¡®Vides i doctrines dels fil¨°sofs m¨¦s il¡¤lustres, vol. III¡¯, de Di¨°genes Laerci: L¡¯indiscret encant de la biografia

La biografia ¨¦s un g¨¨nere literari que es defineix per la seva indiscreci¨®, per la llibertat del bi¨°graf de no explicar tan sols all¨° que conv¨¦ d¡¯explicar (aix¨° ja ho fa l¡¯hagiografia), de no dir nom¨¦s all¨° que conv¨¦ dir, de no callar sobre all¨° que sovint el biografiat voldria silenciar o que fos oblidat. La bona biografia t¨¦ la virtut d¡¯acostar-nos les vides de persones amb els seus llums i ombres, de mostrar-nos que una vida aut¨¨ntica ¨¦s sempre una vida pintada en clarobscur, d¡¯homes i dones que tant creen un excels sistema filos¨°fic com s¡¯enamoren d¡¯heteres, s¨®n una calamitat com a pares o...

La biografia ¨¦s un g¨¨nere literari que es defineix per la seva indiscreci¨®, per la llibertat del bi¨°graf de no explicar tan sols all¨° que conv¨¦ d¡¯explicar (aix¨° ja ho fa l¡¯hagiografia), de no dir nom¨¦s all¨° que conv¨¦ dir, de no callar sobre all¨° que sovint el biografiat voldria silenciar o que fos oblidat. La bona biografia t¨¦ la virtut d¡¯acostar-nos les vides de persones amb els seus llums i ombres, de mostrar-nos que una vida aut¨¨ntica ¨¦s sempre una vida pintada en clarobscur, d¡¯homes i dones que tant creen un excels sistema filos¨°fic com s¡¯enamoren d¡¯heteres, s¨®n una calamitat com a pares o marits o fins i tot abracen una mort estramb¨°tica.

De Di¨°genes Laerci no en sabem gaireb¨¦ res; per no saber, no sabem amb precisi¨® ni quan va viure, probablement entre els segles II i III; de si era d¡¯aqu¨ª o si va treballar all¨¤, potser a Alexandria, on li hauria estat molt f¨¤cil accedir a la llista inacabable d¡¯obres que cita a les seves sucoses vides dels fil¨°sofs m¨¦s il¡¤lustres. ?s molt probable que form¨¦s part d¡¯aquell formidable corrent cultural conegut com a Segona Sof¨ªstica, enyorada sempre del passat glori¨®s de la Gr¨¨cia antiga i erudita d¡¯un saber enciclop¨¨dic com pocs altres corrents culturals de la hist¨°ria de la humanitat. Per no saber no sabem quines van ser les seves conviccions filos¨°fiques, si va ser peripat¨¨tic o estoic, si b¨¦ ¨¦s veritat que sovint el traeix la seva simpatia per l¡¯hedonisme d¡¯Epicur, per l¡¯escepticisme de Pirr¨®, per l¡¯incommensurable Plat¨® o pels c¨ªnics, conservats en bona part gr¨¤cies a Di¨°genes Laerci. Aquesta obscuritat total sobre la seva persona ha estat, per¨°, il¡¤luminada per l¡¯hel¡¤lenista Sergi Grau, editor i analista amb escalpel de Vides de Di¨°genes Laerci i dels t¨°pics biogr¨¤fics que vertebren aquesta gran obra.

Les vides i doctrines dels fil¨°sofs m¨¦s il¡¤lustres tenen la virtut de bona part de les obres de la Segona Sof¨ªstica: transformar, mitjan?ant una paraula f¨¨rtil, l¡¯erudici¨® en divulgaci¨®, en una narraci¨® apassionada i apassionant sobre la imatge del fil¨°sof i de l¡¯activitat filos¨°fica de pensadors il¡¤lustres o amb menys llustre, des d¡¯un Plat¨® o un Arist¨°til a un Espeusip o un Teofrast. El seu m¨¨rit, que no ¨¦s poc, ¨¦s fer d¡¯un petit fet particular, m¨¦s o menys curi¨®s, m¨¦s o menys escandal¨®s de la vida ¨ªntima d¡¯alg¨², un fet revelador del car¨¤cter i tarann¨¤ d¡¯una persona.

L¡¯indiscret encant de la biografia permet fer els gegants de la filosofia grega m¨¦s humans, fins i tot massa humans, persones que cauen de cara dins un clot per quedar-se esbala?des en observar absortes el cel sota la resplendor de les estrelles, com Tales de Milet; que disposen al seu testament la manumissi¨® de la seva esclava, com Plat¨®; o que s¨®n pares d¡¯un fill tingut amb una concubina, com Arist¨°til amb Nic¨°mac. Di¨°genes Laerci va ser sensible a la perspectiva de g¨¨nere explicant la vida de la fil¨°sofa c¨ªnica Hip¨¤rquia ¡ªla mateixa que va abandonar la llan?adora i la va canviar per l¡¯educaci¨®, un b¨¦ preferible davant del temps que hauria perdut al teler¡ª i tamb¨¦ es va servir per a les seves biografies dels treballs de la fil¨°sofa P¨¤mfila d¡¯Epidaure.

Ja tenia uns anys la traducci¨® d¡¯Antoni Piqu¨¦ Angordans d¡¯una obra preuada per Montaigne i Nietzsche, el n¨²mero 50 d¡¯aquella aut¨¨ntica i necess¨¤ria biblioteca en catal¨¤ que va ser la col¡¤lecci¨® ¡°Textos Filos¨°fics¡± de l¡¯Editorial Laia. Per¨° l¡¯edici¨® de Sergi Grau s¨®n paraules majors, paraules de fil¨°leg amb maj¨²scula tant pel que fa a l¡¯edici¨® en grec com a l¡¯espl¨¨ndida traducci¨® catalana, un bon h¨¤bit de fil¨°leg capa? de traduir tant vides com antologies obitu¨¤ries de fil¨°sofs.