¡®L¡¯illa dels immortals¡¯, de Robert Lafont: Dol?a superviv¨¨ncia

Et perds. Et perds i vas a petar a una illa deserta, o gaireb¨¦. No ¨¦s un argument singular. Et podria haver escrit Homer si t¡¯haguessis dit Ulisses, Pr¨°sper si haguessis patit La tempesta de Shakespeare i haguessis anat a l¡¯illa de Caliban, o Bat¨ªs Caff¨® si S¨¢nchez Pi?ol t¡¯hagu¨¦s enfrontat a granotots de pell freda. Si t¡¯haguessis perdut en llengua occitana segurament hauries arribat a L¡¯illa dels immortals, una obra a l¡¯altura dels cl¨¤ssics que he recordat en les l¨ªnies anteriors; fins i tot sembla que aquesta obra proposi un tancament a aquest arxip¨¨lag estil¨ªstic.

Robert Lafont ¨¦s l¡¯autor d¡¯aquesta illa liter¨¤ria fins ara no cartografiada. Lafont va n¨¦ixer fa cent anys a Nimes i va morir el 2009 a Flor¨¨ncia. Va ser un home del Renaixement en aquesta ¨¨poca de davallada. Va entrar a la resist¨¨ncia contra els nazis durant la Segona Guerra Mundial, i va fer de professor d¡¯institut i d¡¯universitat a Montpeller per guanyar-se la vida, per¨° ¨¦s recordat per ser intel¡¤lectual, novel¡¤lista, dramaturg, poeta, traductor, activista cultural i pol¨ªtic occit¨¤, i un dels ide¨°legs de l¡¯occitanisme. ?s recordat pels qui ¨¦s recordat, perqu¨¨ les cultures petites no poden aixecar la veu, i de fet tamb¨¦ tenen les orelles petites, i amb la traducci¨® d¡¯aquesta novel¡¤lassa breu, el p¨²blic catal¨¤ podr¨¤ comen?ar a sentir-lo a anomenar si para l¡¯orella. I paga la pena parar-la, perqu¨¨ aquesta illa ens arriba explicada de la millor manera, amb una traducci¨® fluida i transparent de Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs.

Desembarcament: dos homes del Renaixement naufraguen i arriben a una illa grega deserta, o que ha quedat buida de fa poc. En un primer moment s¡¯aprofiten de la tecnologia abandonada pels illencs fugits, fins que aviat descobreixen dues coses: en aquesta illa no envelleixen i no poden fugir-ne, perqu¨¨ una barrera invisible refusa la seva embarcaci¨®, com si aquesta illa fos el menjador d¡¯El ¨¢ngel exterminador de Bu?uel.

Aquesta situaci¨® els duu a una dol?a superviv¨¨ncia, un dolce fare niente, at¨¨s que ¡°la mort ¨¦s el llevat de la intel¡¤lig¨¨ncia¡±, que ¨¦s una tesi del llibre. Els humans, quan esdevenim conscients de la pr¨°pia mortalitat, esperonem l¡¯intel¡¤lecte per guanyar o, almenys, allunyar aquest topall, per¨° en el desesper d¡¯aquesta marrada potser acabem fotent-nos-hi de cap. De fet, potser la intel¡¤lig¨¨ncia ens torna a la mort que ens encal?a. Els dos immortals escriuen, filosofen, mediten i s¡¯estimen veient passar els dies i les nits. Aquests dos immortals, tan il¡¤lustrats i tan lliurepensadors que blasmen l¡¯obscurantisme de les religions monoteistes, tampoc poden evitar exercir viol¨¨ncia masclista contra una noieta que apareix a l¡¯illa. Lafont ja veia amb clarivid¨¨ncia que a vegades ni els m¨¦s liberals no s¨®n capa?os de veure-hi m¨¦s enll¨¤ del nas, o del cap de llu?.

Una altra cosa que els immortals tamb¨¦ miren s¨®n els avions que passen des de la seva illa grega; potser als avions hi ha Marini, que veu La isla a mediod¨ªa que va relatar Cort¨¢zar i troba en ells la felicitat que no t¨¦, i se la imagina, mentre la contaminaci¨® que roten l¡¯avi¨® i la civilitzaci¨® condemna els dos immortals, i tamb¨¦ els mortals. I la humanitat es perd, la humanitat tamb¨¦ naufraga, per¨° segurament la seva tecnologia no li servir¨¤ per arribar a una illa verge per tornar a comen?ar, sin¨® per acabar, com s¡¯acaba un llibre, encara que sigui bo com aquest.