Xirp, de Josep L. Badal: L¡¯horror i la piuladissa

Als infants que surten als contes tradicionals de vegades els passen coses esgarrifoses. La Caputxeta Vermella de Charles Perrault es despulla abans d¡¯allitar-se amb el llop, tamb¨¦ despullat. Llavors t¨¦ lloc el di¨¤leg fam¨®s dels bra?os, les cames, les orelles, els ulls i les dents, acabat el qual una frase escarida fa de desenlla?: ¡°I tot dient aquestes paraules, el llop dolent es va llan?ar sobre la petita Caputxeta Vermella i se la va menjar¡±. Aquest final sense esperan?a pot ser un cas extrem, per¨° als lectors de les rondalles mallorquines, amb els seus gegants que criden amb veu retrunyidora que senten olor de carn humana, els ¨¦s ben familiar aquest aire terror¨ªfic. Xirp, de Josep L. Badal, t¨¦ a veure amb aquest univers.

Badal ha excel¡¤lit en la literatura infantil: La branca m¨¦s alta de la melancolia (Animallibres) ¨¦s el seu darrer lliurament en aquest ¨¤mbit. Xirp, per¨°, no ¨¦s literatura per a infants. ?s una narraci¨® (m¨¦s un conte llarg que una novel¡¤la breu) que parteix de l¡¯atmosfera de les velles rondalles per¨° que cerca, per llengua liter¨¤ria i per complexitat, un lector adult. El llibre comen?a amb un roman? en qu¨¨ la veu d¡¯una graula resumeix la hist¨°ria que vindr¨¤: som, efectivament, en el m¨®n de les hist¨°?ries que es contaven i es cantaven de viva veu. Despr¨¦s, les primeres frases de la protagonista ja estan dites des de la fantasia i el terror: ¡°Va passar quan jo encara entenia el que deien els animals. Va ser l¡¯any que van matar el pare¡±. Les coses terribles que anuncia aquest comen?ament no nom¨¦s li passen al pare: tamb¨¦ li passen (sobretot li passen) a la narradora.

Hi ha, naturalment, una perip¨¨cia. La protagonista la conta, ens diu, des de l¡¯altra banda d¡¯una porta que li van obrir per sota. Com si fos una Al¨ªcia, o una Momo, viu aventures on¨ªriques en aquest m¨®n de l¡¯altre costat, on troba personatges de distinta mena, humans i animals, alguns de benefactors i alguns de mal¨¨fics. El relat de la protagonista es barreja amb tot de veus que hi diuen la seva en vers. Tota la hist¨°ria est¨¤ puntejada per leitmotivs ornitol¨°gics: les onomatopeies que miren de reproduir maldestrament el cant dels diferents ocells o els noms cient¨ªfics de les aus. ?s un relat ple d¡¯ocells, per¨° tamb¨¦ hi guaiten elements tan estranys al conte tradicional com uns whatsaps, o uns cranis tatuats. El lector reconstrueix els plans superposats: el dels animals que parlen i el dels fets esgarrifosos que tenen lloc en la realitat en qu¨¨ els telenot¨ªcies parlen de manifestacions i d¡¯atacs als manifestants.

Cap al final, la l¨ªnia del relat fa una marrada i s¡¯endinsa en un llarg lament, o un llarg r¨¨quiem, per desenes de nens i nenes que han estat v¨ªctimes de mals d¡¯origen natural o d¡¯origen hum¨¤. L¡¯autor fa liter¨¤riament cre?ble que el relat ens condueixi cap a aquesta oraci¨® corprenedora. S¨®n deu planes inoblidables. Parlen dels innocents: els que apareixen a la dedicat¨°ria que encap?ala el relat. Els innocents: amb tota la c¨¤rrega que porta l¡¯expressi¨®, inevitablement al¡¤lusiva a l¡¯episodi evang¨¨lic de la matan?a ordenada pel rei Herodes.

Badal sap que no hi ha literatura sense alguna esperan?a. ¡°Si tot f¨®ra / dolor, nom¨¦s dolor, el vers callaria¡±, va escriure Mari¨¤ Villang¨®mez. Per aix¨°, quan el lector encara t¨¦ el cor estremit pel llarg r¨¨quiem, una bestiola s¡¯encarrega de recordar-li que ¡°la mort s¡¯oblida per la llum i pel cant dels ocells i parlant¡±. Tanca el llibre una citaci¨® del vell fil¨°sof taoista Zhuang Zi, que ens recorda que les nostres paraules no s¨®n diferents del piular d¡¯un ocell.

Xirp?

Josep l. Badal ?
Lleonard Muntaner, 2022
139 p¨¤gines. 12 euros