La nost¨¤lgia en el punt de mira

Tira endavant, vola, treballa, estalvia, corre, vola. Si pares de pedalar, caur¨¤s¡±. ¡°T¡¯has de mantenir sempre activa, si vols sobreviure. [...] Viu el present i llestos.¡± La primera frase ¨¦s el mantra heretat de la mare que la protagonista de Contra la nost¨¤lgia, de Maria Canelles Trabal, assumeix com a divisa de superviv¨¨ncia. La segona, promulgada per psiquiatres, terapeutes i pel cercle ¨ªntim de relacions, compleix la mateixa funci¨® per a la narradora de ...

Tira endavant, vola, treballa, estalvia, corre, vola. Si pares de pedalar, caur¨¤s¡±. ¡°T¡¯has de mantenir sempre activa, si vols sobreviure. [...] Viu el present i llestos.¡± La primera frase ¨¦s el mantra heretat de la mare que la protagonista de Contra la nost¨¤lgia, de Maria Canelles Trabal, assumeix com a divisa de superviv¨¨ncia. La segona, promulgada per psiquiatres, terapeutes i pel cercle ¨ªntim de relacions, compleix la mateixa funci¨® per a la narradora de Solast¨¤lgia, d¡¯Ada Castells. Cinc mesos de difer¨¨ncia separen aquestes dues novel¡¤les que posen un tipus de dolor, el del retorn i el de la Terra en vies de destrucci¨®, en el punt de mira des del t¨ªtol.

En l¡¯obra de Canelles, una dona que viu f¨ªsicament lluny de la fam¨ªlia repassa el temps de tornar-hi en ocasi¨® de la mort de la mare, el cam¨ª que ha hagut de fer per separar-se de la seva pres¨¨ncia sobredimensionada i de les seves dues germanes. ?s tamb¨¦ la proesa de fer dels records la mat¨¨ria de l¡¯escriptura al mateix temps que es lliura una batalla contra la nost¨¤lgia i explicar com s¡¯aconsegueix, al preu de qu¨¨. Castells, en canvi, mesura els contorns d¡¯aquest sentiment agut que es desperta cada vegada que es presenta una possible ¨²ltima vegada com a conseq¨¹¨¨ncia d¡¯una inundaci¨® de bona part dels barris de Barcelona causada per la pujada del nivell del mar. Solast¨¤lgia ¨¦s un m¨®n dividit entre ¡°els qui no miren¡± i ¡°els qui ja ens estem quedant cecs¡± de tant mirar el col¡¤lapse, que comporta la consci¨¨ncia de les primeres ren¨²ncies urgents. En les dues, les protagonistes malden per escriure encara que sigui un frac¨¤s constant, i aquesta ¨¦s la seva arma, perqu¨¨ la nost¨¤lgia i la solast¨¤lgia perdin l¡¯arrel grega que les submergiria en un dolor que defugen com a condici¨® per a la vida.

Un mes despr¨¦s de la publicaci¨® de Solast¨¤lgia, Tigre de Paper ha publicat en catal¨¤ Les hores han perdut el rellotge. Les pol¨ªtiques de la nost¨¤lgia, un llarg assaig de Grafton Tanner, amb un marc molt sensiblement nord-americ¨¤, en qu¨¨ la solast¨¤lgia ¡ªterme encunyat pel fil¨°sof Glenn Albrecht quan estudiava les reaccions de la poblaci¨® ind¨ªgena australiana davant de l¡¯acci¨® devastadora de les empreses mineres en el territori¡ª ¨¦s tractada com un tipus de nost¨¤lgia que sobrev¨¦ sense que ning¨² se n¡¯hagi anat de casa, ni ning¨² trobi a faltar un temps passat: ¡°el que enyoraven era casa seva com era abans¡±. El motiu pot ser ¡°la guerra, el terrorisme, la desforestaci¨®, la mineria, la r¨¤pida transformaci¨® institucional i la gentrificaci¨® dels barris antics de les ciutats¡±. Tanner identifica la solast¨¤lgia com ¡°una emoci¨® t¨ªpica de l¡¯antropoc¨¨¡±, amb potencial de resist¨¨ncia, que conviu amb la instrumentalitzaci¨® de la nost¨¤lgia que fa el neoliberalisme quan la converteix en una ind¨²stria o en un mecanisme de desmobilitzaci¨® cultural i pol¨ªtica, que, en paraules de Bifo Beraldi, ¡°cancel¡¤la el futur¡±, impedeix l¡¯aud¨¤cia art¨ªstica i presenta el capitalisme com un sistema sense alternativa. A aquesta coincid¨¨ncia editorial, s¡¯hi afegeix Virus, amb la publicaci¨® de Realisme capitalista. No hi ha alternativa?, de Mark Fisher, que explora aquest fenomen.

Tanner fa un retrat de la nost¨¤lgia des de tots els prismes per demostrar el bucle pervers que Alastair Bonnett, convocat per l¡¯autor de l¡¯assaig, descriu aix¨ª: ¡°El capitalisme produeix [...] nost¨¤lgia, alhora que la nost¨¤lgia ofereix una compensaci¨® pel ¡ªo un refugi del¡ª capitalisme¡±. La nost¨¤lgia ¨¦s un sentiment que sovint deforma el passat, idealitzant-lo, traient-ne les punxes, les ombres, els mals i les injust¨ªcies; per tant, ¨¦s una arma pol¨ªtica poderosa i perillosa a parts iguals; la nost¨¤lgia ¨¦s tamb¨¦, com apunta Tanner, ¡°una abstracci¨® emocional de la seguretat f¨ªsica¡±, una idea de casa, que si es corromp, si ¡°¨¦s enva?da per la realitat exterior, aleshores ja no queda lloc on poder tornar¡±.

La protagonista de Contra la nost¨¤lgia diu: ¡°Mai he sentit nost¨¤lgia. No sabria on tornar¡±, en un viatge cap al que, sent all¨¤ on va n¨¦ixer i cr¨¦ixer, no ha fet mai funci¨® de casa. Per nost¨¤lgia, diu un personatge de Tarkovski, es pot cremar la casa de l¡¯amo que et fa ser lluny de la teva per treballar. La nost¨¤lgia ¨¦s candent: es tracta de jugar amb el foc sense cremar-s¡¯hi, ni sols ni junts.