Llegeixi i calli
Un mal pr¨°leg s¡¯assembla a un manual d¡¯instruccions o a un mapa: aconsegueix que el llibre perdi el seu cop d¡¯efecte
Voldria dedicar aquest espai als pr¨°legs que destaquen per fer malament la seva feina; tamb¨¦ als pr¨°legs massa bons que fan complement¨¤ria la lectura del text que els motiva i, finalment, voldria oferir una soluci¨® per a editors i escriptors al problema dels pr¨°legs que esdevenen una pe?a amb independ¨¨ncia liter¨¤ria: els pr¨°legs m¨¦s interessants que el text en q¨¹esti¨®.
Un mal pr¨°leg (no confonguin amb un pr¨°leg dolent escrit sovint per un pedant) ¨¦s f¨¤cil de detectar: defineix l¡¯assumpte de cap a peus, no deixa cap mis...
Voldria dedicar aquest espai als pr¨°legs que destaquen per fer malament la seva feina; tamb¨¦ als pr¨°legs massa bons que fan complement¨¤ria la lectura del text que els motiva i, finalment, voldria oferir una soluci¨® per a editors i escriptors al problema dels pr¨°legs que esdevenen una pe?a amb independ¨¨ncia liter¨¤ria: els pr¨°legs m¨¦s interessants que el text en q¨¹esti¨®.
Un mal pr¨°leg (no confonguin amb un pr¨°leg dolent escrit sovint per un pedant) ¨¦s f¨¤cil de detectar: defineix l¡¯assumpte de cap a peus, no deixa cap misteri per a l¡¯experi¨¨ncia lectora. Un mal pr¨°leg s¡¯assembla a un manual d¡¯instruccions o a un mapa. Aconsegueix que el llibre que esteu a punt de llegir perdi el seu cop d¡¯efecte, sigui en l¡¯argument o en la literatura. Hi ha gustos per a tot: un pr¨°leg d¡¯aquests sol agradar als lectors pragm¨¤tics, els que tenen la mateixa actitud davant els llibres que amb les granotes obertes en canal.
Jo voldria entrar en un llibre sense indicacions. Abans de c¨®rrer el perill que un pr¨°leg m¡¯esgarri? la lectura, prefereixo no llegir-ne cap. La setmana passada, per exemple, em disposava a llegir La perla (John Steinbeck), quan el prologuista va tenir el detall d¡¯explicar el final de la hist¨°ria. La cirereta seria que alg¨² moriria, alg¨² amb nom, cognoms i hora de la mort. Un prologuista assass¨ª i forense: mata la hist¨°ria i n¡¯aixeca el cad¨¤ver. I jo que sempre dic que l¡¯argument em rellisca, aqu¨ª ¨¦s quan em comen?a a importar.
Dites aquestes coses, no els sorprendr¨¤ que pensi que, si no parlem d¡¯una obra que necessiti una posada en context per fer-la transitable, soc del parer que ens podr¨ªem estalviar la majoria dels pr¨°legs. L¡¯¨²nic preludi que li conv¨¦ a un llibre bo hauria de ser una nota que digu¨¦s ¡°Llegeixi i calli¡± signada per alguna autoritat liter¨¤ria, si ¨¦s aix¨° el que es pret¨¦n en contractar-la perqu¨¨ faci l¡¯exordi d¡¯obertura. Llavors llegiria, callaria ¡ªdues accions delicioses de conjuminar¡ª, em deixaria portar pel plaer de la lectura amb la prescripci¨® m¨ªnima.
Per¨° si els pr¨°legs s¨®n bons, en canvi, corren el perill de ser-ho m¨¦s que el text que volen arengar. ?s el cas del pr¨°leg d¡¯Eduard M¨¢rquez a L¡¯art de la ficci¨® (James Salter), editat per L¡¯Altra. Un altre exemple de pr¨°leg m¨¦s interessant que el text en q¨¹esti¨® ¨¦s el que va fer Vicen? Pag¨¨s per a Viure escrivint d¡¯Annie Dillard, de la mateixa editorial. L¨²cid, ir¨°nic, graci¨®s, contundent. El pr¨°leg, vull dir. Del llibre no me¡¯n recordo gaire.
Una idea que potser voldrien aprofitar: qu¨¨ els semblaria un recull dels millors prologuistes catalans? Tot escrivint aquest article he deixat enrere la convicci¨® que els pr¨°legs massa bons hau?rien d¡¯estar tancats en un sobre que obr¨ªssim despr¨¦s. Ara penso que els millors pr¨°legs de la literatura catalana haurien d¡¯estar aplegats en un sol volum: Llegeixi i calli seria un bon t¨ªtol. M¡¯ofereixo per escriure¡¯n el pr¨°leg, ser¨¤ tan interessant que podrien incloure¡¯l en una segona antologia que tamb¨¦ m¡¯ofereixo a prologar.