El boom de les presentacions liter¨¤ries

Ja han passat a la hist¨°ria les presentacions liter¨¤ries rubricades amb copa de cava i canap¨¨s o croquetes. L¡¯¨¨xode cultural a partir de la crisi del 2008 va fer davallar el nombre de presentacions per manca de p¨²blic i per falta d¡¯inter¨¨s, explica l¡¯escriptora i periodista Llucia Ramis. Si la xarxa cultural s¡¯esfilagarsava, els familiars i els amics dels autors no bastaven per secundar uns actes cada vegada m¨¦s ensopits i mon¨°tons, sempre amb el cl¨¤ssic format de l¡¯escriptor dialogant amb un conductor i el p¨²blic que se¡¯ls escoltava, del tot passiu.

Avui, per¨°, l¡¯escena de les presentacions liter¨¤ries al nostre territori no nom¨¦s ha revifat, sin¨® que s¡¯ha envigorit de manera sorprenent: cada dia, la ciutat de Barcelona acull fins a quatre actes de presentaci¨®. Com hem repuntat la xarxa? Segurament hi t¨¦ molt a veure el fet que hi hagi hagut ¡ªi continua havent-hi¡ª una inquietud per renovar o transformar el format d¡¯aquests actes. I aix¨° els tonifica i els fa no nom¨¦s m¨¦s llaminers, sin¨® tamb¨¦ m¨¦s porosos a una major diversitat de p¨²blics.

Per comen?ar ¡ªi no ¨¦s menys important¡ª, autors i presentadors van perdent el costum de llegir fragments del llibre que es presenta, la qual cosa contrasta directament amb el model alemany. Els alemanys assisteixen a lectures, m¨¦s que no a presentacions: ¡°Ells, protestants, tenen el costum d¡¯escoltar; nosaltres, de parlar. Per aix¨° aquest model no funciona a casa nostra¡±, apunta Ramis. En canvi, les nostres presentacions s¡¯assemblen cada vegada m¨¦s als clubs de lectura: el format cl¨¤ssic evoluciona cap a formes m¨¦s interactives, que encoratgen el p¨²blic a expressar el seu parer, a fer preguntes i a dialogar amb l¡¯autor ¡ªfa vint anys, ben pocs gosaven prendre la paraula. Aix¨ª, les grans convocat¨°ries perden for?a i en guanyen les trobades m¨¦s en petit comit¨¨, que generen proximitat del p¨²blic amb l¡¯autor. Al cap i a la fi, apunta l¡¯escriptora i periodista Anna Guitart, la presentaci¨® ¨¦s el moment bonic i rellevant de trobada entre autor i lector. Important, segons Guitart: amb tot plegat, l¡¯acte no hauria de retenir-nos m¨¦s de 45 minuts. Recorda amb recan?a una presentaci¨® que va durar una hora i quaranta: ¡°No es pot disposar del temps de la gent d¡¯aquesta manera. ?s millor que el p¨²blic se¡¯n vagi amb intriga i ganes de saber m¨¦s coses sobre el llibre¡±. Les presentacions llargues s¡¯esllangueixen, carreguen i no incentiven la lectura.

Cada dia a Barcelona hi ha fins a quatre actes de presentacions, en llibreries o altres locals

El format de l¡¯autor dialogant amb un conductor perdura com a model cl¨¤ssic. Ara, per¨°, algunes presentacions mariden dos autors que enraonen l¡¯un sobre el llibre de l¡¯altre, la qual cosa aconsegueix matar dos ocells d¡¯un tret i proposar noves aproximacions a la lectura. Potser aix¨° pot actuar, tamb¨¦, com a ant¨ªdot davant l¡¯escassa pres¨¨ncia d¡¯escriptors a les presentacions, com ha remarcat Llucia Ramis. L¡¯autora hi troba a faltar escriptors, per¨° tamb¨¦ actors i m¨²sics: ¡°Els escriptors anem al teatre: per qu¨¨ hi ha tan pocs actors, directors o m¨²sics a les presentacions de llibres?¡±

Potser ¨¦s perqu¨¨ els espais on acostumen a celebrar-se (llibreries, biblioteques) desengresquen? Sembla que ja no ¨¦s excusa: alguns autors i editorials prefereixen, avui, celebrar les noves publicacions en espais desvinculats de l¡¯entorn literari o cultural, per exemple en cellers i bars. S¡¯aconsegueix, aix¨ª, incorporar l¡¯acte a l¡¯esfera de l¡¯oci i accentuar-ne el component festiu. Fins i tot, explica Ramis, en alguns llocs comen?a a ser tend¨¨ncia oferir una consumici¨® gratu?ta als compradors del llibre. La llibreria Nollegiu (Barcelona) ha emulat en alguna ocasi¨® el model alemany, fent pagar tres euros d¡¯entrada a la presentaci¨® (recordem que aqu¨ª s¨®n sempre gratu?tes), que es descomptaven del preu del llibre a qui el comprava: una manera d¡¯incentivar la compra tot dignificant, a la vegada, la naturalesa de l¡¯acte.

Des dels seus inicis, la llibreria Finestres ha volgut defugir del format can¨°nic de la presentaci¨®, i proposa una agenda abundosa d¡¯actes literaris amb inventiva que tenen la capacitat de captar un p¨²blic ampli i apassionat. Debats entre autors, homenatges a escriptors morts, presentacions de llibres que havien quedat en l¡¯oblit i que han estat reeditats, clubs de lectura... Tamb¨¦ proposa debats sobre temes o g¨¨neres literaris ¡ªuna conversa entre Samantha Schweblin i Laura Fern¨¢ndez sobre el conte tendia cap a una rica classe de literatura i va congregar p¨²blic jove aspirant a escriptor¡ª, i sobre temes extraliteraris que generen pol¨¨mica (aquests activen el gran p¨²blic, perqu¨¨ ¡°la gent vol respostes¡±, apunta Marina Espasa, autora i programadora d¡¯activitats de la llibreria). Dos dissabtes al mes, la Finestres ofereix vermuts a la terrassa: un escenari dist¨¨s que convida els lectors a dialogar amb un autor; i, en el marc dels piscolabis, organitza sopars per a deu o dotze persones amb un escriptor (Mariana Enriquez, Maggie Nelson o Camila Sosa s¨®n alguns dels noms que ja han sopat a la terrassa de la llibreria).

Els presentadors, que dediquen temps a la lectura, haurien de ser compensats econ¨°micament

Guitart i Ramis destaquen, tamb¨¦, el model dels duels literaris, que han temptejat editorials com Comanegra o Club Editor en llibreries com la Finestres o la Calders. Durant uns minuts, autors, traductors i editors defensen cadasc¨² un llibre o autor diferent. Al final d¡¯aquest exercici ret¨°ric, es demana al p¨²blic que voti l¡¯autor guanyador, segons l¡¯advocat que hagi estat m¨¦s convincent (recordem el duel Austen contra Bront?, per exemple). ?s, segurament, el model m¨¦s inspirador, perqu¨¨, com apunta Guitart, ¡°no hi ha res millor que alg¨² apassionat d¡¯un llibre parlant-ne¡±.

El nostre pa¨ªs viu, avui, una efervesc¨¨ncia de presentacions liter¨¤ries. El ritme de programaci¨® a la ciutat de Barcelona ¨¦s tan elevat que, segons apunta Ramis, falta gent apassionada i qualificada per presentar llibres. Ara b¨¦, hi ha un mal que encara no hem sabut resoldre, i que Carlota Gurt denunciava fervorosament a l¡¯article ¡°Els l¨ªmits de la promoci¨® i la dec¨¨ncia¡± (a Ara) ¡ª?lex Susanna tamb¨¦ s¡¯ha expressat recentment en aquest sentit¡ª: la tasca del presentador no ¨¦s quasi mai remunerada (la Finestres ¨¦s una de les poques excepcions). Els conductors de l¡¯acte, que no nom¨¦s dediquen temps a la lectura de l¡¯obra i a presentar-la in situ sin¨® tamb¨¦ a preparar la presentaci¨® i a despla?ar-se fins al lloc en q¨¹esti¨®, haurien de ser compensats econ¨°micament, i representa un llast i un ab¨²s que no ho siguin. Gurt tamb¨¦ al?ava la veu contra les condicions de les presentacions est¨¨rils: quan un autor es despla?a fora del seu lloc de resid¨¨ncia per acabar presentant el llibre davant de menys de 10 persones, alg¨² ¡ªja sigui l¡¯editorial o el llibreter¡ª hauria de responsabilitzar-se de la poca concurr¨¨ncia i compensar l¡¯autor amb una tarifa m¨ªnima: ¡°Es farien menys presentacions per¨° nodrides¡±, apunta l¡¯autora.

El boom i la restauraci¨® de les presentacions liter¨¤ries, avui, no pot sin¨® esperonar-nos. Ara b¨¦, cal que la xarxa s¡¯aguanti: que les presentacions no perdin sentit ni adob intel¡¤lectual, que siguin justes i sostenibles per a tothom. Cal dignificar-les del tot (confiar en l¡¯amor a l¡¯art d¡¯aquells que les fan possibles no nom¨¦s devalua la seva tasca, sin¨® la mateixa naturalesa de l¡¯acte). Sembla que anem en la bona direcci¨®: nom¨¦s ens falta fer algun ajustament, reconsiderant-les en totes les seves cares.