Les tares dels altres

Rabelais es va divertir for?a tot citant llibres inexistents. Fos per protegir-se, fos per justificar la part m¨¦s esmegm¨¤tica del seu humor humanista, va ordir un canem¨¤s bibliogr¨¤fic inventat, una coartada per mussolejar i guardar les plomes. Enll¨¤ d¡¯obres escatof¨ªliques en llat¨ª, atribu?des a erudits fantasmals, a Pantagruel (1532) parla d¡¯un volum ap¨°crif d¡¯Ignasi de Loyola, Le Faguenat des Hespaignolz supercoquelicanticqu¨¦, que es pot traduir per La pestil¨¨ncia superescatainacantada dels espanyols. El faguenat ¨¦s una paraula lionesa per dir la fetidesa dol?a i c...

Rabelais es va divertir for?a tot citant llibres inexistents. Fos per protegir-se, fos per justificar la part m¨¦s esmegm¨¤tica del seu humor humanista, va ordir un canem¨¤s bibliogr¨¤fic inventat, una coartada per mussolejar i guardar les plomes. Enll¨¤ d¡¯obres escatof¨ªliques en llat¨ª, atribu?des a erudits fantasmals, a Pantagruel (1532) parla d¡¯un volum ap¨°crif d¡¯Ignasi de Loyola, Le Faguenat des Hespaignolz supercoquelicanticqu¨¦, que es pot traduir per La pestil¨¨ncia superescatainacantada dels espanyols. El faguenat ¨¦s una paraula lionesa per dir la fetidesa dol?a i calenta dels fems i, m¨¦s cap aqu¨ª, per anomenar la pudor de resclosit o d¡¯aixella adolescent, per¨° b¨¦ podria venir de fouine, la nostra fagina, els nius de la qual fan una catip¨¦n que espanta per la barreja de secrecions, d¡¯orina, de cagallons i carronyes.

En qualsevol cas, el t¨ªtol ¨¦s magn¨ªfic, perqu¨¨ dispara la imaginaci¨® en diverses direccions i t¨¦ la gr¨¤cia, un cop sospesat al seu marc, de ser prodigiosament versemblant. He fantasiejat amb escriure El tuf bl¨¨dic dels catalans arxigallinotamentcantussejat i atribuir-lo, indistintament, a l¡¯Albert Boadella, a l¡¯Albert Serra i a l¡¯Albert Campsolines ¡ªun amic meu que no escriu mai¡ª per fundar, de propina, el g¨¨nere de les albertinades.

L¡¯apocrif¨ªlia m¡¯enamora, imitar un altre escriptor, amb domini camale¨°?nic, i pla m¨¦s si ¨¦s per estripar. El popurri morda?, el plagi intel¡¤ligentment barroer, Proust els va cultivar arran de L¡¯esc¨¤ndol Lemoine de 1909, una s¨¨rie de pastitxos per explicar la hist¨°ria real d¡¯Henri Lemoine, un enginyer que va aixecar la camisa d¡¯uns quants incauts. Deia que podia produir diamants a partir de carb¨® i va engalipar sengles personalitats ¡ªalts c¨¤rrecs de l¡¯empresa minaire De Beers i altres butxacaplens¡ª perqu¨¨ invertissin en el m¨¨tode. Passats alguns fets (presentaci¨® a Par¨ªs amb efectes d¡¯il¡¤lusionisme professional, adreces falses, persecucions i algun su?cidi), es va descobrir la tramoia i les accions de De Beers es van desplomar, moment que Lemoine en va adquirir una embosta, esperaria que tornessin a pujar, per¨° el palangana va acabar au violon. Mentrestant, Proust hi trobava un bei literari: es va empescar uns relats que imitaven l¡¯estil dels autors m¨¦s famosos de Fran?a (Balzac, Flaubert, Mi?chelet, Saint-Simon...) i, alhora, aprofit¨¤ per ridiculitzar la v¨ªctima avariciosa de la tracamanya, l¡¯alta societat parisenca.

Manllevar l¡¯estil d¡¯un altre per burxar la parr¨°quia (hi ha fiblades que s¨®n homenatges) tamb¨¦ ¨¦s un esport nostrat. En aquesta direcci¨®, Juli¨¤ Guillamon s¡¯ha marcat una antologia, Els nostres cl¨¤ssics ap¨°crifs (Males Herbes, 2023), en qu¨¨ hi ha imitacions sensacio?nals que van de Cerver¨ª el Jove fins a Montserrat Roig, passant per Merc¨¨ Rodoreda, Josep Pla, Rosa M. Arquimbau i Josep M. de Sagarra. D¡¯autors desconeguts, aquests papers es van publicar a L¡¯Esquella de la Torratxa, El Be Negre i el Papitu. D¡¯altres van sortir de les entranyes gambirotes de Terenci Moix, Ramon Barnils, Quim Monz¨® i Sergi P¨¤mies.