Xirp, de Josep L. Badal: L¡¯horror i la piuladissa

Als infants que surten als contes tradicionals de vegades els passen coses esgarrifoses. La Caputxeta Vermella de Charles Perrault es despulla abans d¡¯allitar-se amb el llop, tamb¨¦ despullat. Llavors t¨¦ lloc el di¨¤leg fam¨®s dels bra?os, les cames, les orelles, els ulls i les dents, acabat el qual una frase escarida fa de desenlla?: ¡°I tot dient aquestes paraules, el llop dolent es va llan?ar sobre la petita Caputxeta Vermella i se la va menjar¡±. Aquest final sense esperan?a pot ser un cas e...

Als infants que surten als contes tradicionals de vegades els passen coses esgarrifoses. La Caputxeta Vermella de Charles Perrault es despulla abans d¡¯allitar-se amb el llop, tamb¨¦ despullat. Llavors t¨¦ lloc el di¨¤leg fam¨®s dels bra?os, les cames, les orelles, els ulls i les dents, acabat el qual una frase escarida fa de desenlla?: ¡°I tot dient aquestes paraules, el llop dolent es va llan?ar sobre la petita Caputxeta Vermella i se la va menjar¡±. Aquest final sense esperan?a pot ser un cas extrem, per¨° als lectors de les rondalles mallorquines, amb els seus gegants que criden amb veu retrunyidora que senten olor de carn humana, els ¨¦s ben familiar aquest aire terror¨ªfic. Xirp, de Josep L. Badal, t¨¦ a veure amb aquest univers.

Badal ha excel¡¤lit en la literatura infantil: La branca m¨¦s alta de la melancolia (Animallibres) ¨¦s el seu darrer lliurament en aquest ¨¤mbit. Xirp, per¨°, no ¨¦s literatura per a infants. ?s una narraci¨® (m¨¦s un conte llarg que una novel¡¤la breu) que parteix de l¡¯atmosfera de les velles rondalles per¨° que cerca, per llengua liter¨¤ria i per complexitat, un lector adult. El llibre comen?a amb un roman? en qu¨¨ la veu d¡¯una graula resumeix la hist¨°ria que vindr¨¤: som, efectivament, en el m¨®n de les hist¨°?ries que es contaven i es cantaven de viva veu. Despr¨¦s, les primeres frases de la protagonista ja estan dites des de la fantasia i el terror: ¡°Va passar quan jo encara entenia el que deien els animals. Va ser l¡¯any que van matar el pare¡±. Les coses terribles que anuncia aquest comen?ament no nom¨¦s li passen al pare: tamb¨¦ li passen (sobretot li passen) a la narradora.

Hi ha, naturalment, una perip¨¨cia. La protagonista la conta, ens diu, des de l¡¯altra banda d¡¯una porta que li van obrir per sota. Com si fos una Al¨ªcia, o una Momo, viu aventures on¨ªriques en aquest m¨®n de l¡¯altre costat, on troba personatges de distinta mena, humans i animals, alguns de benefactors i alguns de mal¨¨fics. El relat de la protagonista es barreja amb tot de veus que hi diuen la seva en vers. Tota la hist¨°ria est¨¤ puntejada per leitmotivs ornitol¨°gics: les onomatopeies que miren de reproduir maldestrament el cant dels diferents ocells o els noms cient¨ªfics de les aus. ?s un relat ple d¡¯ocells, per¨° tamb¨¦ hi guaiten elements tan estranys al conte tradicional com uns whatsaps, o uns cranis tatuats. El lector reconstrueix els plans superposats: el dels animals que parlen i el dels fets esgarrifosos que tenen lloc en la realitat en qu¨¨ els telenot¨ªcies parlen de manifestacions i d¡¯atacs als manifestants.

Cap al final, la l¨ªnia del relat fa una marrada i s¡¯endinsa en un llarg lament, o un llarg r¨¨quiem, per desenes de nens i nenes que han estat v¨ªctimes de mals d¡¯origen natural o d¡¯origen hum¨¤. L¡¯autor fa liter¨¤riament cre?ble que el relat ens condueixi cap a aquesta oraci¨® corprenedora. S¨®n deu planes inoblidables. Parlen dels innocents: els que apareixen a la dedicat¨°ria que encap?ala el relat. Els innocents: amb tota la c¨¤rrega que porta l¡¯expressi¨®, inevitablement al¡¤lusiva a l¡¯episodi evang¨¨lic de la matan?a ordenada pel rei Herodes.

Badal sap que no hi ha literatura sense alguna esperan?a. ¡°Si tot f¨®ra / dolor, nom¨¦s dolor, el vers callaria¡±, va escriure Mari¨¤ Villang¨®mez. Per aix¨°, quan el lector encara t¨¦ el cor estremit pel llarg r¨¨quiem, una bestiola s¡¯encarrega de recordar-li que ¡°la mort s¡¯oblida per la llum i pel cant dels ocells i parlant¡±. Tanca el llibre una citaci¨® del vell fil¨°sof taoista Zhuang Zi, que ens recorda que les nostres paraules no s¨®n diferents del piular d¡¯un ocell.