Ser monstra i comen?ar-ne el cam¨ª

Hem vingut a pensar sobre el cos, el g¨¨nere i l¡¯anormalitat. Hem vingut a transformar la idea de monstruositat, creada per atemorir i sotmetre la poblaci¨®. Ara la convertim en una oportunitat de fugida, de poder existir lluny de les normes imposades sobre el cos femen¨ª, lluny del que se n¡¯espera. Tot aix¨° amb el ress¨° de l¡¯era posthumanista ¡ªfins on arriben els seus timbals?¡ª i el terrabastall d¡¯identitats, definicions i etiquetes rebentades. I ¨¦s clar, el perill sempre ¨¦s que unes etiquetes en vulguin substituir unes altres i aix¨ª fins a l¡¯infinit. Per¨° per aix¨° la monstruositat ¨¦s un camp creatiu obert.

La triangulaci¨® conceptual de l¡¯exposici¨® que fa el B¨°lit de Girona va en aquesta l¨ªnia i ¨¦s impecable. Si a m¨¦s t¨¦ H¨¦l¨¨ne Cixous com a mare putativa, agafador omnipresent en citacions, v¨ªdeos i t¨ªtol de la proposta, sembla que res pot sortir malament. Ara masteguem la po¨¨tica del t¨ªtol de la mostra que han comissariat ?ngrid Guardiola, directora del B¨°lit, i Marta Segarra, investigadora en estudis de g¨¨nere: ¡°El meu cos coneix cants inaudits, la carn diu ver, soc carn espaiosa que canta¡±. Surt d¡¯El riure de la Medusa (1975), text llegendari de la cr¨ªtica feminista, obra de Cixous. I lliga amb el sentit org¨¤nic de les instal¡¤lacions per on passegem: f¨¤stic, repugn¨¤ncia, barreja de sons ¡ªalguns perduts o inintel¡¤ligibles, amb algunes idees sobre volumetria que es dilueixen en el concepte. L¡¯exposici¨® t¨¦ el suport d¡¯un programa paral¡¤lel que completa el que les instal¡¤lacions deixaven intuir.

Les portes de l¡¯inframon s¡¯obren amb un v¨ªdeo d¡¯entrada d¡¯?ngrid Guardiola la mar de pedag¨°gic. Despr¨¦s trobarem fragments d¡¯autores, companyes de viatge com Lispector, Mar?al o Bego?a M¨¦ndez, que falquen les diverses instal¡¤lacions art¨ªstiques que dispararan cap a m¨²ltiples direccions ¡ªi algunes d¡¯insondables, si no ¨¦s amb un manual al costat. La idea ¨¦s confegir un cor de veus, per¨° a vegades unes veus se solapen en contracants i augmenten la confusi¨®. Aix¨ª, presenciem la lectura trossejada, per part de Cixous, d¡¯un relat que relaciona bruixes i dones jueves; un videoassaig de Mireia Trias i Maria Isern sobre la gana i el desig que fa de mal capir perqu¨¨ al costat se sent el cant dels ¡°Ocells perduts¡±, investigaci¨® de Laia Estruch enfilada amb versos de Tagore. La clau m¨¦s efectiva la dona un documental de refer¨¨ncia de l¡¯artista iraniana Forugh Farrokhzad, del 1962, sobre una leproseria i un orfenat: vint minuts que conviden a girar la mirada. I davant la gravaci¨® de Cixous no puc evitar de concentrar-me en les seves celles primes. Per¨° qu¨¨ estic fent? A qu¨¨ sotmeto el seu cos? I el meu? ?s que les celles primes em porten a personalitats de la infantesa! Llavors em salva una de les divises de la mostra: l¡¯important ¡°no ¨¦s tant qui soc sin¨® qu¨¨ esdevinc¡±.