¡®Ofici de moralista¡¯, de Ferran Archil¨¦s: La vida en construcci¨®

No tinc cap dubte que llig dietaris perqu¨¨ em sent a mig fer, un pur projecte. I a la meua edat, aquesta confessi¨® ¨¦s penosa. Llegir dietaris, un i un altre i un altre encara, per a saber com ¨¦s la vida, una vida. Una vida en construcci¨®, aix¨° ¨¦s un dietari. Vida retocada i falsa, o sincera, tant fa. Amb les costures al descobert¡±, escriu Ferran Archil¨¦s (Castell¨® de la Plana, 1971) a Ofici de moralista, un llibre ¡°escrit en forma de dietari o de calaix de sastre¡±, travessat de ¡°viatges i llibres, experi¨¨n?cies quotidianes i indignacions i errades¡± ¡ªperqu¨¨ l¡¯actualitat que va des del 2018 fins a comen?aments del 2022, prou tumultuosa, es filtra en moltes de les entrades sense dates reunides aqu¨ª¡ª, i que ve a confirmar el que ja sabien els lectors del seu llibre anterior, Dues o tres pintes m¨¦s tard. Notes disperses 2012-2014 (2019): a les mans de Ferran Archil¨¦s, aquest g¨¨nere literari tan subjectiu i arbitrari pot assemblar-se al que diu Cristina Campo de la fascinaci¨® que exerceixen les faules sobre els lectors ¡ª¨¦s una cita treta d¡¯Ofici de moralista¡ª: ¡°En les faules, com ¨¦s ben sabut, no hi ha camins. A la fi d¡¯aquella l¨ªnia es revelar¨¤ un laberint, un cercle perfecte, una espiral, un estel ¡ªo fins i tot un punt imm¨°bil del qual l¡¯¨¤nima no ha partit mai, mentre el cos o la ment s¡¯escarrassaven en el seu viatge aparent¡±. Ferran Archil¨¦s ¨¦s un contuma? ca?ador de cites d¡¯altres autors per anar descrivint el proc¨¦s d¡¯autotransformaci¨® que du a cap, i nom¨¦s s¡¯ha de substituir la paraula ¡°faules¡± pel t¨ªtol del llibre i el lector obtindr¨¤ un dibuix n¨ªtid i radiant del que ofereix al llarg d¡¯aquestes p¨¤gines el¨¤stiques i intemporals, plenes de llum i perman¨¨ncia, com una incitaci¨® imparable de l¡¯activitat dels sentits.

Si peca d¡¯alguna cosa ¨¦s de convocar en exc¨¦s la pres¨¨ncia de l¡¯alta cultura. Les incitacions a la reflexi¨® potser acovariran alg¨²

Ofici de moralista, per sort, no ¨¦s un d¡¯aquells calendaris de notes tan mon¨°tons, on es constata l¡¯etern retorn dels dies i de les efem¨¨rides, el tedi de les obligacions, les malalties, el benestar obtingut amb les m¨ªnimes alegries dels costums de viure, bagatel¡¤les que al cap i a la fi no incumbeixen a ning¨² m¨¦s enll¨¤ de l¡¯art¨ªfex dels apunts: si Ferran Archil¨¦s peca d¡¯alguna cosa seria de convocar en exc¨¦s la pres¨¨ncia de l¡¯alta cultura, i potser hi haur¨¤ qui s¡¯acovardeixi de topar, des del primer moment, amb incitacions constants a la reflexi¨® i al debat, a la discussi¨® i la dissensi¨®. Esquiva en tot moment la pontificaci¨® simple, esmenta Camus i Manganelli, Bazlen i Val¨¦ry, Boswell i Connolly, Pascal i Pasolini, Gimferrer i Renard, i arreu hi apareix la figura estel¡¤lar de Joan Fuster perqu¨¨, com diu l¡¯autor, ¡°hauria volgut fer un Diccionari per a ociosos, per¨° no ha pogut ser¡± ¡ªtot i que hi ha quedat ben a la vora, podria postil¡¤lar el lector. Julio Ram¨®n Ribeyro deia que un diari ¨ªntim era una successi¨® peri¨°?dica de viv¨¨ncies expressades en forma de fragments, i el lector d¡¯Ofici de moralista es va trobant davant d¡¯unes impressions dels paisatges de les ciutats que visita l¡¯autor ¡ªRoma, Par¨ªs, Montpeller, Lisboa¡ª, davant de les notes originades per la curio?sitat que li suscita la contemplaci¨® d¡¯una escultura de Giacometti o una pel¡¤l¨ªcula de Tarkovski, davant d¡¯observacions que provenen de la t¨ªrria natural que provoquen els tics de la societat liter¨¤ria. No s¨®n poques les ocasions que el text s¡¯omple de l¡¯aspror que acompanya la conviv¨¨ncia obligat¨°ria amb les conseq¨¹¨¨ncies de la mediocritat de la classe pol¨ªtica, per¨° per damunt de tot hi triomfa l¡¯escrutini i la valoraci¨® de les lectures realitzades, com si fossin les peces essencials en aquest exercici de la voluntat de construir-se una vida que ¨¦s l¡¯escriptura d¡¯un dietari, o com si absorb¨ªs, transform¨¦s i restitu¨ªs d¡¯una manera in¨¨dita la infinita mat¨¨ria liter¨¤ria que l¡¯ha precedit. Ferran Archil¨¦s escriu fragments d¡¯assajos que s¡¯ocupen de la majoria d¡¯aspectes que interessen a alg¨² atent al caos i al desordre del m¨®n circumdant, com si fos una manera privilegiada de procurar de no esvair-s¡¯hi, de no sucumbir al dubte i la incertesa.

En una de les ¨²ltimes notes, Ferran Archil¨¦s cita unes paraules de Julien Gracq ¡ªja s¡¯ha dit que ca?a sempre el fragment oportunament revelador en l¡¯obra dels altres¡ª: ¡°?s una sort per a un escriptor no haver estat mai a la moda, i haver estat en una zona de penombra on no s¡¯acosta ning¨² que no tinga vertaderes ganes de trobar-te¡±. Al lector d¡¯Ofici de moralista se li far¨¤ dif¨ªcil no parlar als seus amics de Ferran Archil¨¦s i el seu llibre, amb l¡¯esperan?a que acudeixin a les seves p¨¤gines i el converteixin, segurament a pesar seu, en un escriptor de moda.

Ofici de moralista?

Ferran Archil¨¦s Cardona?
Editorial Afers
305 p¨¤gines. 19 euros