¡®El meu jo gastron¨°mic¡¯, de M. F. K. Fisher: Necessitats b¨¤siques i prosa

A Mus¨¦e des Beaux Arts, W. H. Auden convoca l¡¯?car de Brueghel el Vell per expressar una veritat profunda sobre la contig¨¹itat estranya entre les coses greus i les lleugeres de la vida; com el patiment ¡°fa acte de pres¨¨ncia / mentre alg¨² menja o obre una finestra o nom¨¦s passeja avorrit; / com, mentre els de m¨¦s edat esperen amb passi¨® i rever¨¨ncia / el naixement miracul¨®s, sempre hi ha d¡¯haver / criatures que no tenien pas ganes que all¨° pass¨¦s¡±. No queden clars els vasos comunicants entre quotidia?nitat i tra...

A Mus¨¦e des Beaux Arts, W. H. Auden convoca l¡¯?car de Brueghel el Vell per expressar una veritat profunda sobre la contig¨¹itat estranya entre les coses greus i les lleugeres de la vida; com el patiment ¡°fa acte de pres¨¨ncia / mentre alg¨² menja o obre una finestra o nom¨¦s passeja avorrit; / com, mentre els de m¨¦s edat esperen amb passi¨® i rever¨¨ncia / el naixement miracul¨®s, sempre hi ha d¡¯haver / criatures que no tenien pas ganes que all¨° pass¨¦s¡±. No queden clars els vasos comunicants entre quotidia?nitat i transcend¨¨ncia, per¨°, d¡¯alguna manera, a l¡¯univers tot passa alhora i el poeta ha de resistir l¡¯afectaci¨® i escriure des de l¡¯abnegaci¨® del tot.

Una de les coses que de seguida em va cridar l¡¯atenci¨® de l¡¯edici¨® en catal¨¤ d¡¯El meu jo gastron¨°mic ¨¦s una citaci¨® d¡¯Auden a la contracoberta, que despr¨¦s he descobert que ¨¦s for?a c¨¨lebre entre lletraferits anglosaxons: ¡°La millor prosa dels Estats Units¡±. Que un poeta de l¡¯altura d¡¯Auden digui aix¨° d¡¯una escriptora gastron¨°mica en temps de Hemingway i Faulkner no es pot prendre la lleugera. Mary Frances Kennedy Fisher (1908- 1992), la prosista en q¨¹esti¨®, ¨¦s considerada una de les plomes que m¨¦s b¨¦ ha escrit sobre teca de tota la hist¨°ria, pionera de l¡¯assaig gastron¨°mic com a g¨¨nere literari. Dit aix¨°, per a la filla orgullosa d¡¯un director de diari californi¨¤, la idea que el que estava fent necessitava cap etiqueta m¨¦s enll¨¤ d¡¯¡±escriure sobre teca¡± hauria estat el senyal d¡¯unes ¨ªnfules i un barroquisme que eren justament el que m¨¦s lluitava per mantenir ben lluny de les seves elogiades p¨¤gines.

I com ¨¦s, aquesta prosa? Rica i completa, exuberant en l¡¯adjectiu i fin¨ªssima en les comparacions, geni de la frase curta, per¨° luxosa. A El meu jo gastron¨°mic, Fisher narra la seva etapa de formaci¨® vital a trav¨¦s dels ¨¤pats, una bildungsroman culin¨¤ria que comen?a amb l¡¯escuma de les melmelades d¡¯infantesa als Estats Units natals i continua amb una estada a Fran?a, tres anys que Fisher va passar a Dijon amb el seu primer marit, radiantment enamorats, i que van suposar el descobriment d¡¯una altra manera de menjar i beure que la marcaria per sempre. M¨¦s a prop de les mem¨°ries cl¨¤ssiques que del que avui anomenem ¡°assaig personal¡±, els cap¨ªtols de Fisher s¨®n com somnis d¡¯una nit d¡¯estiu amb febre en qu¨¨ els fets es dissolen en les impressions. El crac del 29 i l¡¯auge del feixisme s¨®n una remor de fons constant, per¨° aqu¨ª el que ¨¦s personal no ¨¦s pol¨ªtic. Van passant els anys i els personatges estramb¨°tics, i mai queda gaire clar qui viu amb qui, ni on: els records de Fisher tenen la intensitat difosa d¡¯un sabor m¨¦s que no pas la nitidesa d¡¯una imatge.

En aquest llibre el menjar resguarda el testimoni de les primeres vegades: el primer gust registrat en la mem¨°ria, el primer cop que van menjar a soles amb el pare perqu¨¨ la mare s¡¯havia hagut de quedar a casa d¡¯uns amics, la presa de consci¨¨ncia sobtada de la import¨¤ncia de llegir amb respecte la carta d¡¯un bon restaurant. La primera ostra ¨¦s un dels episodis m¨¦s dolorosament brillants: en el sopar de Nadal de l¡¯internat femen¨ª, la nostra protagonista, tot just a segon any, s¡¯asseu al costat de l¡¯alumna m¨¦s popular de l¡¯¨²ltim curs i contempla la magnific¨¨ncia alien¨ªgena del mol¡¤lusc: ¡°Sabia que me l¡¯havia d¡¯empassar, per¨° estava igualment segura que no podria fer-ho. Llavors, quan l¡¯Olmsted em va posar la m¨¤ prima sobre l¡¯om¨°plat, me la vaig empassar d¡¯un sol cop, i em vaig sentir lleugera, atractiva i valenta sabent el que havia fet. Vam ballar totes encarcarades per la sala¡±. A difer¨¨ncia del flashback prousti¨¤, igualment desencadenat pels sentits m¨¦s baixos per¨° desitj¨®s d¡¯escapar de la carn a trav¨¦s del temps i la filosofia, la mem¨°ria involunt¨¤ria de Fisher comen?a al cos i s¡¯hi integra plenament un cop passada pel llenguatge.

A la introducci¨®, Fisher ofereix una resposta brillant a la pregunta sobre per qu¨¨ parlar de menjar. ¡°Em sembla que les nostres tres necessitats, d¡¯aliment, de seguretat i d¡¯amor, estan tan barrejades, lligades i entrella?ades que no podem pensar directament en una sense pensar en les altres¡±. De la mateixa manera que Auden va copsar que el patiment d¡¯una trag¨¨dia sublim i la indifer¨¨ncia de la vida quotidiana s¨®n dues cares del mateix m¨®n que l¡¯art ha de saber posar en relaci¨® d¡¯alguna manera, Fisher ent¨¦n que el secret d¡¯una bona prosa comen?a per entendre que ¡°tot plegat ¨¦s una sola cosa¡±.