El negoci del llibre: un passat pr¨°sper, un futur inquietant

El passat 13 d¡¯abril, la Cambra del Llibre de Catalunya enviava una nota als mitjans amb un titular que deia: ¡°La Cambra del Llibre de Catalunya anuncia un Dia del Llibre i la Rosa amb m¨¦s espais, m¨¦s parades i m¨¦s signatures d¡¯autors¡±. La nota anava amanida amb el cofoisme habitual: ¡°a Barcelona se superen les previsions i se celebrar¨¤ el Dia del Llibre i la Rosa amb m¨¦s oferta¡±. A Barcelona sempre se superen les previsions perqu¨¨ mai, ning¨², ha publicat cap previsi¨® de qu¨¨ podia o havia de passar.

Sant Jordi mostra l¡¯habitual estil entusiasta de la Cambra i de les institucions que la formen: el Gremi de Llibreters de Catalunya, el de la Ind¨²stria i Comunicaci¨® Gr¨¤fica, el de Distribu?dors de Publicacions, i el d¡¯Editors. Els seus responsables pateixen un curi¨®s cas de disson¨¤ncia cognitiva i mai perden l¡¯oportunitat d¡¯exigir m¨¦s ajuts p¨²blics, mentre aprofiten qualsevol ocasi¨® per reivindicar la fortalesa i puixan?a del sector. Mai permeten que la realitat els espatlli un bon titular i no volen mirar unes dades que dibuixen un passat pr¨°sper, un present decadent i un futur inquietant.

Volum de negoci

El 2021, el sector del llibre a Espanya va facturar 2.576,7 M€, i l¡¯any 2000 la facturaci¨® va ser de 2.528,93 M€. En aquestes dues d¨¨cades han passat moltes coses; la facturaci¨® es va enfilar sis-cents milions d¡¯euros i va tocar sostre el 2008 amb 3.185,51 M€. La crisi li va fer perdre mil milions, i va tocar fons el 2013, amb 2.181,97 M€. Sembla que som on ¨¦rem; el problema ¨¦s que, segons les dades de l¡¯INE, el diferencial d¡¯inflaci¨® entre el 2000 i el 2021 supera el 30% en l¡¯¨ªndex general. Les relatives bones dades dels anys posteriors a 2013, amb un guany d¡¯uns quatre-cents milions de facturaci¨® fins al 2021, es veuen enterbolides per una inflaci¨® que, tot i ser baixa, anul¡¤la gaireb¨¦ del tot aquest increment. ?s a dir, fa anys que el sector del llibre a Espanya pedala fort per no moure¡¯s d¡¯on era el 2013; malgrat que no disposem de dades sectorials consolidades del 2022, la inflaci¨® del 6,7% ser¨¤ un cop molt dur.

La baixada del consum es deu a la devaluaci¨® interna dels sous dels treballadors, agreujada per la inflaci¨®

L¡¯estancament del sector est¨¤ relacionat amb la caiguda de la despesa en oci i cultura. Segons dades de l¡¯INE, el 2007 la despesa mitjana anual per llar fou de 2.218 €; el 2014, al punt m¨¦s baix de la crisi, era de 1.532 €, i el 2020, l¡¯any de la pand¨¨mia, va caure fins a 1.125 €; el 2021 s¡¯havia recuperat lleugerament, i cada llar feia, de mitjana, una despesa de 1.293 €; del 2008 en?¨¤, la despesa en oci i cultura ha caigut una mitjana de mil euros, aix¨° sense descomptar la inflaci¨®. Editors i llibreters no en diuen res quan demanen m¨¦s ajuts p¨²blics i m¨¦s campanyes de foment de la lectura, que, en realitat, s¨®n campanyes de foment del consum de llibres.

Gaireb¨¦ ning¨² al sector vol recon¨¨ixer una realitat molt lletja, i ¨¦s que la baixada del consum cultural es deu a la devaluaci¨® interna que van patir els sous dels treballadors, devaluaci¨® que s¡¯ha agreujat amb l¡¯augment de la inflaci¨® m¨¦s recent. Tot i que una correlaci¨® no indica for?osament causalitat, haur¨ªem de ser molt c¨ªnics ¡ªo molt enzes¡ª per no recon¨¨ixer que el descens del poder adquisitiu, l¡¯augment de la precarietat amb la reforma laboral del 2012, el cop de la pand¨¨mia, el cost de l¡¯habitatge i la inflaci¨® actual no tenen cap efecte en la facturaci¨®.

Tamb¨¦ ser¨ªem molt ignorants si atribu¨ªssim tots els problemes a factors socioecon¨°mics aliens a la ind¨²stria. Qualsevol sector d¡¯aquesta mida compta amb uns mecanismes correctors que, tot i no ser perfectes, poden ser de mercat ¡ªla famosa m¨¤ invisible del senyor Smith¡ª i regulatoris. El cas ¨¦s que, en un sistema suposadament basat en la llei de l¡¯oferta i la demanda, el sector editorial ha estat incapa? de reaccionar al descens de la demanda amb la corresponent correcci¨® de l¡¯oferta, i la conseq¨¹¨¨ncia ha estat la degradaci¨® d¡¯una rendibilitat i una efici¨¨ncia que ja no convidaven a tirar coets.

S¡¯acostuma a dir que els editors espanyols publiquen massa llibres. Comparat amb els altres tres grans mercats editorials continentals (Alemanya, Fran?a i It¨¤lia) ¨¦s cert. Tots tres, amb els alemanys al capdavant, publiquen menys t¨ªtols en relaci¨® amb la seva poblaci¨®, i m¨¦s lectors han de triar entre menys llibres; les tirades per t¨ªtol s¨®n m¨¦s grans, el cost per exemplar ¨¦s m¨¦s baix i el marge de l¡¯editor ¨¦s m¨¦s alt; les devolucions s¨®n m¨¦s baixes i la despesa log¨ªstica per exemplar venut tamb¨¦ ¨¦s m¨¦s baixa. A m¨¦s, el PIB per c¨¤pita ¨¦s m¨¦s alt. Espanya va just al darrere dels tres pa?sos esmentats, per¨° els nostres ¡°m¨¨rits¡± s¨®n circumstancials: la mida del nostre mercat interior, l¡¯acc¨¦s ¡ªcada cop m¨¦s dif¨ªcil¡ª al mercat de l¡¯Am¨¨rica Llatina gr¨¤?cies a la llengua, i la pres¨¨ncia de grans grups, ja siguin locals, com Planeta; de fora, com Penguin Random House; o nascuts aqu¨ª per¨° ara de propietat forana, com Anaya. Dit d¡¯una altra manera, fa anys que la nostra ind¨²stria editorial no fa res per mer¨¨ixer el lloc que ocupa.

Tornem a all¨° que Gabriel Zaid va anomenar ¡°los demasiados libros¡±. L¡¯any 2000, a Espanya, es publicaven 58.893 t¨ªtols en totes les lleng¨¹es. Gaireb¨¦ tots eren en paper i no existia l¡¯actual mercat del llibre digital. Les s¨¨ries hist¨°riques que publica la Federaci¨®n de Gremios de Editores de Espa?a als seus Informes de Comercio Interior indiquen que l¡¯any 2008 se¡¯n publicaven 72.981, que la producci¨® no va tocar sostre fins al 2011, amb 83.258 t¨ªtols, i que mai ha baixat dels 74.590 de l¡¯any 2020; per¨° abans del 2016 no es poden desglossar els t¨ªtols en paper dels digitals a causa d¡¯inconsist¨¨n?cies en les s¨¨ries hist¨°riques. La q¨¹esti¨® ¨¦s que sabem del cert que a Espanya mai s¡¯han publicat menys de seixanta mil t¨ªtols en paper (excepte el 2020, que van caure a cinquanta mil). Aix¨° qu¨¨ vol dir? Que plogui, nevi o faci sol, l¡¯oferta sembla inel¨¤stica. Mala pe?a al teler quan tens una demanda minvant que, com hem vist, perd mil euros per llar d¡¯en?¨¤ del 2007.

Mecanismes de correcci¨®

Un mecanisme de correcci¨® que s¨ª que va funcionar fou la reducci¨® de la tirada, aix¨° ¨¦s, el nombre d¡¯exemplars d¡¯un t¨ªtol que decideix imprimir l¡¯editor; l¡¯edici¨® de llibres ¨¦s una ind¨²stria que funciona venent moltes c¨°pies d¡¯un producte, i com m¨¦s en fabrica i ven, m¨¦s rendible ¨¦s. La tirada mitjana absoluta, l¡¯any 2000, era d¡¯una mica m¨¦s de quatre mil exemplars per t¨ªtol, i el 2007 havia pujat fins a una mica m¨¦s de cinc mil exemplars. El 2014 la tirada mitjana va tocar fons amb 2.886 exemplars i, despr¨¦s, ha oscil¡¤lat entre els gaireb¨¦ quatre mil de 2017 i els 3.576 de 2020, quantitat molt semblant a la de 2021, on sembla estabilitzada.

La conseq¨¹¨¨ncia de tot aix¨° ¨¦s que la rendibilitat per t¨ªtol s¡¯ha degradat for?a, perqu¨¨ com m¨¦s gran ¨¦s una tirada, m¨¦s barat ¨¦s cada exemplar i m¨¦s marge li queda a l¡¯editor. Per tant, amb la crisi, els editors van actuar amb prud¨¨ncia imprimint tirades m¨¦s curtes, tirades m¨¦s barates perqu¨¨ eren de menys exemplars, per¨° cadascun dels exemplars produ?ts era m¨¦s car; potser es mantenia la facturaci¨® i es contenien alguns costos, per¨° el marge tamb¨¦ patia. I sense marge no hi ha negoci. Ah! Recordem que ¨¦s la mitjana, no la moda; la majoria de llibres t¨¦ una tirada molt m¨¦s petita.

La tirada mitjana del 2020 va ser de 3.576 exemplars per t¨ªtol, molt semblant a la del 2021, que sembla estabilitzada

Un recurs habitual en una crisi de demanda ¨¦s fer l¡¯oferta m¨¦s atractiva abaixant els preus. Aix¨°, a la majoria de l¡¯Europa continental, ¨¦s complicat, perqu¨¨ la legislaci¨® de cada pa¨ªs recull el preu fix. La Llei 10/2007, de 22 de juny, de la lectura, del llibre i de les biblioteques diu que el preu d¡¯un t¨ªtol ¡ªd¡¯un llibre¡ª ser¨¤ el mateix a qualsevol llibreria d¡¯Espanya ¡ªtamb¨¦ a internet si es ven al pa¨ªs¡ª, amb un descompte m¨¤xim del 5% que pot aplicar el llibreter. El preu de venda al p¨²blic el fixa l¡¯editor, i tota la cadena de valor del llibre ¡ªdistribu?dor, llibreter, etc.¡ª l¡¯ha de respectar descomptant el seu marge. La llei preveu excepcions i exempcions que ara no venen al cas. Un cop l¡¯editor ha fixat el preu d¡¯un llibre i el posa a la venda, ¨¦s gaireb¨¦ impossible canviar-lo. El que s¨ª que poden fer els editors ¨¦s abaixar el preu dels seg¨¹ents llibres, o no apujar-los gaire.

Aix¨° ¨¦s el que sembla que ha fet el sector. L¡¯any 2000, el preu mitj¨¤ d¡¯un llibre era de 12,02€. El 2021 aquest preu era de 13,97€, amb puntes de fins a 14,66€ l¡¯any 2016. Aquests preus poden semblar molt baixos perqu¨¨ s¨®n la mitjana de tots els llibres de tots els g¨¨neres, i no la moda, el preu m¨¦s freq¨¹ent, que tots sabem que ¨¦s m¨¦s alt per¨° del qual no disposem de dades. La variaci¨® entre el 2000 i el 2021 ¨¦s del 16%, amb m¨¤xims de fins el 22%; aix¨° vol dir que ha pujat molt menys que l¡¯¨ªndex general de l¡¯IPC, per¨° molt m¨¦s que el grup d¡¯oci i cultural al qual pertany, i ni tan sols en els pitjors anys de la crisi es va moure significativament a la baixa. El cas ¨¦s que el preu dels llibres sembla tan inel¨¤stic com l¡¯oferta, i ara se¡¯ns afegeix un problema: molts editors hauran d¡¯encarir els llibres a causa de l¡¯increment del cost de mat¨¨ries primeres com el paper. Aix¨°, o sacrificar el poc marge que els quedi, i tancar.

El preu fix imposa als diferents actors del sector un acord t¨¤cit: tots els llibres que el llibreter no vengui els podr¨¤ tornar al distribu?dor. Si no fos aix¨ª, ben aviat tindria la llibreria plena de llibres invendibles, no en demanaria m¨¦s i la cadena s¡¯aturaria. Si el sector hagu¨¦s guanyat efici¨¨ncia, l¡¯¨ªndex de devoluci¨® seria cada vegada m¨¦s petit, com tamb¨¦ ho seria la difer¨¨ncia entre exemplars impresos i exemplars venuts.

Les coses no han anat aix¨ª. L¡¯any 2000, l¡¯¨ªndex mitj¨¤ de devoluci¨® era del 20,1%. El 2021 va ser del 27%, amb puntes de m¨¦s del 34% els anys 2011 i 2013, i sense baixar del 30% del 2010 al 2018. Amb la difer¨¨ncia entre els impresos i els venuts ha passat el mateix: el 2000 es van imprimir 261,5 milions d¡¯exemplars (s¨ª, milions), i se¡¯n van vendre 210,2 milions. El 2008 toquem sostre amb 329,8 milions impresos, per¨° nom¨¦s se¡¯n venen 240,3. El 2021 es van imprimir i vendre molts menys llibres que fa vint-i-tres anys: 198,1 i 174,1, respectivament.

Totes aquestes dades dibuixen un sector que fa quinze anys que es descapitalitza, ¨¦s incapa? de reaccionar als canvis del mercat i no vol veure la baixada del poder adquisitiu dels seus clients potencials. En comptes de demanar m¨¦s subvencions per sostenir estructures i eines envellides, les haurien de demanar per renovar-les, guanyar en efici¨¨ncia i en marge.