A qu¨¨ es refereix?

Resposta. Aix¨° s¨®n frases que a una li surten en una roda de premsa. Jo no soc ning¨² per decidir qu¨¨ ¨¦s una ciutat. Les mem¨°ries que no formen part de la hist¨°ria oficial provenen d¡¯esdeveniments l¨ªmit, tr¨¤gics. Hi ha diverses maneres de transmetre aquesta mem¨°ria: una ¨¦s identificant-se de manera extrema amb la v¨ªctima; aix¨° genera un dolor permanent. L¡¯altra manera ¨¦s acceptar el present, acceptant tamb¨¦ la nostra responsabilitat com a col¡¤lectiu i la responsabilitat de bastir una altra societat en el present. Aix¨° ¨²ltim no ¨¦s dolor¨®s. La mem¨°ria no ens ha de fossilitzar com a societat, sin¨® que ha d¡¯incentivar el moviment.

P. Quines mem¨°ries no formen part d¡¯aquesta hist¨°ria oficial avui a Espanya i Catalunya?

R. Molt¨ªssimes, comen?ant per la dels gitanos, o la del col¡¤lectiu senegal¨¨s a Barcelona, que ¨¦s molt actiu. Tamb¨¦ m¡¯agradaria que el Born fos un centre obert a les mem¨°ries que no siguin estrictament catalanes o espanyoles. M¡¯agradaria organitzar el 2025 un conjunt d¡¯activitats per commemorar el genocidi armeni.

P. Pel que fa a la mem¨°ria del colonialisme, s¡¯ha plantejat explicar-ho donant veu als conciutadans procedents de l¡¯Am¨¨rica Llatina, les Filipines o ?frica?

R. Anem per aqu¨ª. Volem accedir-hi per la via de les associacions, tot i que aquestes no representen a tots. El Born ha de ser la caixa de resson¨¤ncia. Els hem de convidar, per¨° no com a v¨ªctimes. Per exemple, volem convidar uns escriptors guineans importants que viuen a Ciutat Meridiana perqu¨¨ donin forma a l¡¯her¨¨ncia del passat.

P. Com ser¨¤ la mem¨°ria de les generacions que han format part de la UE?

R. A Europa haurem de fer un exercici d¡¯humilitat, d¡¯escolta, per entendre que Europa est¨¤ canviant per aquests fluxos migratoris, ara potser quantitativament m¨¦s nombrosos. L¡¯Europa contempor¨¤nia no se¡¯n sortir¨¤ si no sabem recollir les hist¨°ries que arriben. Com ¨¦s, per exemple, que no coneixem les hist¨°ries dels colmados pakistanesos? Per mi s¨®n catalans. ?s que a vegades no en sabem ni el nom.

P. La grip espanyola va desapar¨¨ixer de la mem¨°ria col¡¤lectiva malgrat els estralls que va causar. Passar¨¤ el mateix amb la covid?

¡°Els nens que ens diuen que ho fem molt malament; hi hem de reflexionar, ens estem quedant sense utopies¡±

R. El 2023 volem fer, sota el lema ¡°Mem¨°ries del futur¡±, una reflexi¨® sobre el que ha obert aquesta pand¨¨mia pel que fa a la naturalesa i el canvi clim¨¤tic. Ara tenim uns nens, que no s¨®n ni adolescents, que diuen que ho estem fent molt malament i que no tenen futur. Som en un moment in¨¨dit a la hist¨°ria. Hi hem de reflexionar, perqu¨¨ aix¨° vol dir que ens hem quedat sense utopies. Crec que ja estem negant les conseq¨¹¨¨ncies de la pand¨¨mia. La consci¨¨ncia pel medi ambient no ha continuat. La facultat d¡¯oblidar de l¡¯¨¦sser hum¨¤ ¨¦s molt gran, i potser aix¨° tamb¨¦ ens fa viure. Hi ha un oblit necessari per viure. No podem tenir present en tot moment que som mortals.

P. S¡¯ha d¡¯anar ara m¨¦s amb compte en la gesti¨® de la mem¨°ria? Penso en els atacs que va patir al Born el 2016 l¡¯exposici¨® Franco, Vict¨°ria, Rep¨²blica, sobretot des del nacionalisme catal¨¤, que la considerava un ultratge al 1714.

R. Potser no s¡¯ha abordat de manera clara la dictadura, i la gent est¨¤ molt ressentida. El Congr¨¦s dels Diputats va recon¨¨ixer [EL 2002]el cop d¡¯estat de Franco com un acte criminal i de viol¨¨ncia, per¨° aquests actes de reconeixement pol¨ªtics, i per ara simb¨°lics, no han transcendit a la poblaci¨®. La mem¨°ria ¨¦s molt delicada, tenim un exc¨¦s d¡¯identificaci¨® en la mem¨°ria. La mem¨°ria la constru?m en el present. Si la considerem com un element base de la nostra identitat, pot passar de ser una ajuda per fer societat a ser una arma perillosa: ¡°Nosaltres vam ser aix¨ª en contra de vosaltres que ens vau fer aix¨°¡±. Hi ha un fenomen que m¡¯interessa, la generaci¨® dels que tenen 30 anys i que ha descobert que va tenir avis i ¨¤vies franquistes. Tenim en teatre El gegant del pi, de Pau Vinyals, o en dansa Rojos, de Miquel Barcelona. Hi ha gent que em pregunta qu¨¨ han de fer amb els quaderns que han trobat de l¡¯avi o l¡¯¨¤via franquista. Tot aix¨° serveix per trencar un tab¨², la visi¨® uniforme que tenim de la societat.