Rareses del dia del Llibre

L¡¯¨¨xit clamor¨®s de la diada de Sant Jordi d¡¯enguany pel que fa a la venda de llibres, i en especial de llibres escrits en catal¨¤, mereix acontentament, esperan?a i joia. La festa, per ella mateixa, ¨¦s possiblement la m¨¦s portentosa del continent. L¡¯¨¨xit en el despatx de llibres l¡¯acaba de convertir en un esdeveniment singular¨ªssim, enguany poc barrejat, per sort, amb intromissions de processos i revenges.

Tanmateix, aquest Sant Jordi ha posat de rell...

L¡¯¨¨xit clamor¨®s de la diada de Sant Jordi d¡¯enguany pel que fa a la venda de llibres, i en especial de llibres escrits en catal¨¤, mereix acontentament, esperan?a i joia. La festa, per ella mateixa, ¨¦s possiblement la m¨¦s portentosa del continent. L¡¯¨¨xit en el despatx de llibres l¡¯acaba de convertir en un esdeveniment singular¨ªssim, enguany poc barrejat, per sort, amb intromissions de processos i revenges.

Tanmateix, aquest Sant Jordi ha posat de relleu unes quantes rareses, aspectes lleugerament extravagants, que no han de passar-nos per alt. Seria un t¨°pic dir avui que molts dels llibres comprats no seran llegits; aix¨° ha passat sempre; com ¨¦s una veritat molt confessada que una bona facturaci¨® en aquesta diada assegura la superviv¨¨ncia d¡¯editors i llibreters ¡ªno dels autors¡ª: d¡¯aix¨°, cal alegrar-se¡¯n.

Una de les coses estranyes del 23 d¡¯abril ¨¦s que, des de fa uns quants anys, els llibres m¨¦s venuts, en termes generals, han estat escrits per homes i dones que ostenten la professi¨® de periodistes a la premsa, la r¨¤dio i la televisi¨®. (Diguem, justament, que s¨®n uns professionals que ja es guanyen la vida all¨¤ on treballen, cosa que no pot dir-se, ai las!, dels que nom¨¦s voldrien dedicar-se a escriure i no es guanyen la vida enlloc.) Com que la formaci¨® liter¨¤ria de la ciutadania, a Catalunya com a tot arreu (avui), no pot ser motiu d¡¯exultaci¨®, hem d¡¯entendre que els llibres dels periodistes frueixen d¡¯una confian?a aprior¨ªstica que no t¨¦ per qu¨¨ correspondre¡¯s amb la qualitat intr¨ªnseca de les seves obres. Perqu¨¨ el lector entengui qu¨¨ insinuem per ¡°qualitat intr¨ªnseca¡± d¡¯una cosa qualsevol, posarem l¡¯exemple de la construcci¨® d¡¯una taula: cap bon fuster la faria de dues potes; perqu¨¨ s¡¯aguanti, almenys n¡¯hi ha d¡¯haver tres, que defineixen un pla. Un fuster surrealista o maldestre seria rebentat per tot usuari si la taula tingu¨¦s menys de tres potes; per¨° un escriptor catal¨¤ inepte, avui, b¨¦ per una manca de tradici¨® liter¨¤ria a Catalunya o b¨¦ senzillament per una manca de lectures universals de provada categoria per part dels ciutadans ¡ªi dels escriptors¡ª, pot despertar entre els lectors uns enormes seguiment i admiraci¨®, de vegades una adhesi¨® engrescada que potser cal atribuir a una causa aliena al fet art¨ªstic. Tamb¨¦ els llibres han de tenir tres potes, o m¨¦s. Llavors s¡¯aguanten.

Una altra estranyesa ¨¦s que una bona part dels llibres que es trobaven a les taules d¡¯arreu ho eren de temes ¡°pol¨ªticament correctes¡± a m¨¦s d¡¯¡±hist¨°ricament contemporanis¡±, temes tractats habitualment amb una candidesa que espanta. Vegeu la particularitat, per exemple, de La senyora Bovary, de Flaubert, que ¨¦s un llibre inspirat en un adulteri fam¨®s, coetani a l¡¯escriptura de la novel¡¤la, per¨° que cont¨¦ una cr¨ªtica ferotge contra la burgesia francesa del seu temps: ¨¦s una novel¡¤la molt ben feta, per¨° que es troba a l¡¯extrem oposat del ¡°pol¨ªticament correcte¡±. (Vet aqu¨ª una tend¨¨ncia molt pr¨°pia del per¨ªode modern de les lletres d¡¯Europa, la incorrecci¨® pol¨ªtica, pertot menys a les lletres catalanes, amigues de l¡¯estovament i de la caritat, sempre en termes generals.)

Tamb¨¦ ¨¦s lleugerament sospit¨®s que, de copsobte, hagin florit desenes de dones novel¡¤listes, nacionals i estrangeres. ?s cert que les dones han passat molts segles a l¡¯ombra, menystingudes i havent de portar la casa, per¨° sembla que l¡¯actual inflaci¨® d¡¯¡±escriptura femenina¡± ¡ªla qual, quan s¡¯escriu amb correcci¨® gramatical, pot no presentar cap difer¨¨ncia, en mat¨¨ria d¡¯estil, respecte a l¡¯¡±escriptura masculina¡±¡ª, fenomen derivat de la inflaci¨® mateixa del feminisme, ha determinat que s¡¯entengui que un llibre escrit per una dona per for?a ha de ser millor que un llibre escrit per un home. (Els editors saben que la dona ¨¦s moda ¡ªcom va passar entre els segles XII i XIV, cap novetat¡ª, i ho aprofiten.)

Causa un cert torbament, per fi, adonar-se que, d¡¯acord amb les llistes dels ¡°m¨¦s venuts¡±, acaben en lloc rid¨ªcul obres d¡¯homes i dones del pa¨ªs, o estrangers, dels quals suposem uns valors ben consolidats: qui va comprar Solitud, de V¨ªctor Catal¨¤, o Bearn, de Villalonga, dues de les millors novel¡¤les del nostre segle XX? Per entendre-ho, per for?a hem de recordar que la venda de llibres per Sant Jordi arriba precedida d¡¯un aparat propagand¨ªstic de primera magnitud, i que, acostumadament, la gent pensa que una novetat t¨¦ m¨¦s inter¨¨s que una antigalla, igual com ¨¦s millor un iPad d¡¯¨²ltima generaci¨® que un de fa deu anys. Error ben gros. Quanta alegria despertaria en el cor dels lectors veure que, any rere any, s¡¯apilen a les taules del carrer les grans novel¡¤les de George Eliot, les Bront? o Stendhal; els drames de Shakespeare, sempre lleg¨ªvols; les aventures del club Pickwick en la versi¨® de Carner, la festa m¨¦s gran de llengua catalana que potser mai ha produ?t la p¨¤tria?

Quantes rareses! Per¨° acabarem amb optimisme: tot llibre cont¨¦ alguna cosa bona (Plini el Vell).