¡®No soc un dels vostres¡¯, de Marc Casanovas: Un dels nostres

Si alguna cosa defineix hist¨°ricament la cultura catalana s¨®n els estroncaments, provocats per conflictes armats, per opressions diverses o per simple des¨ªdia, i un sentit de la responsabilitat diguem-ne deixatat. Per aix¨°, de fa anys, abuso del b¨¤lsam Francesc Pujols, que ens va venir a dir tranquils, que les discontinu?tats s¨®n mera aparen?a i que la catalanitat ¨¦s un fort corrent subterrani que de tant en tant aflora en forma de dolls capritxosos...

Si alguna cosa defineix hist¨°ricament la cultura catalana s¨®n els estroncaments, provocats per conflictes armats, per opressions diverses o per simple des¨ªdia, i un sentit de la responsabilitat diguem-ne deixatat. Per aix¨°, de fa anys, abuso del b¨¤lsam Francesc Pujols, que ens va venir a dir tranquils, que les discontinu?tats s¨®n mera aparen?a i que la catalanitat ¨¦s un fort corrent subterrani que de tant en tant aflora en forma de dolls capritxosos o b¨¦ de gu¨¨isers inesperats. En efecte, vist aix¨ª, se t¡¯aplaquen tots els neguits mil¡¤lenaristes i te¡¯n pots anar a dormir consolat contra la sensaci¨® de perdre llen?ols a cada bugada.

Un dol d¡¯aquests que m¡¯assalta regularment ¨¦s el del periodisme o assaig gastron¨°mic nacional. Un g¨¨nere que es podria dir que inaugura el Bar¨® de Mald¨¤ i que havia assolit certa requesta quan hi van fotre les grapes al segle XX Pla, Perucho o Luj¨¢n. Gastr¨°noms erudits, senyorots de tovalla de fil i armanyac (whisky en el cas de l¡¯empordan¨¨s) que exploraven els ressorts de la cultura culin¨¤ria entre la nost¨¤lgia de la tradici¨® local i l¡¯emmirallament en les perversions gavatxes. Aquest moviment va tenir una mena de codicil en les figures de Xavier Domingo i V¨¢zquez Montalb¨¢n, per¨° encabat la cosa es va mig estroncar. Un altre cop.

Ens va advenir un desert que, per a m¨¦s inri, es va omplir de llibres de receptes o de cuiners medi¨¤tics, que poden estar molt b¨¦ en ocasions puntuals ¡ªquan no s¨®n meres maniobres editorials per guanyar pasta abusant de la flaca pel menjar que encara perviu al pa¨ªs¡ª, per¨° que no s¨®n el mateix. Alg¨² m¡¯objectar¨¤ que hem vist publicades les obres magnes, de tall m¨¦s enciclopedista que assag¨ªstic, de Jaume F¨¤brega o de Vicent Marqu¨¨s. O incl¨²s que el recent Premi d¡¯Honor de les Lletres Catalanes, Josep Piera, ha escandit un inter¨¨s tard¨¤ en la instituci¨® de la paella ¡ªencara que al lliurament del guard¨® l¡¯insultessin servint-li una pasterada d¡¯arr¨°s blanquin¨®s.

Flors que no fan estiu. El que ¨¦s incontrovertible ¨¦s que el nou assaig gastron¨°mic d¡¯origen anglosax¨®, i que ja fa m¨¦s de vint anys que triomfa al m¨®n, semblava que havia passat de llarg de Catalunya. Un assaig confegit amb t¨¨cnica period¨ªstica que obvia els tics de l¡¯alta restauraci¨®, la glorificaci¨® de la figura del xef i les connexions de la cuina amb l¡¯art, vectors que dominaven el g¨¨nere, per incidir en aspectes socials i pol¨ªtics de la tradici¨® gastron¨°mica. No sempre deslliurats dels vicis moderns dels Estudis Culturals. Per¨°, ai las, no es pot tenir tot i cada ¨¨poca cau en les seves pr¨°pies trampes.

Aqu¨ª, com ¨¦s sabut, tot aix¨° ho ha subvertit l¡¯¨¨xit esclatant i inesperat de Cuina! o barb¨¤rie, de Maria Nicolau, que ha suscitat una febre d¡¯or editorial a la recerca de m¨¦s mandanga per l¡¯estil. Veurem en els pr¨°xims anys si es consolida amb noms com la mateixa Nicolau o periodistes extraordin¨¤riament dotats per al g¨¨nere com Rosa Molinero o Albert Molins. Per¨° mentrestant, tenim d¡¯avan?ada aquest No soc un dels vostres de Marc Casanovas. Un llibre que beu del contacte directe de l¡¯autor amb el periodisme gastro americ¨¤ i que en molts sentits obre cam¨ª i anuncia el que el g¨¨nere pot donar en catal¨¤.

Entre la biografia del cuiner ma?le?t i el pamflet sociopol¨ªtic, No soc un dels vostres ofereix p¨¤gines in¨¨dites en la llengua de Ferran Adri¨¤. Estructurat al voltant de les converses que l¡¯autor ha mantingut durant tres anys a Boston amb el cuiner ?lex Mon?tiel, la narraci¨® ens dibuixa la hist¨°ria d¡¯un xef que amb vint anys tothom assenyalava com la next big thing de la cuina catalana, predestinat a l¡¯estrellat, per¨° que va renunciar ¡ªuna mica per car¨¤cter i un molt per principis¡ª a entrar en la roda perversa de l¡¯alta gastronomia. Un circ putrefacte de pressions i servituds que consumeix humanament tots els individus que l¡¯integren.

?s tamb¨¦ la cr¨°nica dels anys ol¨ªmpics en qu¨¨ Barcelona ¡ªi la seva gastronomia¡ª van caure en aquest pou sense fons, i de les dificultats que hem tingut des de llavors per sortir-ne. I ¨¦s, sobretot, una esmena a la totalitat del sistema laboral insostenible sobre el qual s¡¯ha fonamentat l¡¯anomenat boom de la cuina catalana dels anys noranta i dos mil. Si hi hem de posar pegues, la condici¨® de biografia autoritzada de Montiel i les prevencions de Casanovas fan que el text vagi amb peus de plom quan el cos et demana m¨¦s sang i m¨¦s noms propis. L¡¯¨²nic personatge que ¨¦s atacat directament ¨¦s el cuiner basc Mart¨ªn Berasategui per haver plagiat un plat al cuiner barcelon¨ª.

Queda un mica el dubte de delimitar amb m¨¦s precisi¨® qui s¨®n els dos b¨¤ndols a qu¨¨ al¡¤ludeix el t¨ªtol, per¨° aix¨° no treu el m¨¨rit d¡¯un manifest final a favor d¡¯una altra cultura gastron¨°mica que, de fet, est¨¤ en boca de tots els cuiners del pa¨ªs. Encara que la majoria no gosi dir-ho en p¨²blic.