Llibres fetus

A Els llibres que no he escrit (Arc¨¤dia, 2008), George Steiner diu que les obres no consumades s¨®n ombres tristes que s¡¯enganxen a les obres acabades. S¡¯assemblarien a les vides que no hem viscut i que tanmateix hem tingut a l¡¯abast de la m¨¤ o del pensament. Vides que arrosseguem sempre m¨¦s, es retiren a una mena de fantasmes de nosaltres mateixos, altres jos a mig coure. I mai no sabrem si aquell text avortat podia haver marcat un punt d¡¯inflexi¨® ¡ªremata Steiner¡ª en la nostra carrera.

Jo hi afegiria que amb la carrera no cal afectar-se m¨¦s del compte. No fer segons quins llibres, ¨¦s com dir-se Joan, no passa res. No escriure, fins i tot, els llibres que ens morim de ganes d¡¯escriure, i guardar el record xiroi d¡¯una obra no nada. B¨¦ que tothom serva projectes no realitzats i que, a l¡¯¨²ltim, s¨®n ideals per tenir converses agradables a la vora del foc: projectes tan pensats, per¨°, que, fet i fet, ¨¦s com si els hagu¨¦ssim rematat al cap. ?Que no ¨¦s bonic, parlar amb una vella que dol?ament es plany de no haver-se¡¯n anat amb aquell noi tan ben plantat, de jove, a voltar pel m¨®n, una vella que cada vegada que en parla ¨¦s com si se n¡¯hagu¨¦s anat una mica m¨¦s amb ell?

Marcel B¨¦nabou tamb¨¦ va reflexionar al voltant del que no s¡¯ha escrit. Al llibre Pourquoi je n¡¯ai ¨¦crit aucun de mes livres (1986) explica la joia que se sent quan s¡¯est¨¤ en pau amb la p¨¤gina en blanc. Gran lector, B¨¦nabou fa un exercici carregat d¡¯humor i d¡¯amor, devot de la prevenci¨® que ens deixen les bones lectures, tan plaents i alhora tan castradores a l¡¯hora d¡¯escriure. En comptes de plorar pel bloqueig, per¨°, fa un exercici elegant i erudit: davant de segons quins llibres, m¨¦s val donar les gr¨¤cies i callar, no pas mirar d¡¯empatar-los. La de B¨¦nabou vindria a ser la posici¨® d¡¯un feli? i agra?t desenganyat.

No recordo l¡¯any, uns quants vam ser convidats al CCCB per parlar de l¡¯obra de Georges Perec. Van venir alguns membres de l¡¯OULIPO, entre els quals B¨¦nabou, el seu secretari definitivament provisional o, com tamb¨¦ se sol presentar, el secretari provisionalment definitiu. B¨¦nabou va ser un bon amic de Perec. Jo vaig parlar de la meva traducci¨® de La disparition, aleshores en curs. Acabat el simposi, vam anar a sopar amb els oulipians. Tamb¨¦ hi havia el Pablo Mart¨ªn S¨¢nchez, escriptor intel¡¤ligent i gener¨®s. Vaig seure al costat de B¨¦nabou i el vaig cosir a preguntes. Li vaig demanar per qu¨¨ havia escrit tan poc. Amb prou feines havia participat en un grapat d¡¯obres col¡¤lectives, un puny d¡¯articles, poca cosa m¨¦s. Em va dir:

¡ªS¨ª, que he escrit for?a, per¨° al quadern del meu cervell.

¡ªDoncs jo, despr¨¦s de traduir La disparition de Perec voldria traduir La doublure de Roussel ¡ªvaig dir, per fer punts, no, perqu¨¨ estava emocionat.

¡ªOhlal¨¤! ¡ªva exclamar¡ª: la desaparici¨® i la duplicitat, els dos topalls de la literatura!