El canvi cultural dels seixanta

A comen?aments del 1965 es va celebrar un recital de can?¨® al Palau de la M¨²sica. El cap de cartell era Raimon. Hi eren alguns d¡¯Els Setze Jutges, dues solistes i dos grups de blues i rock. Els Quatre Gats, Els Tres Tambors. Aquests no van trigar gens a firmar contracte amb Edigsa, la companyia que pro?du?a la majoria dels discs en catal¨¤. Per¨° no es van entendre. Van haver de passar dos anys perqu¨¨ es distribu¨ªs el seu primer disc amb Belter. L¡¯...

A comen?aments del 1965 es va celebrar un recital de can?¨® al Palau de la M¨²sica. El cap de cartell era Raimon. Hi eren alguns d¡¯Els Setze Jutges, dues solistes i dos grups de blues i rock. Els Quatre Gats, Els Tres Tambors. Aquests no van trigar gens a firmar contracte amb Edigsa, la companyia que pro?du?a la majoria dels discs en catal¨¤. Per¨° no es van entendre. Van haver de passar dos anys perqu¨¨ es distribu¨ªs el seu primer disc amb Belter. L¡¯extended play s¡¯obria amb una pe?a que ¨¦s un concentrat de l¡¯¨¨poca: ¡®Roman?o del fill de v¨ªdua¡¯. La m¨²sica era el ¡®Tombstone blues¡¯ de Dylan i la lletra era una adaptaci¨® d¡¯un poema sat¨ªric de Pere Quart.

La can?¨® de Dylan ja ¨¦s la del visionari beat que furga la part fosca de la cultura nord-americana i occidental. La versi¨® del quartet catal¨¤, amb Albert Batiste fent d¡¯int¨¨rpret i replicant el fraseig dylani¨¤, ¨¦s tota una altra cosa: la caricatura d¡¯un pijo barcelon¨ª, un fill de la menestralia catalana que viu l¡¯hedonisme de la societat capitalista del desarrollismo. El morda? Pere Quart, des de l¡¯¨°ptica ir¨°nica d¡¯un catalanisme costumista, no s¡¯havia oblidat cap detall per fer-ne befa. Que si la roba, que si la m¨²sica que escolta o els electrodom¨¨stics que compra, que si els viatges a Perpiny¨¤ per veure stripteases o les escapades a Lloret per fer bronzo. Sembla l¡¯estereotip de la gauche divine quan nom¨¦s feia quatre dies que s¡¯havia obert la discoteca Bocaccio. La tornada ¨¦s la pera: ¡°per¨° soc catalanista / i a casa, amb la mam¨¤, / quan no hi ha visita, / parlo sempre en catal¨¤¡±.

A Destino els van entrevistar. La conversa captura una pila dels signes del temps. Albert Batiste diu que el seu p¨²blic s¨®n estudiants universitaris, per¨° voldrien arribar al poble: ¡°esa gente que hoy casi ¨²nicamente se gasta el dinero en discos de Raphael y de Joan Capri¡±. Expliquen que Raimon ¨¦s qui m¨¦s els agrada, per¨° detecten qu¨¨ podria representar Serrat. ¡°Si hubiera radio y prensa catalana, ser¨ªa m¨¢s famoso que Raphael¡±. S¨®n plenament conscients, dit d¡¯una altra manera, que no hi ha cultura de masses moderna en catal¨¤. El periodista que els entrevista, en canvi, els caracteritza com uns joves de la seva ¨¨poca. Queda clar quan entrevista Jordi Batiste, el guitarra: ¡°Chapa pacifista y camisa de fantas¨ªa, lleva el pelo muy largo¡±. Al cap de quatre dies, al Festival Folk del parc de la Ciutadella, Maria del Mar Bonet va cantar vestida com una noia que passeg¨¦s pels carrers de San Francisco durant l¡¯estiu de l¡¯amor.

Al moviment escolta est¨¤ dedicat un dels reportatges m¨¦s interessants del llibre ¡®Seixantisme¡¯

Refugi escolta

L¡¯entrevistador destaca un tret de Jordi Batiste que comparteix amb Gabriel Jaraba, el bateria del grup: tots dos provenien de l¡¯escoltisme. Al moviment escolta est¨¤ dedicat un dels reportatges m¨¦s interessants de Seixantisme. Per documentar-se, Marta Vallverd¨² va entrevistar precisament Gabriel Jaraba. ?s un cas del qual pot fer-se¡¯n una certa categoria. El seu pare, aragon¨¨s, treballava de cambrer; la seva mare, valenciana, era cosidora. Era una fam¨ªlia humil que vivia al Poble-sec. Als 12 anys s¡¯inscriu a l¡¯agrupament Sant Eugeni de l¡¯Esquerra de l¡¯Eixample. ¡°Descobrir l¡¯escoltisme va ser com obrir una porta a la caixa tancada que era el seu barri llavors, i poder entrar en contacte amb el pa¨ªs i la llengua catalana, trobar noves possibilitat humanes i culturals amb les quals va saber avan?ar¡±.

Pocs espais van afavorir tant la capil¡¤laritzaci¨® del codi ¨¨tic del nou catalanisme, adaptat als canvis dels seixanta, com el moviment escolta. Quan l¡¯esgl¨¦sia encara ocupava un lloc social fonamental, malgrat que l¡¯accelerada secularitzaci¨® ja estava en marxa, l¡¯escoltisme, sintonitzat amb l¡¯esperit conciliar, canviava junt amb el temps. Deixava de ser una activitat dirigida cap al refor?ament d¡¯una personalitat basada en la lleialtat i la disciplina per passar a fonamentar l¡¯esperit d¡¯equip. Vallverd¨² ho evidencia resseguint els can?oners editats per confraternitzar als focs de camp. Experimentar aquest canvi de valors en catal¨¤ era a l¡¯abast dels universitaris que anaven als concerts d¡¯Els Tres Tambors o llegien els llibres d¡¯assaigs que publicava Edicions 62, per¨° no era gens f¨¤cil fer-ho per l¡¯home del carrer, que cantava Quico Pi de la Serra, el que escoltava Raphael¡±, posem per cas.

Aqu¨ª s¡¯havia produ?t l¡¯esvoranc m¨¦s b¨¨stia i diria que ning¨² l¡¯ha raonat millor que l¡¯August Rafanell de La destrucci¨® del catal¨¤ durant el franquisme (reprodu?t al volum Not¨ªcies d¡¯abans d¡¯ahir). ¡°A la d¨¨cada dels seixanta es tanca el cicle de normalitzaci¨® del castell¨¤ entre els catalans¡±, ¡°la irrupci¨® de la cultura de masses, tota en castell¨¤, va acabar de decantar la balan?a en favor de la llengua forta. I ara m¨¦s que mai la llengua forta era la m¨¦s difosa¡±. La paradoxa, tal com mostra Vallverd¨², ¨¦s que simult¨¤niament algunes elits conscienciades van iniciar i consolidar el proc¨¦s de refundaci¨® p¨²blica d¡¯una cultura nacional catalanista empeltada en la modernitat. No ho formula amb aquestes paraules, per¨° aquesta ¨¦s la hip¨°tesi de Seixantisme: explicar un proc¨¦s cultural de normalitzaci¨® des de dalt.

Idees dels mandarins

Durant m¨¦s de deu anys la professora Vallverd¨² ha publicat reportatges d¡¯hist¨°ria cultural dels seixanta a la revista L¡¯Aven?. Ara que els ha aplegat i repensat, queda clar que tenim entre les mans la cartografia m¨¦s completa sobre el desplegament de la cultura del catalanisme durant aquella d¨¨cada que va ser disruptiva a tot Occident. Al pr¨°leg Juli¨¤ Guillamon la clava: ¡°ser¨¤ una refer¨¨ncia indiscutible¡±. Vallverd¨² parla d¡¯una cultura, per¨° no de tota l¡¯elaborada aleshores a Catalunya. Tamb¨¦ n¡¯hi havia de regionalista oficial o d¡¯una esquerra poc visibilitzada al llibre, o la d¡¯alternativa en castell¨¤. Per¨°, malgrat l¡¯encotillament dictatorial, no n¡¯hi havia cap que tingu¨¦s un afany d¡¯hegemonia tan evident com un catalanisme decantat cap al progressisme. I aix¨ª s¡¯ent¨¦n el triple salt mortal que fa l¡¯autora vinculant el seixantisme al Proc¨¦s.

El prop¨°sit de Marta Vallverd¨² ¨¦s explicar un proc¨¦s cultural de normalitzaci¨® des de dalt

Els mandarins del moviment aqu¨ª compareixen tots: Bohigas, Castellet, Cirici o Molas. Tamb¨¦ els ide¨°legs: Benet, Fuster, Pujol. Naturalment, les plataformes emblem¨¤tiques, amb les crisis de creixement que van sofrir: des d¡¯Edicions 62 a Serra d¡¯Or, passant per Edigsa, ?mnium Cultural o les galeries d¡¯art del carrer Consell de Cent. No manquen algunes fites: la Caputxinada, el concert de Raimon a l¡¯Institut Qu¨ªmic de Sarri¨¤ (4.000 espectadors!) o la trobada a EINA dels intel¡¤lectuals barcelonins amb els italians del Gruppo 63. Per¨° all¨¤ on el llibre agafa m¨¦s volada ¨¦s quan mostra com van substanciar-se dos dels discursos basals del nou catalanisme progressista: el territorial i l¡¯identitari. Va ser aleshores quan es va comen?ar a produir ideologia per defensar l¡¯exist¨¨ncia dels Pa?sos Catalans, divulgada sobretot a trav¨¦s de la megal¨°mana Gran Enciclop¨¨dia Catalana. Tamb¨¦ va ser en aquell moment, entre Candel i Pujol, que es va formular el mite constituent de la Catalunya democr¨¤tica que era la utopia d¡¯¡±un sol poble¡±.

Deia fa un moment que el llibre descriu una normalitzaci¨® ideada per les elits. Pel que fa a la cultura entesa en un sentit convencional, ¨¦s aix¨ª. Per¨° Seixantisme t¨¦ la virtut d¡¯eixamplar la noci¨® de cultura per mostrar dos altres ¨¤mbits que, a la llarga, van ser m¨¦s rellevants a l¡¯hora de tapar l¡¯esvoranc provocat per la dictadura. Un ja l¡¯he esmentat: el moviment escolta. L¡¯altre ¨¦s la creaci¨® de l¡¯escola de mestres Rosa Sensat, amb Marta Mata com a referent i amb una acci¨® pedag¨°gica que dissolia el monstre pedag¨°gic del nacionalcatolicisme. Aquest cap¨ªtol ¨¦s molt important. Emociona descobrir la vocaci¨® docent de professors de la generaci¨® que venia dels dies republicans, ¨¦s fascinant comprovar les discussions que a finals de la d¨¨cada preludiaven les tensions que es viurien dins del catalanisme. Una esquerda de profund significat pol¨ªtic.

Llengua liter¨¤ria

Gaireb¨¦ alhora que es distribu?a el primer disc d¡¯Els Tres Tambors, la revista Serra d¡¯Or va concedir per primera vegada els seus premis literaris. A l¡¯hora d¡¯escollir les millors obres del 1966, el jurat va encertar de ple: El quadern gris de Josep Pla, El carrer de les Cam¨¨lies de Merc¨¨ Rodoreda i Teoria dels cossos de Gabriel Ferrater. Unes mem¨°ries en forma de dietari, una novel¡¤la que narra una espantosa baixada als inferns de la feminitat i els versos d¡¯amor i erotisme m¨¦s vius de tota la postguerra. En principi, tres llibres que no tenien res a veure l¡¯un amb l¡¯altre, per¨° hi ha un aspecte que els unia i que era fonamental: eren casos d¡¯actualitzaci¨® reeixida del catal¨¤ literari per connectar els lectors amb la millor literatura a trav¨¦s d¡¯una llengua viva, rica i aut¨¨ntica. Era la via m¨¦s directa perqu¨¨ la literatura catalana guany¨¦s nou p¨²blic.

No posar-ho prou en valor em sembla el principal problema de Seixantisme. A l¡¯hora de parlar de la literatura del per¨ªode, Vallverd¨² reconstrueix el doctrinarisme del realisme hist¨°ric com a proposta m¨¦s rellevant. No va anar per aqu¨ª. Una cosa ¨¦s que ¡°els controladors oficials de la cultura catalana¡± ¡ªJoan Ferrat¨¦ dixit¡ª volguessin entronitzar aquella est¨¨tica caduca, i una altra de molt diferent ¨¦s la realitat dels fets. No es pot dissimular la migradesa intel¡¤lectual del relat que van construir Molas i Castellet, ni, sobretot, la manca de valor de les obres que l¡¯havien d¡¯avalar. I no ¨¦s ¨²nicament una q¨¹esti¨® de perspectiva hist¨°rica, perqu¨¨ ja ho deia ben clar Gabriel Ferrater en les confer¨¨ncies que va fer entre 1965 i 1967 i que s¡¯han recollit al Curs de Literatura Catalana Contempor¨¤nia: un llibre central per comprendre la complexitat de la pr¨°pia tradici¨® i clarificador a l¡¯hora de mostrar les limitacions de la cultura nacional, i que estranyament Vallverd¨² ni esmenta.