L¡¯aigua negra

De vegades, la literatura va b¨¦ per expressar el que no es pot expressar tan b¨¦ de viva veu, o de manera ordin¨¤ria, perqu¨¨ ens fa vergonya, o no volem caure en la simple pornografia o, m¨¦s ben dit, perqu¨¨ ens fa l¡¯efecte que certs misteris de l¡¯exist¨¨ncia, certes vicissituds, necessiten una altra modulaci¨® del llenguatge ¡ªper ser presentades o pressentides, per fer-los honor o un judici sumari¡ª, una modulaci¨® m¨¦s po¨¨tica, o bistur¨ªnica, obscurantista, enrevessada, aquells estils, ja ens entenem. De vegades sembla, tamb¨¦, que ni el llenguatge mateix arriba a donar prou de si per explicar segons qu¨¨, i doncs, perqu¨¨ hi ha objectes d¡¯avalua?ci¨® tortuosa. Davant de tot aix¨°, esclar, no cal afectar-se m¨¦s del compte, per¨° convindrem que la literatura, el raig de paraules que projecta al m¨®n, sovint fa llum als racons d¡¯habitud menys il¡¤luminats, menys emparaulats, als plecs m¨¦s rec¨°ndits de la fam¨ªlia humana.

?s veritat, tanmateix, que, si aquests replecs s¨®n a les fosques, ¨¦s perqu¨¨ a la majoria ja li est¨¤ b¨¦. L¡¯incest, el canibalisme, tota mena de vio?l¨¨ncies, d¡¯actituds i d¡¯idees ¡°estranyes¡±, aquestes endergues es desen al quarto social dels mals endre?os morals. Ara b¨¦, la porta no queda mai tancada del tot i, per sotjar endins, tenim la literatura. He llegit llibres que hi feien cap i que m¡¯han trasbalsat, i no precisament pel seu grau de clar¨ªcia, sin¨® pel g¨¨nere de representaci¨® amb qu¨¨ m¡¯han envilit. Recordo tenir aquesta sensaci¨® amb Thomas l¡¯obscur (Fl?neur, 2019), de Maurice Blanchot, tradu?t per Arnau Pons. L¡¯autor el va reescriure durant vint anys, un destil¡¤lat que deixa el llenguatge al llindar d¡¯un pur¨¦ commovedor, un l¨ªquid po¨¨tic que t¡¯ofega el cap i se te l¡¯end¨² a llocs poc transitats i enigm¨¤tics.

L¡¯incest, el canibalisme, tota mena de vio?l¨¨ncies, d¡¯actituds i d¡¯idees ¡°estranyes¡±, aquestes endergues es desen al quarto social dels mals endre?os morals

Ara m¡¯ha tornat a passar. No s¨¦ si Arnau Pons tendeix a buscar textos de la corda herm¨¨tica, per¨° he llegit la seva espl¨¨ndida traducci¨® de L¡¯home que seu al passad¨ªs (Afers, 2023), de Marguerite Duras, publicat el 1962 i canviat de dalt a baix el 1980. Una altra gestaci¨® lenta, un nou trastocament, una altra embosta de paraules que es converteixen en una aig¨¹eta verinosa, que t¡¯embriaga, que et fa tremolar, que t¡¯inunda d¡¯imatges que no havies vist mai al c¨°rtex ¡ªamb els ulls girats endins, un altre efecte d¡¯aquesta esp¨¨cie de literatura.

Pons acompanya la traducci¨® amb un ep¨ªleg magn¨ªfic. Podent-lo llegir vosaltres, seria absurd, aqu¨ª, explicar gaire res d¡¯aquest llibre de la Duras. S¨ª que dir¨¦, per¨°, que l¡¯escriptora i cineasta francesa se situa i us situa en una posici¨® inc¨°moda, fant¨¤stica, la d¡¯haver d¡¯endevinar, quasi per osmosi amb el text, que s¡¯hi aborda una cosa terrible, fosqu¨ªssima, i tan real, tan at¨¤vica i, alhora, tan amagada de la nostra condici¨® l¨ªquida, que potser l¡¯¨²nica manera d¡¯expressar-la era escriure-la i descriure-la com ho va fer ella. Pons hi afegeix una bona arqueologia i bones claus de lectura, s¨ª, per¨° el m¨¦s important ¨¦s que connecta l¡¯afluent durasi¨¤ amb el riu mare del misteri m¨¦s misteri¨®s de tots, nosaltres.