¡°Vivim de la ressaca de Buenavista, per¨° mai vam pretendre ser una c¨°pia¡±

Antonio Castej¨®n va anar a un concert de la Sala Jamboree de Barcelona a veure un trobador cub¨¤ el 1996. Aix¨ª es referien a Compay Segundo en la seva primera actuaci¨® a la ciutat un any abans de consagrar-se com una llegenda d¡¯aquest g¨¨nere musical juntament amb artistes com Omara Portuondo o Ibrahim Ferrer arran de la publicaci¨® de Buenavista Social Club. Sis anys despr¨¦s d¡¯aquella nit, aquest barcelon¨ª, ja impregnat des de fa temps pel folklore sud-americ¨¤, va fundar Son de la Rambla acompanyat per la guitarra i diversos amics de l¡¯estudiantina. Molts altres han passat per aquest octet de refer¨¨ncia a Barcelona que ha girat per tots dos costats de l¡¯Atl¨¤ntic, impulsat per l¡¯onada que va desencadenar l¡¯¨¤lbum orquestrat per Ry Cooder. Als seus 79 anys, Castej¨®n no concep la seva agrupaci¨® com un ress¨° nost¨¤lgic d¡¯aquella ¨¨poca: ¡°Vivim de la ressaca de Buenavista, per¨° mai vam pretendre ser-ne una c¨°pia¡±. Les dues d¨¨cades d¡¯activitat, complertes al desembre, reflecteixen el llegat d¡¯influ¨¨ncies entre la cultura cubana i la catalana. De l¡¯orquestra de Xavier Cugat a les pel¡¤l¨ªcules del Hollywood mut, de la febre del bolero d¡¯Antonio Ma?ch¨ªn a la Barcelona de la postguerra a la recuperaci¨® de les havaneres pels descendents indians als seixanta.

Castej¨®n, economista de formaci¨®, ¨¦s un dels ¡°m¨²sics emp¨ªrics¡± que componen aquesta banda amb graduats en enginyeria, economia o periodisme. No saben llegir una partitura, per¨° porten gaireb¨¦ un ter? de la seva vida tocant a Son de la Rambla. Mentre que el m¨ªtic disc Buenavista es va gravar a l¡¯Havana, ell i els seus companys van viatjar al punt contrari de l¡¯illa, a Santiago, per enregistrar Pl¨¢tano maduro. El seu ¨²nic ¨¤lbum publicat va ser engendrat despr¨¦s de diversos anys de peregrinaci¨® al bressol del son. ?s aqu¨ª on van plasmar les bases del seu estil: himnes interpretats de forma m¨¦s ortodoxa com ¡®El carretero¡¯, versions en catal¨¤ de temes cl¨¤ssics com ¡®La Negra Tomasa¡¯ i composicions pr¨°pies com ¡®Pl¨¢tano maduro¡¯. ¡°Vam comen?ar tocant cobles com ¡®Maria la Portuguesa¡¯ a La Casa de la Trova de Santiago, i acabem interpretant can?ons cubanes que van acabar ballant els mateixos santiagueros¡±.

Un d¡¯aquests temes, ¡®L¨¢grimas negras¡¯, sona de fons durant l¡¯entrevista al bar ?Ra?m, un local centenari de Gr¨¤cia que imita la decoraci¨® d¡¯aquella Casa de la Trova, un temple de la m¨²sica cubana. Luis Pantin marca inconscientment el ritme amb les mans de 68 anys sobre la cama. L¡¯encarregat dels bongos de la banda es va incorporar el 2009 i ¨¦s l¡¯¨²nic membre nascut a l¡¯illa. ¡°No es deixaven cubanitzar, tocaven molt espanyol¡±, fa broma aquest enginyer naval jubilat.

Per a Pantin, aquest ¡°sonar gallec¡± marcat per unes s¨ªncopes i uns contratemps tan propis dels ritmes llatins, als quals els costa arribar de vegades, s¨®n les bases del seu ¡°ramblisme¡±. Aquest mateix ramblisme que al llarg dels anys els ha perm¨¨s girar per la seva Cuba natal o per festivals internacionals com el Tempo Latino a Fran?a. Tot i aix¨°, el record que conserva millor va succeir en un concert de la festa indiana a la pla?a de Begur. ¡°Hi havia molts joves cubans ballant, estaven que es mo?rien! Quan veus la gent de la teva terra aix¨ª, com ho valoren¡­ ¨¦s incre?ble¡±.

L¡¯altre pilar de la percussi¨® en Son de la Rambla ¨¦s Carlos Romagosa, amb les seves claus. ¡°Soc un amant del ?j?azz, per¨° no m¡¯agrada que la gent s¡¯estigui quieta al seient¡±. Per a aquest giron¨ª de 79 anys, nom¨¦s hi ha una manera d¡¯acabar els concerts: amb el p¨²blic aixecat de les cadires i movent els malucs. Aqu¨ª hi ha un dels ingredients de la seva exitosa longevitat. ¡°Es nota que som un grup d¡¯amics, ens coneixem des de fa mil anys. Hi pot haver grups que toquin millor, per¨° guanyem en entusiasme, ho transmetem al p¨²blic, tant si s¨®n joves com turistes. Deuen pensar: ¡°Aquests vells fan el pallasso i s¡¯ho passen b¨¦, algun podria ser el meu avi¡±. A Romagosa li surt ¡°la vena revolucion¨¤ria¡± en fer balan? dels vint anys de traject¨°ria com a ambaixadors no reconeguts d¡¯aquesta expressi¨® musical: ¡°A l¡¯escenari fem cultura, expliquem les can?ons i tot all¨° que les envolta. Som el darrer basti¨® del son¡±.

¡°Son de la Rambla s¡¯ha convertit en un tros de Cuba¡±, assegura Arsenio Rodr¨ªguez, historiador de l¡¯Havana establert des de fa m¨¦s d¡¯una d¨¨cada a Barcelona. ¡°Per¨° no va apar¨¨ixer per casualitat¡±. Per a l¡¯autor de La m¨²sica cubana al cinema americ¨¤ i europeu (Muntaner), ¡°no es pot pensar la hist¨°ria de Catalunya sense pensar en la de Cuba¡±, especialment marcada pels lla?os comercials iniciats a finals del segle XVIII.

Tot i que la majoria dels ramblers supera els setanta anys, la seva activitat continua sent igual d¡¯intensa. L¡¯Hotel Palace i la sala Harlem de Barcelona els tenen fitxats com a banda resident un cop al mes des de fa m¨¦s d¡¯una d¨¨cada. Fins i tot Harlem els ha demanat duplicar la freq¨¹¨¨ncia de concerts. Entre els 524 anys que sumen tots plegats, la mitjana es rebaixa gr¨¤cies al contrabaixista Carlos Quesada i la trompetista Bindi Clemens, tots dos de 42. S¨®n les incorporacions que garanteixen aquest viatge d¡¯anada i tornada entre les influ¨¨ncies musicals de les dues cultures.