L¡¯¨²ltima bomba de Nietzsche

Quan a Europa, amb Kant i Hegel, es van acabar les filosofies ¡°sistem¨¤tiques¡±, el panorama filos¨°fic va quedar desarticulat i a la deriva. Va n¨¦ixer, d¡¯una banda, la filosofia cr¨ªtica contra Hegel ¡ªl¡¯anomenada ¡°esquerra hegeliana¡±, de la que acabaria formant part el mateix Marx¡ª, i d¡¯altra banda la filosofia err¨¤tica, quasi sempre tirant al pessimisme, i m¨¦s tard al nihilisme, de la que forma part Schopenhauer ¡ªl¡¯autor que va deixar una empremta m¨¦s clara en l¡¯obra de Nietzsche¡ª i despr¨¦s Nietzsche, ell mateix.

El pensament filol¨°gico-filos¨°fic del romanticisme alemany havia inaugurat una forma de ¡°fer filosofia¡± que no solament va ser antisistem¨¤tica ¡ªel pensador escriu en el llibre de qu¨¨ parlem avui: ¡°La voluntat de sistema ¨¦s una manca d¡¯honestedat¡±¡ª sin¨®, endem¨¦s, en forma d¡¯aforismes i fragments ¡ªtamb¨¦ her¨¨ncia dels moralistes francesos¡ª, que ¨¦s un altre dels deixants que recull el nostre autor.

Hi ha uns quants llibres d¡¯a?quest fil¨°sof que van m¨¦s o menys ¡°de dalt a baix¡±, amb cap i peus i amb cara i ulls, i ¨¦s un fet que el fil¨°sof havia assolit una clara institutio en el m¨®n de la filologia cl¨¤ssica ¡ªque ¨¦s el que va professar a Basilea¡ª, i que, per b¨¦ que algunes de les seves tesis sobre mitologia grega, com l¡¯oposici¨® radical entre l¡¯apol¡¤lini i el dionis¨ªac ¡ªen parl¨¤vem a l¡¯article de la setmana passada¡ª, van quedar aviat desacreditades, d¡¯altres llibres primerencs seus, com les Consideracions intempestives o Hum¨¤, massa hum¨¤, s¨®n llibres que tenen alguna cosa a veure amb el discurs filos¨°fic m¨¦s escampat a la tradici¨® del continent: una tradici¨® que devia interessar-li, altrament no hauria comen?at la seva obra amb opuscles i llibres dedicats a la filosofia grega, com encara fa en el nostre llibre d¡¯avui: Frie?drich Nietzsche, El crepuscle dels ¨ªdols, traducci¨® de Manuel Carbonell (Adesiara, Martorell, 2022).

Per¨° Nietzsche no va trigar a derivar cap a pronunciaments enormement radicals en llibres genials per¨° estramb¨°tics, com ho va ser tot el que va escriure m¨¦s endavant. Havent minat els fonaments de la metaf¨ªsica occidental, havent anorreat la moral i la fe cristianes, havent rebentat gaireb¨¦ tot el que s¡¯havia escrit en el camp de la filosofia fins al seu moment, i cregut que era l¡¯hora de procedir a la reversi¨® absoluta de tots els valors heretats de la civilitzaci¨® occidental, Nietzsche va escriure una obra atu?dora i revolucion¨¤ria, que ¨¦s prou coneguda de tothom.

L¡¯¨²ltim dels llibres que va confegir, just abans de l¡¯ensulsiada psicol¨°gica que el va afectar fins a la mort, va ser El crepuscle dels ¨ªdols, que, d¡¯entrada, mostra en el t¨ªtol, un cop m¨¦s, la seva cr¨ªtica de l¡¯obra de Wagner, a qui havia admirat molts anys enrere. En aquest ¡°crepuscle¡± ?¡ªal qual cal sumar tots els manifestos filos¨°fics pessimistes, si no nihilistes, que es van produir despr¨¦s, que van de La decad¨¨ncia d¡¯Occident, d¡¯Oswald Spengler, al llibre firmat per Tr¨ªas i Argullol, El cansancio de Occidente¡ª, fet d¡¯apartats heterogenis i amb arguments diversos, Ni?etz?sche apuntalava la seva (callada) admiraci¨® per Hobbes (¡°l¡¯home ¨¦s un llop per a l¡¯home¡±), passava igualment per damunt de Spinoza ¡ªper a qui tot ¨¦s subst¨¤ncia divina en el m¨®n, i, per tant, no hi ha a la terra ni b¨¦ ni mal, perqu¨¨ aix¨° seria contradictori amb la invariabilitat de D¨¦u¡ª i es convertia, en aquest llibre que val com un resum de tota la seva obra, en un fil¨°sof descregut, que nom¨¦s tenia fe en la ¡°pot¨¨ncia¡± dels ¨¦ssers humans per esdevenir persones amb una sobirania intel¡¤lectual que el gran desplegament de l¡¯¨¨poca burgesa, que ¨¦s el seu temps, havia comen?at a situar en el lloc d¡¯una rel¨ªquia: d¡¯aqu¨ª el seu menyspreu de la plebs i la creen?a en un ¨¦sser sobir¨¤ (sensualment i intel¡¤lectualment), extrem que no t¨¦ res a veure amb all¨° que els nacionalsocialistes van entendre per ¡°voluntat de poder¡±, tot per culpa d¡¯una germana est¨°lida i amiga de Hitler, Elizabeth: una tra??ci¨® al pensament de Nietzsche, que perdura.

?s veritat, aix¨° s¨ª, que Nietzsche propugnava el naixement d¡¯una ¡°aristocr¨¤cia de l¡¯esperit¡±, no de sang, ni de toga, ni de poder pol¨ªtic (com Flaubert, per exemple), com a ¨²nic remei contra la moral cristiana ¡ªuna ¡°moral d¡¯esclaus, deia¡ª, postulava la ja esmentada ¡°transmutaci¨® de tots els valors¡± (¡°Umwertung aller Werte¡±), considerava que si el capitalisme i l¡¯hegemonia de la burgesia volien prosperar, havia de ser amb l¡¯apriori que els treballadors sempre fossin esclaus, perqu¨¨ redimir-los nom¨¦s podia portar a fer m¨¦s nodrida la massa dels mediocres en el m¨®n.

Vet aqu¨ª un llibre, doncs, tan aconsellable com les millors p¨¤gines dels altres dos grans revolucionaris dels sistemes socials, l¡¯individu i els valors, poc abans o despr¨¦s de Nietzsche: Marx i Freud.