Naturalesa i artifici

Dues coses coincideixen actualment a Barcelona que prenen la naturalesa i la seva relaci¨® amb la ciutat com a leitmotiv. Una ¨¦s l¡¯exposici¨® Somia la ciutat, al Palau Robert; l¡¯altra ¨¦s l¡¯anomenat Bosc Vertical del CaixaForum. Malgrat les difer¨¨ncies palpables entre elles ¡ªuna tancada en una sala i l¡¯altra sobre un mur a l¡¯aire lliure¡ª, totes dues comparteixen la volunt...

Dues coses coincideixen actualment a Barcelona que prenen la naturalesa i la seva relaci¨® amb la ciutat com a leitmotiv. Una ¨¦s l¡¯exposici¨® Somia la ciutat, al Palau Robert; l¡¯altra ¨¦s l¡¯anomenat Bosc Vertical del CaixaForum. Malgrat les difer¨¨ncies palpables entre elles ¡ªuna tancada en una sala i l¡¯altra sobre un mur a l¡¯aire lliure¡ª, totes dues comparteixen la voluntat de voler dur la natura a la ciutat, per¨° aquest cop ¡°enfilant-la per les parets¡±. Somia la Ciutat est¨¤ concebuda a l¡¯empara del Departament de Presid¨¨ncia de la Generalitat, que vol fer arribar un missatge optimista sobre el futur de les ciutats, basat en el que gen¨¨ricament anomenem ¡°verd¡±. Aquest element est¨¤ present de diferents maneres i acompanyat d¡¯altres, com ara la identitat i la tecnologia. Per¨° ¨¦s el verd el que vol articular el conjunt de l¡¯exposici¨® escampada en diversos escenaris. Acostumats a veure mostres que s¨®n b¨¤sicament llibres plastificats i retroil¡¤luminats, aquesta ¨¦s als ant¨ªpodes; de fet el muntatge, tot i el volgut desconcert inicial aconseguit amb miralls que hem de superar estirant els bra?os i tocant-los, ¨¦s un elaborat exercici t¨¤ctil i seq¨¹encial amb un esfor? palpable per fer de cada espai (intel¡¤ligentment separats per cortines), una experi¨¨ncia diferent. Per¨° l¡¯optimisme escenogr¨¤fic no est¨¤ del tot acompanyat pel discurs que generen alguns dels elements del contingut.

Hi ha dues sales que tenen el verd com a protagonista indiscutible; una ens introdueix en un petit jard¨ª quasi a les fosques mentre passegem entre una mena de menhirs fets de molsa preservada. La pres¨¨ncia de la maqueta de forma semblant, d¡¯un prototip de gratacel amb les safates buides, obliga a connectar mentalment els menhirs verds amb el gratacel, donant com a resultat la maqueta d¡¯una ciutat verda vertical. La darrera sala est¨¤ ocupada per un artefacte ideat expressament per aquesta, una mena d¡¯artefacte de colonitzaci¨® interestel¡¤lar, amb plantes a l¡¯interior, concebut com a jard¨ª per a esp¨¨cies migrants. Probablement ¨¦s la pe?a m¨¦s singular i la que expressa millor el paradigma d¡¯una naturalesa artificial i tecnol¨°gicament avan?ada de la mostra, que per cert el personal del Palau hauria de regar de tant en tant. ?s amb aquest rerefons que veiem aleshores el Bosc Vertical, que segons els seus promotors ¡°ajudar¨¤ a fer la transici¨® entre la ciutat i la muntanya de Montju?c¡±. Una estructura met¨¤l¡¤lica superposada al tester del Palau de la Metal¡¤l¨²rgia, amb set grans contenidors d¡¯acer galvanitzat amb diversos arbres plantats, oliveres, garrofers, magraners i d¡¯altres, que pengen d¡¯un gran mur amb plantes i arbusts. Tot plegat d¡¯un regust fals que augmentar¨¤ quan es completi amb unes ¡°arrels hiperrealistes¡± artificials que faran veure que el bosc vertical est¨¤ arrelat a terra.

Veient l¡¯exposici¨® i el bosc vertical, ens envaeix un pensament contradictori. D¡¯una banda, no s¨®n m¨¦s que un reflex de la innegable pres¨¨ncia que ha pres el m¨®n vegetal en la cultura contempor¨¤nia, cosa a la qual han contribu?t els treballs de G. Cl¨¦ment, S. Mancuso o F. Martella, i d¡¯altres que han influ?t decisivament en molts paisatgistes i jardiners actuals. Una presa de consci¨¨ncia generalitzada que fa que ja no pensem en arbres i plantes com alguna cosa ¨²nicament ornamental. Per¨° si b¨¦ aix¨° ¨¦s cert, no ho ¨¦s menys que, veient les dues protagonistes d¡¯aquestes l¨ªnies, no podem evitar la sensaci¨® de trobar-nos davant d¡¯alguna cosa a la qual el balan? entre els medis i el resultat est¨¤ desequilibrat. Cosa probablement lligada al fatalisme que suposa admetre que el 2050 el 68% de la poblaci¨® viur¨¤ en ciutats, un fet sobre el qual les autoritats volen donar un missatge optimista. En aquest sentit, el bosc vertical o els gratacels-jardins s¨®n l¡¯acceptaci¨® impotent i comercial d¡¯aquest futur immediat, un futur que sotmet les plantes a la tecnologia m¨¦s banal, sense adonar-se que les plantes elles soles ja han imaginat el seu futur. Si la Torre de Babel s¡¯hagu¨¦s constru?t, avui seria un bosc vertical per iniciativa de les plantes.