Les formes de la lectura

La biblioteca Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez, oberta fa uns mesos al barri de Sant Mart¨ª ¡ªen un xamfr¨¤ del carrer del Treball¡ª, ¨¦s la darrera inaugurada a Barcelona, i ¨¦s de fusta. No fa gaire els parlava de l¡¯arquitectura constru?da amb aquest material, per¨° aquest nou edifici obre la porta al fet que la veneraci¨® per aquest material deixi pas a apreciar-ne l¡¯arquitectura. Tot l¡¯interior est¨¤ governat per un buit que travessa l¡¯edifici, del semisoterrani a la planta tercera, cinc nivells en total. Aquest buit de planta triangular cont¨¦ les escales que, molt enginyosament, van canviant de costat, de manera que en pujar seguim vagament una traject¨°ria espiral que ens regala punts de vista diferents a cada planta mostrant-nos totes les formes que pot prendre la lectura. El per¨ªmetre triangular d¡¯aquest forat resol efica?ment el tra?at de la planta que imposa habitualment el xamfr¨¤ a qualsevol edifici, una manera intel¡¤ligent d¡¯aconseguir que la seva geometria obliqua es dissolgui a l¡¯interior i caracteritzi l¡¯arquitectura de l¡¯espai. De fet, el triangle ¨¦s el resultat de la intersecci¨® de la directriu del xamfr¨¤ amb les de les dues fa?anes als carrers, i d¡¯aquesta manera sorgeix com una cosa natural. L¡¯operaci¨® distingeix absolutament l¡¯espai, el qualifica i orienta, en definitiva, introduint una obliq¨¹itat que ens permet adonar-nos de tot l¡¯edifici. Les l¨ªnies obliq¨¹es s¨®n pertot, al pla horitzontal i al vertical, als costats del buit central triangular, a les traces de les escales, a les barres transversals de la gran biga Warren de la darrera planta, i tamb¨¦ a la fa?ana de la biblioteca sobre la porta principal.

Els arquitectes sovint es refereixen a les escales com a ¡°nuclis de comunicaci¨® vertical¡±. Aix¨°, aparentment inofensiu, el primer que aconsegueix ¨¦s apartar-les de l¡¯escena i de l¡¯arquitectura. Doncs b¨¦, no ¨¦s el cas d¡¯aquesta biblioteca. Per arribar-hi, vaig agafar l¡¯L2 a la pla?a Universitat, on un gran buit cont¨¦ les parelles d¡¯escales que baixen a les andanes. En una estaci¨® de metro t¨¦ una claredat funcional util¨ªssima, per¨° encara ho tenia a la retina quan em vaig trobar amb aquest interior amb escales, i la difer¨¨ncia va ser abismal. Els edificis amb buits centrals es miren a si mateixos, com ho feien els vells grans magatzems comercials. Qualsevol que els hagi visitat sap perfectament qu¨¨ entenem per ¡°espai arquitect¨°nic¡±, i el mateix passa en aquest cas. En abocar-nos al forat i mirar cap als diferents llocs de la biblioteca que es despleguen davant dels nostres ulls, resulta evident que no semblen repetir cap estructura distributiva. La varietat de solucions per distribuir-los i moblar-los per poder llegir els confereix un aspecte dom¨¨stic. Mobiliari, cortines, butaques, sof¨¤s, hamaques i grades, i de manera significativa una llum tranquil¡¤la que domina amb matisos l¡¯edifici, conviden els usuaris a venir a la biblioteca i utilitzar-la com una extensi¨® de casa seva. D¡¯entre els diferents llocs de lectura, el m¨¦s reeixit ¨¦s el del segon nivell per sobre de l¡¯entrada principal, amb una altura equivalent a una planta i mitja, que li dona un aspecte quasi lux¨®s.

A la primera planta, mentre buscava un seient per escriure ¡ªtot era ple¡ª, vaig veure una butaca amb un llibre obert cap per avall al seient i unes sabates a sota, d¡¯alg¨² que devia haver-se aixecat un moment. Aquesta imatge que ens diu ¡°soc a casa¡± era m¨¦s aclaridora que el mobiliari i deixava clar quin ¨¦s el paper d¡¯una biblioteca en un barri. S¨®n moltes les ocasions en qu¨¨ s¡¯ha dit que les biblioteques s¨®n els veritables centres c¨ªvics, i si prenem aquesta d¡¯exemple, veurem que en realitat ¨¦s una mena de conglomerat d¡¯espais: hi ha sales de reunions, sala d¡¯actes, una emissora de r¨¤dio i una petita cuina, que permeten prou activitats per corroborar que podria ser un centre c¨ªvic complet¨ªssim. Per¨° tamb¨¦ podr¨ªem veure-ho com una manera de concebre un espai p¨²blic quasi dom¨¨stic, una alternativa a parcs, places i placetes, amb la caracter¨ªstica principal d¡¯estar pensat i constru?t com un espai p¨²blic sense xivarri. Tamb¨¦ els barris es poden permetre viure en un miratge de tranquil¡¤litat.