Bernard E. Harcourt: ¡°Tant el capitalisme com el socialisme s¨®n il¡¤lusions¡±

Bernard E. Harcourt ¨¦s director d¡¯estudis a l¡¯Escola d¡¯Estudis Avan?ats en Ci¨¨ncies Socials (EHESS) de Par¨ªs, i tamb¨¦ ¨¦s professor de Dret i Ci¨¨ncia Pol¨ªtica a la Universitat de Columbia de Nova York, on dirigeix el Columbia Center for Contemporary Critical Thought. Harcourt treballa en la tradici¨® de la teoria cr¨ªtica, mirant d¡¯actualitzar el treball de Michel Foucault en contra de la vigil¨¤ncia i el punitivisme estatals per al context contemporani. Acaba de publicar Cooperation: A Politic, Economic and Social Theory.

P. Un professor de dret que vol eliminar les presons?

R. Una de les grans motivacions darrere el llibre ¨¦s bregar amb el debat sobre l¡¯abolicionisme, el projecte d¡¯acabar amb la policia, les presons, les detencions juvenils i totes les formes de coerci¨® de l¡¯estat. Als Estats Units sempre hi ha hagut un moviment abolicionista molt robust, la figura m¨¦s coneguda del qual potser sigui Angela Davies, que ha rebrotat amb molta for?a arran dels assassinats policials d¡¯Eric Garner el 2014 i George Floyd el 2020. La gran pregunta dels que descon?fien de l¡¯abolicionisme ¨¦s: ¡°Qu¨¨ ve despr¨¦s?¡±. I la majoria d¡¯abolicionistes responen: ¡°El socialisme¡±. Jo miro de preguntar-me qu¨¨ ha de venir abans. Argumento que, un cop s¡¯hagin establert formes de cooperaci¨® funcionals, tindrem la condici¨® de possibilitat perqu¨¨ la societat s¡¯organitzi sense rec¨®rrer al punitivisme.

P. Proposa un cam¨ª del mig?

R. El cooperativisme no ¨¦s cap tercera via. Perqu¨¨ tant el capitalisme com el socialisme s¨®n il¡¤lusions. El capitalisme no ¨¦s res m¨¦s que dirigisme estatal que afavoreix els inversors i els rics. El socialisme tamb¨¦ ¨¦s una il¡¤lusi¨® perqu¨¨ suggereix que hi ha alguna cosa que ens mant¨¦ units sense necessitat de l¡¯estat quan, de fet, ¨¦s dirigisme estatal aplicat a la redistribuci¨® dels recursos. El que jo anomeno cooperisme, ¨¦s una alternativa radical al dirigisme, perqu¨¨ va de baix a dalt.

P. Defineixi cooperisme.

R. Un r¨¨gim multidimensional basat en formes de cooperaci¨® que travessen tant la dimensi¨® pol¨ªtica com l¡¯econ¨°mica, com la social, i que acabaria despla?ant les formes actuals de capitalisme. El cooperisme ¨¦s m¨¦s que una cooperativa de treballadors o d¡¯habitatge: ¨¦s una manera de viure la vida en qu¨¨ aquests mecanismes democr¨¤tics d¡¯autogovern s¡¯apliquen a totes les dimensions de la nostra vida per beneficiar totes les cultures i el medi ambient.

Plantejo l¡¯anomenat ¡®cooperisme¡¯ com una alternativa radical al dirigisme, perqu¨¨ va de baix a dalt

P. Creu en el noble salvatge rousseauni¨¤.

R. Totes les nocions de naturalesa humana s¨®n un constructe, interpretacions que estem imposant sobre l¡¯animal hum¨¤. No hi ha Hobbes contra Rousseau: el cooperisme no dep¨¨n del fet que la naturalesa humana sigui cooperativa. El cooperisme ¨¦s una tria deliberada davant de l¡¯estat d¡¯interdepend¨¨ncia del m¨®n amb qu¨¨ ens trobem avui, que hem descobert d¡¯una manera radical arran del canvi clim¨¤tic. Aix¨° crea un moment pol¨ªtic totalment nou que soscava les teories antigues sobre la riquesa de les nacions i el domini de l¡¯home sobre la natura. Sabem que les formes de viure que han causat el canvi clim¨¤tic no tenen res de natural, sin¨® que han estat escollides, de manera que el cooperisme tamb¨¦ ¨¦s q¨¹esti¨® d¡¯escollir.

P. Posi-me¡¯n un exemple.

R. Crec que no hem d¡¯idealitzar cap de les formes existents de cooperaci¨®, totes parcials, sin¨® identificar qu¨¨ hi ha de bo en totes i compondre un ideal. Dit aix¨°, m¡¯interessa molt Cooperation Jackson, una xarxa de cooperatives a Jackson, Mississip¨ª. All¨¤ hi ha una hist¨°ria molt influ?da pel separatisme negre, els moviments d¡¯autodeterminaci¨® dels que van intentar crear la Rep¨²blica de Nova ?frica als anys seixanta. Avui les noves formes de cooperaci¨® que s¡¯estan assajant a Jackson combinen la dimensi¨® social i l¡¯econ¨°mica. Tenen cooperatives de treball, agr¨ªcoles, d¡¯impressores 3-D, de drets humans, banc¨¤ries, etc¨¨tera. A difer¨¨ncia de W. E. B. Dubois, que parlava d¡¯una ¡°naci¨® dins la naci¨®¡±, jo penso que el separatisme no ¨¦s necess¨¤riament la millor forma d¡¯avan?ar ara mateix, especialment davant del grau d¡¯interdepend¨¨ncia que ens revela el canvi clim¨¤tic.

P. Per qu¨¨ fa la sensaci¨® que les formes de cooperativisme nom¨¦s funcio?nen com a espais de resist¨¨ncia molt cohesionats moralment contra l¡¯estat, per¨° mai acaben de funcionar com a estats establerts?

R. La repressi¨® estatal ¨¦s capa? d¡¯aixafar qualsevol forma d¡¯organitzaci¨® alternativa, incloses les formes cooperatives, aix¨° s¡¯ha vist des de la comuna de Par¨ªs fins a la de Jackson als seixanta, que va acabar amb un enfrontament a trets amb l¡¯FBI. A m¨¦s, les cartes estan marcades en contra de la cooperaci¨®. La legislaci¨® i els incentius fiscals desafavoreixen la cooperaci¨® i estan pensats per afavorir formes d¡¯inversi¨® capitalista. Per¨° tot plegat fa encara m¨¦s impressionant la manera com les formes de cooperaci¨® floreixen al nostre voltant. L¡¯esperan?a ¨¦s que, amb converses com ara aquesta, les formes de resist¨¨ncia cooperatives puguin escampar-se prou per donar vida al cooperisme.