J.G. Ballard, psicogeografies a cel obert

L¡¯escriptor J. G. Ballard no es refiava de la realitat. Quan tenia set anys va passar de viure en una elegant casa al barri brit¨¤nic de Shanghai amb servents xinesos a ser tancat en un camp de treball on la fam era tal que somiava menjar rates mortes. I amb 34 anys va gaudir d¡¯uns dies d¡¯estiu amb la seva fam¨ªlia a Alacant quan de sobte la seva dona va emmalaltir i va morir. Aquest coneixement ¨ªntim del desastre el va fer escriure: ¡°La vida civilitzada, ja se sap, es basa en un gran nombre d¡¯il¡¤lusions en les quals tothom col¡¤labora volunt¨¤riament. El problema ¨¦s que amb el temps oblidem que s¨®n il¡¤lusions i ens escandalitzem profundament quan la realitat s¡¯esfondra al nostre voltant¡±.

Artista visionari, James Graham Ballard (Shanghai 1930 ¨C Londres 2009) ja parlava de sequeres, de consumisme desaforat, de xarxes socials i de l¡¯obsessi¨® per les celebrities a les seves obres dels anys seixanta i setanta. A les seves novel¡¤les ¡ªL¡¯imperi del sol, Crash o Nits de coca?na, entre d¡¯altres¡ª l¡¯autor brit¨¤nic va preveure el nostre present tecnificat i desolador. I alguns d¡¯aquests mons ¡ªque parlen d¡¯un temps insaciable que ens deixa sense futur i que reviu, dia s¨ª dia tamb¨¦, la primera frase del segon llibre de Ballard (El m¨®n submergit, 1962): ¡°aviat faria massa calor¡±¡ª es van inspirar en paisatges de llocs com Roses, Santa Margarida, Empuriabrava, Cadaqu¨¦s o el cap de Creus. Del 1970 al 1975, Ballard va passar moltes setmanes de vacances amb els seus fills Fay, Jim i Bea, i la seva companya Claire Walsh, en aquests indrets. En aquells dies de platja i hedonisme familiar, la seva mirada hiperrealista va prendre nota de piscines de colors cridaners, d¡¯edificis de formig¨® a tocar dels aiguamolls, de carreteres de roca negra i d¡¯un cel encegador.

Una m¨¤quina d¡¯escriure al balc¨®

¡°Li interessava molt la llum d¡¯all¨¤. Probablement l¡¯associava a la de Shanghai. I tamb¨¦ als paisatges ¨¤rids. Tot aix¨° va influir en la seva obra¡±, explica al tel¨¨fon Fay Ballard, filla de l¡¯escriptor, fent mem¨°ria d¡¯aquells dies. Recorda que anaven a terres empordaneses conduint des d¡¯Anglaterra, sense reservar res abans, i que en arribar a Roses anaven a una oficina tur¨ªstica on el seu pare demanava un apartament amb un balc¨® amb vistes a la badia.

Artista visionari, ja parlava de sequeres, de consumisme i de l¡¯obsessi¨® per les ¡®celebrities¡¯

I era all¨¤, al balc¨®, on muntava la m¨¤quina d¡¯escriure i treballava mentre ells jugaven a la platja. Llavors, quan arribava la tarda, tota la fam¨ªlia agafava patins aqu¨¤tics i pedalaven al mar fins a l¡¯hora de sopar, que era quan anaven a algun restaurant amb terrassa vora la sorra. Ballard era feli? al sud. Estava fascinat pels espais costaners hiperurbanitzats, aquesta mena d¡¯attrezzo artificial que algun moment va catalogar com a ¡°col¨°nies de Mart¡±, segons escriu Sebasti¨¤ Roig al pr¨°leg d¡¯Avi¨® en vol ras (Laertes, 2023), un recull d¡¯hist¨°ries ballardianes dels anys setanta tradu?des per primera vegada al catal¨¤. En el conte que dona t¨ªtol al llibre, del 1976 ¡ªon s¡¯explica que l¡¯esp¨¨cie humana navega cap a l¡¯extinci¨® perqu¨¨ els nadons neixen amb malformacions gen¨¨tiques i moren¡ª, s¡¯homenatja Empuriabrava, el seu aer¨°drom i el Teatre-Museu Dal¨ª, que Ballard considerava ¡°triomfalment dalini¨¤¡±. A l¡¯angl¨¨s, pintor frustrat que escrivia en termes pict¨°rics, el va influir molt el surrealisme, i era bon coneixedor de l¡¯obra de l¡¯artista de Figueres. El 1995, l¡¯escriptor va assegurar: ¡°L¡¯Empord¨¤ ¨¦s un dels paisatges m¨¦s importants en la hist¨°ria de l¡¯art, per la influ¨¨ncia que va exercir en Dal¨ª¡±. De la seva obra admirava la capacitat de ¡°reflectir la imatge del paisatge interior de les nostres ments¡±. I el fascinaven especialment les pintures ¡°on parts de la costa i el rerepa¨ªs es transformen en decorats pertorbadors i al¡¤lucinants¡±, explica Roig.

Escrivia en un balc¨® d¡¯un apartament de Roses, mentre els fills jugaven a la platja

La mort dels afectes

La realitat sota les convencions socials i l¡¯obscur en l¡¯¨¦sser hum¨¤ eren temes que li interessaven molt. De fet, de jove va voler ser psiquiatre i durant un temps va estudiar Medicina. Fay Ballard explica que el seu pare era un home c¨¤lid i alegre ¡ªcom es demostra en la seva meravellosa autobiografia Miracles de vida, el seu ¨²ltim llibre abans de morir¡ª, per¨° que a les seves novel¡¤les explorava les passions humanes ¡ªl¡¯instint, el poder, el sexe¡ª i que El malestar de la cultura, de Sigmund Freud, era el seu llibre de cap?alera. Sota el tranquil posat que descriu la filla queda clar que la imaginaci¨® de Ballard no descansava. En una entrevista al Paris Review va explicar com la seva novel¡¤la High Rise va sorgir d¡¯un fet real: en un apartament a Roses va veure com un llogater franc¨¨s, ¡°enfurit per les burilles d¡¯una cigarreta que li havien llan?at des dels pisos superiors, va comen?ar a patrullar per la platja i a fotografiar els responsables amb un zoom. Despr¨¦s va penjar les fotos en el tauler d¡¯anuncis del vest¨ªbul del bloc. Una exposici¨® molt curiosa, que va donar llum verda a la meva imaginaci¨®¡±. A banda d¡¯aquesta novel¡¤la i d¡¯Avi¨® en vol ras, els contes The Lost Leonardo (1964), The 60 Minute Zoom (1976) i la seva altra novel¡¤la autobiogr¨¤fica, La bondat de les dones, delaten el pes del paisatge i les viv¨¨ncies de Ballard a l¡¯Empord¨¤.

Per Beatriz Garc¨ªa Guirado i Andreu Navarra, autors de Ballard reloaded (H&O Editores, 2023), l¡¯escriptor de Supercannes ¨¦s imprescindible per entendre el nostre present. ¡°Se l¡¯ha de llegir perqu¨¨ ¨¦s perill¨®s, un dinamiter¡±, diu Navarra. ¡°En la seva obra no hi ha esperan?a ni redempci¨®, i per aix¨° no el perdonen i no acaba de tenir bona premsa¡±, explica.

Artista visionari, ja parlava de sequeres, de consumisme i de l¡¯obsessi¨® per les ¡®celebrities¡¯

L¡¯obra de Garc¨ªa Guirado i Navarra ¨¦s un puzle de reflexions i relats al voltant de les reminisc¨¨ncies de la mirada ballardiana en el present. ¡°?s una mena de llibre-calidoscopi, ple de glosses centrifugades¡±, segons Navarra, un assaig a quatre mans on es subratlla que Ballard ens parla la mort dels afectes, i que la ci¨¨ncia i la tecnologia estan creant un nou tipus de societat on la vida en comunitat, la intimitat o les emocions s¨®n conceptes del passat, prescindibles. ¡°Som v¨ªctimes d¡¯una enorme sobrec¨¤rrega medi¨¤tica que ha arrasat pr¨¤cticament les nostres vides¡±, va advertir l¡¯angl¨¨s ja fa uns quants anys.