¡®El gest i la paraula¡¯, de Feliu Formosa: Ofici i tradici¨®

Fruit de l¡¯experi¨¨ncia i de l¡¯ofici, El gest i la paraula recull una s¨¨rie d¡¯estudis que l¡¯escriptor, traductor i director esc¨¨nic Feliu Formosa va publicar entre 1969 i 2001. Es tracta, de fet, del primer de dos volums dedicats a l¡¯obra assag¨ªstica de Formosa, el segon dels quals encara s¡¯est¨¤ preparant. En el llibre es palesen algunes de les flaques de l¡¯autor: la literatura alemanya, l¡¯obra de Joan Oliver i Joan Vinyoli, la traducci¨® po¨¨tica i teatral i l¡¯estudi de la hist¨°ria de la traducci¨® en la literatura catalana (que aborda a partir de la recepci¨® d¡¯Ibsen i Shakespeare, entre d¡¯altres).

Els assajos de Formosa no nom¨¦s posen de manifest la seva professionalitzaci¨® com a poeta, traductor i dramaturg, sin¨® que tamb¨¦ mostren la import¨¤ncia d¡¯uns determinats textos en la constituci¨® d¡¯una tradici¨® liter¨¤ria, col¡¤lectiva i individual. El teatre de Brecht, per exemple, ¨¦s una de les fites en la renovaci¨® teatral del anys setanta, un per¨ªode que Formosa revisa a partir de la traject¨°ria de Xavier F¨¤bregas en un text sobre el teatre independent catal¨¤. I la poesia de Joan Vinyoli ¨¦s vista com a ¡°experi¨¨ncia de mediaci¨® i transcend¨¨ncia¡± que esdev¨¦ el punt de partida per a la seva formaci¨® com a poeta i traductor.

El llibre s¡¯inaugura amb un text (¡°De la meva tradici¨®¡±) que serveix de pedra de toc a tot el volum. Formosa explica la dificultat que els escriptors de la seva generaci¨® van tenir en ¡°la recerca penosa d¡¯uns antecedents¡± i reconeix el paper que, en la seva obra, ha tingut la ¡°consci¨¨ncia de la crisi¡±, la sensaci¨® de viure un moment de canvi irreversible, ben present en la literatura de dos autors que ha tradu?t: Thomas Mann i Heinrich Heine. La influ¨¨ncia que la cultura alemanya ha tingut en la seva obra li ha perm¨¨s ¡°partir de zero a cada text¡± i oscil¡¤lar entre diverses propostes est¨¨tiques, entre les quals hi ha la poesia de Vinyoli, influ?da per Rilke i Trakl, i la de Goethe, amb una musicalitat tamb¨¦ patent en l¡¯obra de Carner.

Per b¨¦ que els estudis s¨®n resultat d¡¯enc¨¤rrecs associats a obres concretes i, per tant, se centren en l¡¯an¨¤lisi d¡¯uns determinats autors, un dels punts forts del llibre ¨¦s la capacitat de teixir relacions tem¨¤tiques i est¨¨tiques entre ells. Un dels motius recurrents que travessa el volum, que podem associar a la idea de ¡°consci¨¨ncia de la crisi¡±, ¨¦s la reflexi¨®, tan pr¨°pia de la modernitat, sobre el paper de l¡¯artista en la socie?tat burgesa. Aquest motiu li permet d¡¯entrella?ar l¡¯an¨¤lisi del Tristany de Thomas Mann (on l¡¯artista ¨¦s un ¡°beb¨¨ putrefacte¡±) amb les diverses versions de L¡¯auca del senyor Esteve de Santiago Rusi?ol, els Espectres d¡¯Ibsen i l¡¯obra teatral i po¨¨tica de Joan Oliver, la capacitat revulsiva de la qual recau en l¡¯¨²s d¡¯un ¡°llenguatge viu, ir¨°nic, el¡¤l¨ªptic¡±.

Un altre dels leitmotiv del llibre ¨¦s, justament, el tractament del llenguatge. En aquest sentit, Formosa subratlla els valors de ruptura que Espriu i Oliver van introduir en la l¨ªrica catalana dels anys cinquanta, recuperats dels trenta. Del teatre expressionista i surrealista destaca el paper capdavanter que hi van tenir la Lulu de Wedekind i l¡¯Ub¨², rei, d¡¯Alfred Jarry, dos personatges que encarnen l¡¯instint autodestructiu i la brutalitat descarnada. I de Wagner, insisteix en la buscada simplicitat del seu llenguatge, una simplicitat que, al seu entendre, cal tenir en compte a l¡¯hora d¡¯oferir traduccions actuals dels seus llibrets.

Present en quatre estudis, el teatre de Brecht ocupa un espai destacat en el llibre. A Formosa li interessa per la seva capacitat d¡¯arrelament a una realitat hist¨°rica i social. Aix¨ª, l¡¯an¨¤lisi de diversos muntatges de La bona persona de Sezuan li permet d¡¯avaluar l¡¯efic¨¤cia del teatre brechti¨¤ en contextos culturals i hist¨°rics diferents. Un altre dels seus autors de cap?alera, Thomas Bernhard, ¨¦s, per a ell, el dramaturg de ¡°la reiteraci¨® i l¡¯exabrupte¡±, que extreu de Kleist la capacitat de crear una tensi¨® a trav¨¦s de procediments indirectes.

El gest i la paraula ¨¦s, sens dubte, un llibre important, que permet posar en valor una determinada consci¨¨ncia del moment hist¨°ric. Rellegir ara aquests textos ajuda a entendre la manera com determinats autors van incidir en la construcci¨® de la literatura catalana i en van renovar les formes i els motius. Van crear ofici i tradici¨®.

El gest i la paraula. Assaigs 1969-2001?

Feliu Formosa?
Viena Edicions, 2022
288 p¨¤gines. 22 euros