Muse?tzar Sade ens far¨¤ lliures?

A mig recorregut hi ha un confessionari digital amb un q¨¹estionari interactiu que interroga el visitant sobre la seva relaci¨® teoricopr¨¤ctica amb el sadomasoquisme. La finalitat del dispositiu est¨¤ justificada en termes reconfortantment il¡¤lustrats: interpel¡¤lar l¡¯espectador, posar-lo davant d¡¯un mirall, obligar-lo a fer-se preguntes inc¨°modes. A part de tot aix¨°, respondre¡¯l t¨¦ una mica de marro i va b¨¦ per oxigenar una visita cerebralment exigent. Passa que el q¨¹estionari planteja una dicotomia problem¨¤tica.

A part de triar entre opcions com ara ¡°No ho faria mai¡±, i ¡°Ho he fet, i m¡¯ha agradat¡±, hi ha l¡¯opci¨® ¡°He fantasiejat amb fer-ho¡±, que exclou les altres. Aix¨ª ens trobem que a les pantalles que recullen les respostes an¨°nimes dels visitants, davant de la pregunta sobre si has dut a terme actes sexuals en qu¨¨ es simul¨¦s que no hi ha consentiment ¡ªque desenes d¡¯enquestes certifiquen que ¨¦s una de les fantasies m¨¦s esteses entre la poblaci¨®¡ª, guanyava de carrer l¡¯opci¨® ¡°No ho faria mai¡±. Potser s¨ª que cal tornar a llegir el div¨ª marqu¨¨s.

Sade no va ser un reformador, sin¨® un propagandista de la dissoluci¨® pura, sense aspirar a la inversi¨® de la virtut pel vici

En una franja fosca i desdibuixada, la que separa el mal i la llibertat en la imaginaci¨® del mal i la llibertat en l¡¯acci¨®, hi ha el m¨¦s interessant de Sade i alhora el que fa tan atractiu i tan problem¨¤tic dur-lo a un museu, tal com s¡¯ha atrevit a fer el Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB) amb Sade. La llibertat o el mal, l¡¯exposici¨® comissariada per Antonio Monegal i Alyche Mahon que es podr¨¤ veure fins al 15 d¡¯octubre.

Nom¨¦s entrar, per exemple, el visitant es trobar¨¤ una l¨ªnia cronol¨°gica que recull els nombrosos empresonaments que Donatien Alphonse Fran?ois de Sade va patir al llarg de la vida, i encara que alguns li van suposar una sent¨¨ncia de mort de la qual escaparia pels p¨¨ls, en revisar els c¨¤rrecs trobarem acusacions de ¡°sodomia¡±, ¡°llibertinatge¡± i ¡°impietat¡±. Sade mai va torturar i matar un altre ¨¦sser hum¨¤ pel pur gaudi de fer-ho, tal com fan els personatges dels seus llibres i recomanen com a doctrina filos¨°fica. De fet, Sade va ser un llibert¨ª for?a infeli?, cosa que refutaria la seva pr¨°pia teoria sobre els efectes beneficiosos del vici. La crueltat de Sade ¨¦s, per damunt de tot, ficcional.

Per aix¨° Sade ¨¦s fascinant en mans d¡¯artistes i fil¨°sofs, que treballen amb la imaginaci¨® i l¡¯especulaci¨®, per¨° ning¨² acaba de saber com trasplantar-lo al territori del crim real. Contemplar les obres dels artistes d¡¯avantguarda arravatats per Sade ¨¦s captivador (les fotografies de Man Ray i els dibuixos d¡¯Otto Dix s¨®n incre?bles); cal repassar la documentaci¨® de la performance de 120 minutes dedi¨¦es au divin marquis de Sade de Jean-Jacques Lebel, i ¨¦s divertit seguir les influ¨¨ncies de Sade en la cultura popular que trobem escampades per la visita en forma de c¨°mics i pel¡¤l¨ªcules.

Les instal¡¤lacions pol¨ªtiques, en canvi, grinyolen. De la sala amb metr¨°noms comptant la viol¨¨ncia masclista de Domestic Data Streamers al treball de Laia Abril amb violacions reals, cap de les propostes que intenten connectar l¡¯esperit de Sade amb les atrocitats de la hist¨°ria de la humanitat aconsegueix establir una relaci¨® suggeridora entre l¡¯abjecci¨® fantasiejada i la real.

Si Sade tingu¨¦s ra¨®, de la visita del CCCB no en sortir¨ªem m¨¦s lliures ni feli?os, una paradoxa impossible de resoldre

Aquesta connexi¨® ¨¦s problem¨¤tica perqu¨¨ la filosofia de Sade ho ¨¦s irreductiblement: Sade no va ser un reformador que pretengu¨¦s substituir uns valors per uns altres, sin¨® un propagandista de la dissoluci¨® pura, que ni tan sols aspira a la inversi¨® de la virtut pel vici, sin¨® a la confusi¨® i al no-res. Aix¨° es veu clarament en la seva escriptura, en qu¨¨ la forma de les novel¡¤les, deliberadament llargues i tedio?ses, exerceix en el lector el tipus de buidat de l¡¯esperit que els passatges filos¨°fics teoritzen.

Sade. La llibertat o el mal demostra com el llibertinatge del marqu¨¨s ha estat aprofitat per artistes i pensadors per trencar tab¨²s injustos i fins i tot assolir millores socials. Per¨° en ¨²ltima inst¨¤ncia, no s¡¯explora la possibilitat que el contacte de la imaginaci¨® amb una llibertat excessiva pugui corrompre els fonaments morals i psicol¨°gics de la persona. La confian?a il¡¤lustrada en l¡¯¨²s madur i autoconscient de la llibertat, en qu¨¨ el coneixement ens far¨¤ lliures i podrem separar l¡¯¨¨tica de l¡¯est¨¨tica, ¨¦s la l¨ªnia que el museu no s¡¯atreveix a creuar expl¨ªcitament. Perqu¨¨, si Sade tingu¨¦s ra¨®, de la visita del CCCB no en sortir¨ªem m¨¦s lliures ni feli?os, una paradoxa impossible de resoldre, atractiva i esfere?dora, que ¨¦s el veritable llegat del marqu¨¨s.

¡®Sade. La llibertat o el mal¡¯. CCCB. Fins al 15 d¡¯octubre