Cossos estranys

El febrer del 2014, davant la possibilitat del seu enderroc, escrivia en aquesta columna sobre l¡¯edifici m¨¦s antic de l¡¯Eixample barcelon¨ª, ara batejat com La Carboneria. Avui, finalitzada la seva restauraci¨®, l¡¯immoble ha comen?at a donar-se a con¨¨ixer al p¨²blic, i em duu a escriure aquestes l¨ªnies. No ¨¦s tant l¡¯arquitectura moderna com el pens...

El febrer del 2014, davant la possibilitat del seu enderroc, escrivia en aquesta columna sobre l¡¯edifici m¨¦s antic de l¡¯Eixample barcelon¨ª, ara batejat com La Carboneria. Avui, finalitzada la seva restauraci¨®, l¡¯immoble ha comen?at a donar-se a con¨¨ixer al p¨²blic, i em duu a escriure aquestes l¨ªnies. No ¨¦s tant l¡¯arquitectura moderna com el pensament contemporani, que afecta tamb¨¦ l¡¯arquitectura, el responsable de la manera d¡¯actuar sobre un edifici antic com aquest i de la predilecci¨® per separar i distingir les seves parts, mostrant les coses pedag¨°gicament. Alguns cops he pensat que els arquitectes que han exercit com a professors es contaminaven per aquest fet, i molts cops l¡¯arquitectura que practicaven ells mateixos era en realitat ¡°una explicaci¨®¡±. Naturalment, aix¨° est¨¤ especialment lligat a l¡¯arquitectura moderna, que tradicionalment ha concebut les seves obres com a organismes concebuts per parts, acoblant-les conceptualment i mostrant-les com un proc¨¦s. Per¨° aix¨° resulta m¨¦s complicat quan es tracta d¡¯una obra d¡¯arquitectura d¡¯alguns segles enrere, penso per exemple en el Palazzo Massimo alle Colonne, a Roma, un edifici renaixentista encaixat a la ciutat, en una posici¨® compromesa. Malgrat que puguem tractar d¡¯explicar-lo, distingint parts i elements per ¡°seq¨¹enciar¡± la seva comprensi¨®, no significa que el Palazzo fos concebut aix¨ª, per parts; al contrari, cont¨¦ alguna cosa unit¨¤ria tan arrelada, que es mostra, malgrat la seva complexitat, com quelcom ¡°d¡¯una sola pe?a¡±.

Aix¨° ens ve al cap amb la reforma de l¡¯edifici de La Carboneria, en el qual potser no ens fixar¨ªem especialment, ja que no resulta ¡°original¡±, ni ¨¦s bonic, ni est¨¤ ben encaixat a la ciutat i ¨¦s un xic estrany. Per¨° ho ¨¦s, d¡¯original. M¡¯atreviria a dir que tractant-se d¡¯un edifici en un xamfr¨¤ de l¡¯Eixample no segueix el que ¨¦s habitual en aquests llocs. Sembla m¨¦s aviat pensat com un bloc a?llat, compacte, de planta rectangular, amb una amplada una mica superior als 20 metres del xamfr¨¤ i de 8,5 de fond¨¤ria. Una construcci¨® de cinc plantes, de murs portants i forjats de bigues de fusta i revoltons. Una fa?ana al xamfr¨¤ de cinc ulls i dues fa?anes laterals de tres ulls cadascuna, resolts amb arcs de carpanell, igual que els cinc arcs de la galeria, que havia d¡¯haver estat la fa?ana principal. La construcci¨®, per resumir-ho, ¨¦s una cosa monol¨ªtica, s¨°bria, amb cert parentesc rural i sense gaires complicacions, m¨¦s enll¨¤ de l¡¯enrevessada successi¨® de fets que van coincidir en la seva construcci¨®, mentre es decidia el rol urb¨¤ de les vies que l¡¯havien de cenyir.

Per¨° la reforma actual ha introdu?t alguns elements i n¡¯ha substitu?t d¡¯altres, que han fet de l¡¯edifici una suma de parts. En aquesta direcci¨® apunta l¡¯ambiciosa transformaci¨® del sistema d¡¯acc¨¦s a les plantes, que ha substitu?t el cos d¡¯escala i la galeria, que era l¡¯antiga forma d¡¯acc¨¦s integrada en l¡¯edifici. Ara una escala i un ascensor externs donen acc¨¦s a un conjunt duplicat de passarel¡¤les a¨¨ries i dislocades planta a planta, introduint una construcci¨® met¨¤l¡¤lica auxiliar volgudament estranya a la f¨¤brica existent, completada per una mena d¡¯envestida permanent que suporta jardineres i miralls que augmentaran la lluminositat del pati. Tant ¨¦s aix¨ª, que resulta una forma pr¨°xima a un ¡°par¨¤sit¡±. En les explicacions d¡¯aquesta intervenci¨® singular, es dediquen unes l¨ªnies a parlar respectuosament dels grafitis que durant uns anys van rubricar ¡°l¡¯ocupaci¨®¡± de La Carboneria, i es deixa sentir una disculpa per haver-los retirat i, en canvi, cap mena d¡¯inter¨¨s per recuperar una forma de ¡°decorar¡± la fa?ana, com era habitual en casos similars a aquest. El grafiti m¨¦s preuat no era el gran globus aerost¨¤tic que ocupava el centre de la fa?ana, sin¨® l¡¯anterior, una mena de forma de vida vegetal-animal mutant que enfilava els seus tentacles per la fa?ana. Doncs b¨¦, la forma del cos constru?t en la reforma, de bra?os met¨¤l¡¤lics i aferrat a les galeries del pati, t¨¦ certa familiaritat amb aquell par¨¤sit que sorgia dels fonaments i contaminava la fa?ana amb un grafiti gegant. Un cos estrany.