El m¨®n d¡¯en Pau

Despr¨¦s de n¨¦ixer en Pau, vam haver d¡¯anar alguns dies a controlar-li el pes a l¡¯hospital de Granollers. Ens feien entrar en un quarto petit on hi havia una esp¨¨cie de llibre obert, a la manera dels dietaris d¡¯abans. Hi anotaven a m¨¤ els naixements. Fa gr¨¤cia que aix¨° encara es faci a m¨¤. ?s com si el gest manuscrit connect¨¦s aquells nounats amb un temps passat i un de futur, cosa que no sabria fer la fitxa d¡¯ordinador ni qualsevol escrivent d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia artificial. A vista d¡¯ocell, la llista la dominaven noms i cognoms d¡¯arrel subsahariana. Alguns potser seran amics d¡¯en Pau, sempre que els guetos no es fortifiquin. (Quan la seva mare va anar a l¡¯institut, nom¨¦s va coincidir amb una noia de pares marroquins, la Samira, objecte de les befes d¡¯uns quants gan¨¤pies.)

En Pau i companyia van n¨¦ixer la setmana que Credit Suisse es va esfondrar, com si qui belluga el putxinel¡¤li de m¨®n els volgu¨¦s ensenyar que ni la m¨¦s impert¨¨rrita banca su?ssa se salva de la ru?na general i de l¡¯Europa en reculada. A ells encara els han vetllat algunes professionals abnegades. La vocaci¨® versus els recursos migrats: infermeres-¨¤ngels de la guarda ¡ªaquell gra¨® tan indispensable com menystingut¡ª supleixen el que les retallades en la sanitat p¨²blica i el tsunami pand¨¨mic han fet trontollar. Fins quan aix¨° s¡¯aguantar¨¤? Ara aquest hospital s¡¯est¨¤ ampliant i han renovat les urg¨¨ncies.

Qu¨¨ diu de la nostra cultura un hospital? El primer deu ser aquest esperit de resist¨¨ncia que a la planta de maternitat t¨¦ un caire heroic. Quan a un hospital hi entres per parir la mirada canvia. Vaig observar detalls que que havia passat per alt. Tothom que transitava pels volts de l¡¯hospital em va semblar lleig i malgirbat. ?s clar que ning¨² es vesteix d¡¯etiqueta per anar-hi i la meva fila, amb poques hores de son, caminar en tentines, cabells esbullats i malles vellotes, no devia desentonar amb el que em sorprenia en els altres. Les malles em feien calor per culpa d¡¯aquesta xardor cada cop m¨¦s avan?ada que el formig¨® accentua ¡ªplanteu arbres i no places dures! Per en Pau, aquests fen¨°mens extrems seran la normalitat. Com la volatilitat econ¨°mica i els caps inclinats cap a una pantalla m¨ªnima i el rostre extasiat davant aquesta m¨¤quina escurabutxaques del temps propi. L¡¯entorn d¡¯hospital que descric indica alguna cosa de les circumst¨¤ncies extremament variades que hi concorren, del seu poder igualador i de com ho entoma un sistema p¨²blic rebregat per tots cantons. Quan en surts, te¡¯n queda la gratitud pel tracte d¡¯algunes infermeres. Els avis d¡¯en Pau sempre havien parlat meravelles de les infermeres de l¡¯hospital. Amb una, l¡¯Enriqueta, que era monja i ara deu ser molt gran, van mantenir el contacte. Ara a la mare d¡¯en Pau li sap greu no saber el nom de les que l¡¯han at¨¨s.